Hem vist les escenes següents:
a) Els infants ploren per demanar ajut. El seu crit és molt fort i impertinent.
b) Necessitem menjar per sobreviure. Ens atrauen aliments dolços. La llengua ens guia, segons els gust que apreciem, per triar els aliments que ens convenen i els que no. El cas de la persona perduda durant setmanes a la selva.
c) La por ens fa fugir i actuar amb molta rapidesa per evitar la mort o danys greus. Als “encierros” de Pamplona i a la selva davant un boa constrictor.
d) Davant un perill, si no podem fugir, ens queda l’opció de lluitar, com la senyora del cotxe segrestada per un lladre.
e) Les coses que poden posar la nostra salut en perill ens produeixen sentiments de fàstic: cucs, larves, serps, excrements, … També sentim rebuig cap a coses o situacions associades a substàncies perilloses, com els raspalls de WC.
f) A vegades ens trobem davant un perill molt gran, la mort, i per intentar evitar-la, instintivament optem per conductes de risc. En el risc trobem plaer perquè se’ns presenta la possibilitat de guanyar. És l’exemple del treballador d’una plataforma petroliera. Això explica perquè en totes les cultures hi ha “jocs d’atzar” i a tots ens agrada “jugar”.
g) Instintivament fugim del dolor; tanmateix, podem optar per situacions extremadament doloroses amb l’objectiu de conservar la vida i l’objectiu de poder tornar a estar amb les persones estimades, com els fills. És el cas del pescador que es talla el braç per salvar-se i estar amb les seves filles.
Jo crec que el instint per sobreviure ve de que ens fa por la mort, perque desconeixem el que hi ha després de la vida i tampoc ens fa molta ilusió coneixa-ho, si estàs a gust amb la teva vidae estic seguirisim que el teu instint per sobreviure serà més alt que el d’una persona que no aprecia o que no li agrada la seva vida.
Crec que l’instin de sobreviure sempre estará de sobreviure i de no deixar que les persones que estimes morin, perque tampoc vols que coneguin que hi ha després de la vida, no et vols quedar sol, i si estás a una situació de perill amb alguna persona que estimes farás tot lo posible pero que sortiu ilesos els dos.
l’instint de supervivencia és una cosa que tenim tots els essers vius. Intentem fugir d’una situació que creiem que ens por portar perill, fer mal, etc. si no podem fugir ens queda la opcio de lluitar.
Hi ha gent a la que li agrada les situacions de risc, l’adrenalina que et produeix el veure que podries pendre mal pero continues fent-ho perque t’agrada sernit-ho, i la sensació de haver sobreviscut a aquell perill deu ser molt bona.
per exemple, fer puenting. saps que si alguna cosa surt malament podries pendre molt de mal o fins i tot morir. pero penses: La vida són dos dies i s’ha de disfrutar. Per què no fer-ho i sentir-ho?
L’instint de sobreviure es un dels instints mes antics que tenim , dels instints més ancestrals dels humans i tambè dels més importants. Ja tenim el instint de sobreviure fins i tot quan estem a la panxa de la nostra mare Les histories que explica aquest reportatge son increíbles, ja que expresan el vertader sentit de la supervivencia en un cas de perill, per a mi ha sigut molt bon documental i en el que explican la vertadera paraula “supervivencia”.
Genaro, data: 13/8/2014
l’instint per sobreviure es un dels instints mes antics que tenim.
desde que neixem ja tenim el instint de sobreviure i fins i tot avans de neixer ja el tenim, quen estem a la panxa de la mare per sobreviure agafem el maxim d’aliments que menja la nostre mare per sobreviure.
inconsientment fugim del dolor, pero en e cas que hi hagi una persona que estimem molt som capaços de sacrificar la nostra vida per ella.
Si no podem fugir o actuar devant un perill,intentem lluitar,i sortir-ne.
les coses que posen en perill la nostre salut no ens agraden.
L’instint de sobreviure es dels instints més ancestrals de l’huma. Les histories que ens explica aquet reportatge son verdaderament increibles que expresan el verdader sentit de la supervivencia i en un cas del sacrifici.
Doncs,hem vist els instints del humans per sobreviure;des de que som petits,fins a ques om més grans.
Quan som petits,plorem,per demanar algo,per fer-nos escoltar,perquè volem algo i no sabem com dir-ho.
El mejar,des de petits,ens atrauen els menjars dolços,i mica en mica,anem provant coses i anem decidint,el npstre gust va decidint,si ens agrada o no.L’exemple del noi de la selva,quan algú està a la selva,menja el que calgui per sobreviure.
La por,quan tenim por,actuem ràpidament,i el primer que pensem,és en fer algo per no prendre mal o morir,com per exemple,els “encierros” de San Fermín,hi ha molta tensíó,i si et poses en perill devant del toro,actues ràpidament.
Si no podem fugir o actuar devant un perill,intentem lluitar,i sortir del perill.
Les coses,que poden posar en perill la nostra salut el nostre cos com ara les larves,els cucs,les serps,ens fan fàstig i sentim rebuig cap a elles;ja que no ens agraden.
Avegades,quan estem en perill,actuem ràpidament,i ens posem en situacion de risc,peró al estar en risc,hi ha l’opció de guanyar,i guanyar,ens crea molta euròria i ens agrada molt,per això els jocs d’atzar,sempre t’enganxen a jugar i jugar.
Inconsienment,fugim del dolor,però per salvar a algú que es molt important per nosaltres,posem la nostra vida en risc per ells.