54 comentaris a “Intocable”

1. Joaquím aquesta pel·licula jo no la vaig veure perque estaba amb els de segon.

2. François Cluzet dóna vida a Philippe, un milionari que després de patir un greu accident s’ha quedat tetraplègic, impedint aquesta nova situació poder continuar gaudint de la vida com ho havia estat fent fins llavors. En una cadira de rodes i sense poder moure absolutament cap part del seu cos de coll en avall, decideix contractar els serveis d’un immigrant, Driss (Omar Sy), qui es convertirà en el seu cuidador i confident.
   Driss, procedent dels suburbis de París, mai podia haver somiat que acabaria tan a prop d’un home ric i intocable com Philippe. Tanmateix, els dos homes acabaran descobrint que el veritable valor de la vida és tot el contrari al que ells creien, es tracta d’una cosa immaterial i intangible.

3. Aquesta pelicula m’agradat molt perque un noi molt humil com es en Driss decideix anar a buscar treball a una mansió , ell no sabia exactament on s’hi havia ficat no sabia ben be de que anava aquest treball pero bueno s’hi va presentar i el van agafar i va començar a cuidar a en Philippe tot el millor que podia fins que va passar com “el periode de prova” que era un mes , el record que van resistir altres empleats.

   A partir del mes ja van començar a passars-ho mes ve a sortir a sopar quasi be cada dia, a la neu tambe i a museus d’art etc…

   Miran-ho be com ho passava de malament , Ivonne , que ara no sé dir ben bé si es la germana de Philippe, truca a Driss i li diu que vingui. Ell, no s’ho pensa dues vegades i torna amb el seu amic. Agafen el cotxe i se l’emporta molt lluny. Mentre estaven de camí, Driss va passar-se amb la velocitat del cotxe ja que aquell no era un cotxe per anar a 50 km/h. Quan la policia els va parar Driss va mentir dient que tenien pressa per anar a l’hospital ja que al seu amo li donà un atac. Quan els policies van mirar a Philippe, ell fingia un atac i feia que li sortien baves per la boca. La policia s’ho va creure i els deixà marxar.
   Driss va portar veure el mar. Aquesta part de la pel·lícula és la més graciosa ja que l’ afaita de moltes maneres i els dos es riuen molt. Driss porta a Philippe a un restaurant al costat del mar i, un cop sentats a la taula Driss es despedeix d’ell i se’n va dient-li que no dinarà sol. Després apareix una dona molt bonica amb la qual Philippe s’enviava cartes però mai li va enviar foto per por de que el fet que sigui paraplègic impedeixi que parlin més. Aquesta és l’ultima escena de la pel·lícula i la més maca de totes. Explica com un noi negre que no té res i un home milionari, que no s’assemblen en cap aspecte, aconsegueixen una amistat grandiosa i forta.

4. Aquesta pelicula m’agradat molt perque un noi molt humil com es en Driss decideix anar a buscar treball a una mansió , ell no sabia exactament on s’hi havia ficat no sabia ben be de que anava aquest treball pero bueno s’hi va presentar i el van agafar i va començar a cuidar a en Philippe tot el millor que podia fins que va passar com “el periode de prova” que era un mes , el record que van resistir altres empleats.

   A partir del mes ja van començar a passars-ho mes ve a sortir a sopar quasi be cada dia, a la neu tambe i a museus d’art etc…

   Veient lo malament que ho passa, Ivonne , que ara no sé dir ben bé si es la germana de Philippe, truca a Driss i li diu que vingui. Ell, no s’ho pensa dues vegades i torna amb el seu amic. Agafen el cotxe i se l’emporta molt lluny. Mentre estaven de camí, Driss va passar-se amb la velocitat del cotxe ja que aquell no era un cotxe per anar a 50 km/h. Quan la policia els va parar Driss va mentir dient que tenien pressa per anar a l’hospital ja que al seu amo li donà un atac. Quan els policies van mirar a Philippe, ell fingia un atac i feia que li sortien baves per la boca. La policia s’ho va creure i els deixà marxar.
   Driss va portar veure el mar. Aquesta part de la pel·lícula és la més graciosa ja que l’ afaita de moltes maneres i els dos es riuen molt. Driss porta a Philippe a un restaurant al costat del mar i, un cop sentats a la taula Driss es despedeix d’ell i se’n va dient-li que no dinarà sol. Després apareix una dona molt bonica amb la qual Philippe s’enviava cartes però mai li va enviar foto per por de que el fet que sigui paraplègic impedeixi que parlin més. Aquesta és l’ultima escena de la pel·lícula i la més maca de totes. Explica com un noi negre que no té res i un home milionari, que no s’assemblen en cap aspecte, aconsegueixen una amistat grandiosa i forta.