Al llarg de la vida les persones volem aconseguir els nostres objectius. Els infants volen aprendre a caminar, a córrer, a parlar, volen fer-se “grans”; els adolescents i joves també: reclamen més llibertat, tenir carnet de conduir, poder triar estudis o feina, etc. Els joves i adults persegueixen objectius, tenir èxit, poder, fama, diners, casa, família, rebre dels altres el reconeixement que creuen es mereixen, etc. Instintivament, els humans competim amb els altres i amb nosaltres mateixos per superar reptes i aconseguir objectius. Ens aterra el “fracàs”. Ens mortifica fer el “ridícul”. Volem “quedar bé”. Estem pendents, més o menys, del que els altres opinen de nosaltres i com ens valoren. Jutgem a les persones per les seves cares i moviments. Espontàniament avaluem si tenim o no possibilitats al competir amb aquella persona i ens inclinem a evitar-la o freqüentar-la, a desafiar-la o col·laborar, etc.
En el reportatge hem vist com ja el fetus lluita abans de néixer amb la pròpia mare per assegurar-se l’aliment.
Tots cerquem avantatges per sobreviure millor i qui inventa o descobreix una manera de fer o viure que fa la vida més fàcil genera un moviment d’imitació en els altres humans, cosa que ens han volgut mostrar amb l’esgrima.
També hemvist com els porquets més forts aconsegueixen les millors mames i s’alimentenj millor que els seus germans mésfebles.
Sembla com si els germans, instintivament, lluitin per aconseguir els favors i l’atenicó dels pares. Això ho hem vist en el curiós experiment de mares atenent els seus fills grans mentre que els petits una vegada i un altre intenten acaparar la seva atenció fins arribar a la “pataleta”. Potser hi ha una explicació instintiva al fet que les persones que han destacat en la història com a revolucionàris, rebels i innovadors, sovint eren els “petits” de la família.
També hem vist que “guanyar” és molt agradable, el nostre cos està dissenyat per gaudir del triomf. L’alpinista que fa un cim, en coronar-lo s’oblida del fred i del cansament.
Però no ens podem passar la vida competint i no sempre és assenyat fer-ho. Cal avaluar en cada moment les nostres possibilitats i la lluita només té sentit si hi ha possibilitats de victòria. La grandària, les cares i expressions de les persones, sovint ens serveixen per avaluar si podem competir i guanyar o si és millor ser prudent. Els militars de West Point tenien cares dominants? Això els va facilitar ascendir a generals? L’actor que simula ser dèbil i insegur indueix als altres a que es rifin d’ell?; el mateix actor quan simula domini i seguretat indueix als altres a ser prudents?
Perdre és horrorós. Ho passem malament. No volem lluitar -a vegades- per no perdre. Fins i tot arrisquem desmesuradament per amagar un fracàs tal i com ens explica el jugador de borsa que va perdre millions de lliures per tal d’evitar que li descobrissin petites pèrdues. Ens importa molt el que els altres pensin de nosaltres, per això hi ha el mecanisme de la vergonya, el sentit del ridícul, que ens estimula a fer les coses bé i a evitar posar-nos en evidència. Els jugadors de beisbol que l’espifien, l’espectador que obre malament la llauna de cervesa, els clients d’un supermercat que són enredats a que sembli que tiren per terra una piràmide de llaunes, etc.
Per tal de lluitar en la vida i tirar endavant, els humans hem après a valorar els altres, a posar-nos en el lloc dels altres per preveure el seu comportament quan nosaltres portem a terme una acció. Un gran cervell, alimentat amb proteïnes, ens ha permès aquesta acció de previsió i anticipació a la resposta dels altres. Els nens molt petits no són capaços de fer això i no poden jugar jocs d’intencions i enganys; els més grans sí, es fan càrrec del que veuen els altres i poden actuar per guanyar.
El summum de la lluita el portem els humans (i altres animals) quan ens associem i formem grups amb interessos comuns: equips, colles, partits, nacions, …
aixó es una cosa típica del ésser huma el voler competir, i sempre s’ha vist en tota l’historia i fins i tot en el present.
abans competien a veure qui conquistaba més terres qui tenia més terres tenia més poder, qui tenia més diners tenía més poder, i axió al ésser humà li encanta
“el poder”
fins i tot ara quan juguen a algun esport, quan juguen a futbol volen guanyar per ser l’equip o el jugador més reconegut, amb més copes, més reconeixements.
l’ésser humà es competidor des de sempre i sempre ho serà
La vida en si ja es una “competició”, però molta gent no se’n adona d’aço. Ens passem tots els dies de la nostra vida competint per sobreviure, si fem algun esport competim i lluitem encara més per a guanyar i sentir-nos millor. Però no sempre guanyem encara que hagim donat tot de nosaltres, perdem, ens sentim malament, etc. i moltes vegades hem d’apendre de les nostres derrotes per a creixer i ser una millor persona.
Aquest documental tracta de les sensacions de tindre exit i de perdre.
Tothom volem guayar i ser els millors en tot, pero no sempre es pot ser aixi. Al principi surt un boxejador que lluita i va guanyan i el documental ens ensenya parts del cerbell etc que s’activen al sentir-se aixi, i quan la adrenalina li puja es sent super be i en canvi l’altre al veure que esta perden, es va deican guanyar.
Surten moltes escenes com un home que esta escalan i s’enterbanca i ha de seguir pujan cap a dalt, que si ho vol fer ho aconseguira.
Aquest documental m’ha ensenyat que sempre s’ha de lluitar per el que es vol, i mai rendir-se, encara que d’avegades tambe es perd i s’ha d’aceptar.
En el documental, ens ensenyen un exemple d’uns boxejadors i ens van fer incisos explicant les sensacions de cada un. Ens diuen que el que guanya, el cos secreta unes hormones que fan que es senti bé amb ell mateix i que a partir d’aquell moment ningú el pugui aturar. De manera totalment contraria, el perdedor, genera la hormona de l’estrès que barrejada amb una altra, fa que la moral li vagi pel terra i acabi perdent. En això científicament deu estar comprovat, però a la hora de la veritat tot és una qüestió psicològica. És cert, tot i que no sé el perquè que si guanyes et sents millor, però no que si comences guanyant ja ningú t’atura. Jo he observat que en el món de l’esport, que hi ha gent que quan va guanyant es relaxa o se li puja l’ego i el perdedor els acaba remuntant. Aquestes persones actuen de manera contraria al que vaig entendre a la pel•lícula. A més a més he observat que hi ha gent que els hi va millor començar el “combat” perdent, ja que d’aquesta manera poden reaccionar a temps per donar el màxim possible i ja no tornen a relaxar-se. A més quan vas perdent i ja tothom et posiciona com a perdedor, el nivell d’exigència és més baix, la qual cosa influeix positivament en el rendiment perquè comences a participar amb menys inquietut. Seguint la teoria de que quan guanyes no tens perquè fer-ho millor fins al final, jo, que jugo en un equip de futbol, veig que una gran quantitat de jugadors rendeixen millor quan alguna persona els hi diu que ho estan fent malament, per tant, a nivell d’organisme, no hi ha diferència en jugar perdent o jugar així. En molts casos tot és cosa de la persona i de l’educació que li han donat, més que del instint humà.
A partir d’aquí, sí que és cert que després el guanyador és més ben vist per la gent, però hi ha tantes activitats, que si no guanyes en una, guanyaràs en un altre, per tant, al final ningú pateix per haver perdut, tot i que si guanyes la gent et veurà amb més bons ulls i serà millor per un mateix.Crec que cuan estas en perill, no penses ja que no estem acostumats, no tenim el cervell suficient-ment desenvolupat. M´agradat molt i sempre va be saber coses noves.
No sempre s’ha de guanyar en tot ,també tenim que aprendre a saber perdre i aprendre coses noves. Les coses que volem tenir no sempre les tindrem. Ens agrada que la gent pensi bé de nosaltres i per això ens esforcem a fer millor les coses.Crec que quan estas en perill, no penses ja que no estem acostumats, no tenim el cervell suficient-ment desenvolupat.El documental, ma agradat. Es una bona experiència i sempre va be saber coses.
En aquest video, es mostra, dues sensacions molt importants, la de la victoria i la derrota de dos boxejadors
Quan guanyes, en uns instants, tens molt plaer, i no et fa mal res, i et puja l’adrenalina i ets sents mes fort, i tens mes confiança en tu mateix. En comptes quan perds, es totalment al reves, tot es al reves, tot et fa mes mal, et sents malament amb tu mateix, i es com si tot caigues sobre teu, això si, quant t’entrenes pel proxim combat, és aquesta derrota la que et fa crèixer més.
en mi opinion creo que estamos configurados para ser los mejores ya que con el apareamiento de los mas fuertes , con la hembras mas fertiles es lo que mantendria aflote nuestra especie. luchamos para defender lo que somos, en caso de necesidad somos capaces de llegar asta los extremos por sovrevivir o poner a salvo a nuestros parientes cercanos.
He trobat el documental molt interessant perque explica molt be que els humans estem “creats” com per “competir” tota la vida fins arribar a la mort .
Que mai ens hem de rendir per molt dur o expert que sigui el contrari y que cuan mes creus que no pots has de seguir lluitan fins al final per allo que desitges que al final sempre hi ha alguna bona recompensa per tota la lluita i l’esforç requerit i tambe que al cap i a la fi tot es mental , si et concentres en que ho pots fer ho fas , Si vols POTS.
moltes gracies pel documental
En aquest video, es mostra, dues sensacions molt importants, la de la victoria i la derrota de dos boxejador
Quan tu guanyes, en uns instants, tens molt plaer, i no et fa mal resi et puja l’adrenalina i ets sents mes fort, i tens mes confiança en tu mateix en comptes quan perds, es totalment al reves, tot es al reves, tot et fa mes mal, et sents malament amb tu mateix, i es com si tot caigues sobre teu
Aixo que em vist es un documental molt interesant tractaa de la sensacio de tindre exit i la sensaciode cuan fracases, l,eser humaa te la necessitat de tindre exit en la vida, en el video surten dos boxeador que estan lluitan i el que esta guanyan comensa a sentirsa millor i amb mes força per que li pujaa la adrenalina i el que esta perden comença a sentirsa malament osigi tot el contrari que el que esta guanyan tambr surt un home escalan una muntanya que el seu objectiu es arriba al cim, quan esta pujan s’entrabanca i cau un tros pero es torna aixecar i segeix pujant, per mi aixo significa quebcuan et proposes alguna cosa per mes dificultats que tingis as de segir intentant arribar a la teva meta
Personalment m’agradat molt aquest documental perque era molt interessant.
T’ensenya que des del primer dia en que neixem ja estem lluitant per aprendre a parlar, caminar… I quan guanyem ens sentim més feliç del que som normalment .M’ha interessat, sobretot la part de l’esxperiment psicològic amb l’actor. Estic d’acord que una persona que confía en ella mateixa, intimida més a la hora de competir, però ens hem de donar compte,que l’aparença d’avegades ens enganya, ja que una persona sempre té les seves pors i inseguretats.
El documental també t’ensenya les diferències que n’hi han quan guanyem i perdem,quan perdem ens sentim cansats, ens fa mal la derrota, i sentim que tothom es capaç de superar-nos, ens fa vergonya haver perdut i ens sentim avergonyits de nosaltres mateixos,però tot i això, quan perdem no ens haurien de sentir de aquesta manera i quan guanyem es totalment el contrari, ens sentim mes feliços,sentim que ningú pot amb nosltres i que som els millors.
aquest documental va sobre els instints de lluitar i guanyar. Les persones desde petits estem competint, lluitan ,… Es un instint que em anat eretan desde fa molts anys,i que s’anat combertin en una cosa cotidiana.Quan una persona guanya, en el seu cos es produeix una reacció de felicitat de benestar, que fa que la persona no senti dolor i s’oblidi de totel que la preocupa. Al documental sortia el exemple de un boxeador que guanyava. Quan veia que estava a punt de guanyar el seu cos comensava a anar més ràpid i a donar una secació de millora, com una anticipació a lo que vindria acontinuació… despres de guanyar. Quan guanya el seu cos produeix unes hormones que no deiixen que el sistema nervios pasi ”informació” al cerbell i el home o la dona que guanya deixa de setir dolor i es sent molt bé.
Però que passa amb el que perd? Doncs el que perd al començament cuan veu que esta perdet começa a sentiro tot més i a sentirese ” malament” en el sentit de que a perdut no en el de que esta malalt. Les persones al llarg del temps com e dit abans ebolucionem i ens importa molt el que pensen els demes per això quan perdem ens sentim malament, per que pense que estem quedant malament i es com que no volem això, volem queda bé amb tothom. Al video posaben el exemple de unes persones que estaben en un supermercat comprant i miraben una pila de un producte nou que habia sorit i cuan agafaben un o el rosaben la pila queia, i tothom que o feia miraba al seu voltant i deia no ho e tocat,no e sigut jo, sa caigut sol,…. Es el isnstint de quedar bé debant de les persones, que alomillor no tornes a veure mai.
Personalment aquest documental m’agrada’t molt, però no crec que guanyant sempre fosim felicos, necessitem més coses pe sentir-nos millor. Però això no treu que no estigui d’acord amb el que diu el documental, per que estic d’acord. Crec que te rao en el sentit de que una persona que aconsegeix fer el que vol o guanya , sera més feliç que una que a fracasat a la seva vida.
Crec que les persones per a estar bé amb nosaltres mateixos necessitem companyia, sentirnos satifets amb nosaltres mateixos i agudar a les persones o als animals o a qui o necessiti.
Jo trobo que aquest documental es molt interessant perque ens explica els nostres objectius. Ens explica que es el que volem, lluitem per allò que volem . Ens explica que quan som infants volem parlar, caminar, aprendre coses i volem ser grans. Quan ja som mes grans demanem el carnet de conduïr, cotxe, volem diners, fama i etc… . També competim sempre ens agrada competir. També ens interessa les opinions que diuen els altres sobre nosaltres. Que no ens agrada quedar en ridicul i ens agrada quedar be. I ens explica que sempre no tenim que competir i que tenim que mirar les nostres possibilitats. i que te sentit competir quan sabem que podem guanyar.
He trobat el documental interesant, perquè ens ensenya que tenim sempre objectius per guanyat, i que la vida de dia a dia es una competició que sempre es te que guanyar, per algunes persones. Per instint des de petits volem fer bé les coses com si la vida fos una competició. Ens agrada que la gent pensi bé de nosaltres i per això ens esforcem a fer millor les coses.Si estàs perdent i el teu contrari és més bo que tu, lluites per superar-lo perquè a les persones no ens agrada perdre encara que formi part de la vida. Pero ens agrada que la gent ens admiri.
El primer que vam veure, que el fetus ja abans de néixer lluita per obtenir l’ aliment m’ha fet donar-me compte que des que érem a la panxa ja érem uns lluitadors.
A tothom ens agrada viure millor del que vivim. El vídeo dels porquets també m’ha agradat perquè ens ensenya que els més forts i ràpids són els que aconsegueixen la llet més bona de la mare. L’experiment dels nens petits també m’ha agradat molt sobretot perquè, molts dels que han destacat en la història eren els fills petits. Als nens petits els hi agrada que la mare els hi faci cas i juguin amb ells i quan veuen que només fan cas al germà gran, intenten cridar l’atenció.
No ens agrada fer el ridícul ni molt menys que la gent es rigui de nosaltres.
Al final, del documental, ens ensenya que la intel·ligència humana és molt important i com més petits menys intel·ligents. Generalment, m’ha agradat el documental i he entès moltes coses dels éssers humans.
El documental que hem vist m’ha agradat molt, i m’ha semblat molt interessant. He apres que no sempre es pot guanyar,sinó que també algunes vegades es pot perdre.Quan perdem ens sentim cansats,i molt malament. Inclus es pot agafar mal de panxa o de cap.Creiem que perdent som menys que els demés i ens sentim molt malament.volem fer bé les coses com si la vida fos una competició,si estàs perdent i el teu contrari és més bo que tu, lluites per superar-lo quan perdem no ens hem de sentir malament. I en cambi cuan guanyes et sents el millor i creus que ningu et pot superar en allo.
es un documental molt interessant parque ens demostra quant guanyem en sentim molt bé i superiors Quan perdem ens fa mal la derrota, i sentim que tothom es capaç de superar-nos, ens fa vergonya haver perdut i ens sentim nosaltres però tot i això, quan perdem no ens haurien de sentir així des que estem a la panxa de la mara lluitem per surti i per aprendre a caminar i a parlar en el documental que el germà patit no suportar que no li prestin la ten cio i es posa a plora i es el reves amb el gran si la mara no li presta atenció as posa a fer -li la pilota a la mare
Me ha gustado mucho el documental y lo veo muy interesante. Muestra que el ser humano lucha para tener exito desde antes del nacimiento, y que la victoria nos proporcnona un placer y una satisfación que hace con que tengamos ganas de luchar más por todo que queremos, y eso en cualquier cosa de la vida, sea en los estudios, en el trabajo, en las relaciones, etc.
Una parte que me ha interesado bastante es la del experimento con el actor, y estoy muy de acuerdo. Una persona que tiene confiaza, es capaz de intimidar su “oponente”, pero también tenemos que tener claro que muchas veces la aparencia engaña y que todos tenemos algun miedo o inseguranza.
El video también muestra que a veces pensamos que lo unico que importa es ganar y nos olvidamos que los “fracasos” tambien son experiencias y son una oportunidad para desenvolver nuestra personalidad y a aprendrer con nuestros errores.
Lo importante de la vida es ser feliz con quien eres y hacer todo lo posible para conseguir las cosas que quieres en la vida, y nunca desistir despues de un “fracaso”, la vida es un aprendizaje, y cada vez que nos equivocamos en algo, ganamos experiencia.
El documental que hem vist es molt interesan. No sempre s’ha de guanyar en tot ,també tenim que aprendre a saber perdre i aprendre coses noves. Les cosas que volem tenir no sempre les tindrem. Ens agrada que la gent pensi bé de nosaltres i per això ens esforcem a fer millor les coses.
Quan surt als porquets m’agradat mol perquè ens ensenya que els més forts i ràpids són els que aconsegueixen la llet més bona de la mare i així seguiran creixent forts.
aquest video demostra que per el esser huma guanyar es una de les coses mes sadisfactories, y perdre tot el contrari, per mi no es aixi bueno si guanyar m’agrada molt, y perdre tampoc pero amb aixo no em desanimo, si perdo em donc conte de que tinc que millorar y no ferme enrrera y em motivo mes!, tambe som molt dessisius a la hora de competir y fem el possible per guanyar, pero si veiem que algu en supera el deixem pas demostran que som inferiors y ho acceptem.
El documental que hem vist es molt interessant, m’ha agradat molt i crec que s’hi poden aprendre moltes coses. He apres que a vegades l’única cosa que ens importa es guanyar, quan en veritat guanyar no ho es tot. Amb tot s’aprèn i ens ajuda a ser millors, guanyant o perdent. Hi hauran dies en els que guanyarem i ens sentirem be amb nosaltres mateixos, però quan perdem, no ens passa això, ens passa tot el contrari.
Quan perdem ens sentim cansats, ens fa mal la derrota, i sentim que tothom es capaç de superar-nos, ens fa vergonya haver perdut i ens sentim avergonyits de nosaltres mateixos,però tot i això, quan perdem no ens haurien de sentir de aquesta manera.Hauríem de aprendre de que perdent, també estem guanyant, estem guanyant aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos i a fer-ho cada cop més be, i d’aquesta manera estem guanyant ser millors cada dia. Així doncs, quan perdem no ens hem de sentir malament, si hem donat tot el que podíem donar de nosaltres mateixos i ens hem esforçat al màxim, ens hem de sentir orgullosos de nosaltres mateixos, i cada dia anar millorant perquè així, cada dia podrem arribar a ser millors, i ser mes bones persones amb el temps.
Hawa.
Este documental me pareció muy interesante por que se trataba de que nuestro instinto es ganar y nos sabe muy mal perder mas bien dicho no sabemos perder.
Desde pequeños siempre hemos aprendido a ganar y hacer lo que se nos plasca y si no lo conseguimos siempre tratamos de hacer todo lo posible para que se haga, por ejemplo haciendo pataletas ya que eso se nos da muy bien de pequeños.
Tambien tenemos en nuestro interior la escencia de competicion por que nos gusta tratar de ser los mejores ante nuestro entorno.
Doncs jo crec que ha estat molt bé aquest documental per qué t’ explica que desde els nostres primogenitors ja eren molt competitius perqué per sobreviure tenien que barallar-se per poder viure com els mayes, els mayes tenien que guanyar en un tipus de futbol i el que no ficava la pilota en un “aro” s’ el menjaven i així “diuen” que per aixó es van acabar els mayes, també em va sorprendre molt lo de les sensacions cuan guanyes i cuan perdes degut a que jo no sabia res d’ això. També crec que s’han equivocat en algunes de les sensacions perqué jo per exemple si vaig perdent no em desanimo al revés vaig a per més fins que guanyo i/o empato. També crec que lo dels jugadors de boxe ha sigut un mal exemple perque depén molt de els jocs de peus, cops de puny, etc. El jugador de boxe té que tindre també molta resistència i no sempre es guanya tinguen aquelles sensacions.
El documental que hem vist es molt interessant, m’ha agradat molt i crec que s’hi poden aprendre moltes coses. He apres que a vegades l’única cosa que ens importa es guanyar, quan en veritat guanyar no ho es tot. Amb tot s’aprèn i ens ajuda a ser millors, guanyant o perdent. Hi hauran dies en els que guanyarem i ens sentirem be amb nosaltres mateixos, però quan perdem, no ens passa això, ens passa tot el contrari.
Quan perdem ens sentim cansats, ens fa mal la derrota, i sentim que tothom es capaç de superar-nos, ens fa vergonya haver perdut i ens sentim avergonyits de nosaltres mateixos,però tot i això, quan perdem no ens haurien de sentir de aquesta manera. Hauríem de aprendre de que perdent, també estem guanyant, estem guanyant aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos i a fer-ho cada cop més be, i d’aquesta manera estem guanyant ser millors cada dia. Així doncs, quan perdem no ens hem de sentir malament, si hem donat tot el que podíem donar de nosaltres mateixos i ens hem esforçat al màxim, ens hem de sentir orgullosos de nosaltres mateixos, i cada dia anar millorant perquè així, cada dia podrem arribar a ser millors, i ser mes bones persones amb el temps.
El documental ma convensut . Jo crec que qualsevol esser humà lluita per aconseguir allò que volem , els essers humans lluiten desde que neixen .
I han dies que ho aconseguirem i un altre dia fracasarem , si hem donat tot de nosaltres (el maxim) ens hem de sentir molt orgullosos.
Al final, del documental, ens ensenya que la intel·ligència humana és molt important i com més petits menys intel·ligents.
En general m’ha agradat bastant
El video m’ha semblat molt interessant. Estic d’acord amb que competir és un instint a més, ens motiva sobretot per la sensació positiva que ens dóna la victória. Per aixó aconseguir els teus objectius ésmolt important i buscar reptes nous, és una bona manera de sentir-te millor amb tu mateix, sobretot quan aconseguim una primera victória perquè encara ens motivem més per seguir competint per guanyar i sentir-nos invencibles.Des de que estem a la panxa de la nostre mare,ja estem lluitant,i ens passem tota la nostra vida fent-ho,d’una manera o d’una altre. M’ha interessat, sobretot la part de l’esxperiment psicològic amb l’actor. Estic d’acord que una persona que confía en ella mateixa, intimida més a la hora de competir, però ens hem de donar compte,, que l’aparença savegades ens enganya, ja que una persona sempre té les seves pors i inseguretats.També he après que a vegades només pensem,i només ens importa guanyar, quan en veritat guanyar no sempre ho es tot. Amb tot s’aprèn i ens ajuda a ser millors,ja sigui guanyant o perdent. Quan guanyem,ens sentim bé amb nosaltres mateixos,ens sentim orgullosos,i ens posem molt contents,i quan perdem,tot el contrari,ens decepcionem de nosaltres mateixos.
Per això crec,que ens hem d’esforár per arrobar i superar les nostres metes i reptes,per sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos,i poder ser feliços en la vida.
Judith.
L’ èsser huma, per naturalesa lluita i competeix per obtenir un objectiu, tan fort ha sigut aquests sentiment que ara tansols el sntiment de guanyar és el que et mou a competir, fente sentir com mai quan guanyis per grans que siguin les ferides que tinguis o les lesions, i fer-te sentir molt malament encara que no estiguis malmes
ya he comentado esto joaquim
El instint de competició per a mi es el més poderos que jo crec que existeix, jo experimento aquest instint cada cop que surto a competir en una competició de Karate sigui del nivell que sigui i surto a lluitar contra un contrincant. per això entenc aquest instint.
aquest video em sembla mol interesan perque ma esnseniat moltes coses que no sabia com el punt de competitius que podem aribarr a ser ya de tan patit quan era a la panxa de la meva mare ya estava competin i els humans sempre ens agrada guanyar ancara que diguin que els i don igual ….
Este documental lo he encontrado muy interesante, el primer tema de los que trataba, que el feto ya competía con la madre para conseguir alimentarse todo lo que puede poner en peligro la salud de la madre me ha impactado mucho.El vídeo de los cerditos también me ha gustado porque nos enseña que los másrapidos y fuertes son los que consiguen la leche más buena de la madre y así seguirán creciendo fuertes. En cambio los cerditos más pequeños alcanzan la ubre más pequeña y no se alimentan tan bien como los demás.El experimento de niños tambien me he gustado
sobretodo me he gustada este documental he aprendido cosas interesantes
El documental que hem vist m’ha agradat molt, i m’ha semblat molt interessant.He apres que no sempre s’ha de guanyar,sinó que també hem de saber perdre.Quan perdem ens sentim cansats,perquè no estem acostumats a la derrota i sentim que tot ens supera.Creiem que perdent som menys que els demés i ens sentim molt malament.volem fer bé les coses com si la vida fos una competició,si estàs perdent i el teu contrari és més bo que tu, lluites per superar-lo.quan perdem no ens hem de sentir malament.Aquest documental m’ha semblat molt interessant i he apres que quan perdem no ens hem de sentir malament.
Genaro. 🙂
bueno jo en aquest video crec que cadascu pot treure les seves ganes de guanyar encara que estigui sufrint una derrota , encara que diuen que tots sempre volem guanyar , pero es com relatiu , osigui potser si que vols guanyar algo amb moltes ganes pero no et veus amb posibilitats de conseguir el teu objectiu o potser per que el que tens que guanyar no t’interesa tant i simplement u deixas corre , si que el sentiment de voler guanyar sempre esta present , pero depen de a quines persones el pasotisme tambe esta dintre d’ells els i agradi o no , i a vegades no pots fer res mes que perdre , com cualsevol cosa normal , pero bueno … com diu el video i aixo si que estic d’acord encara que perdem sempre intentem millorar , es per aixo que el esser huma a escalat tant amunt durant aquests anys , i sincerament espero que aquest sentiment de guanyar no ens porti a la ruina >.<
Aquest documental ens ensenya que des de el moment en que neixem comencem a lluitar per el que volem aconseguir i per sobreviure.
l experiment que han fet amb els dos germans ens fa veure que tots nessecitem atenció de les persones que ens estimen.
També hem vist que tots volem que les coses ens surtin com volem i que em de lluitar per aconseguir-les.
Aquest documental esta força be . Jo no sabia que l’ésser humà venia de generacions de guanyadors, i que per sobreviure tens q ser un guanyador i una apartat de la pelicula es la dels porc, m’ha semblat interessant encara més quant els porquets compatien per beure llet de la mare, els que pesaven mes son aquells que tenien la fama de guanyador això m’ha cridat la tensió.
ja e acabat el primer video , ja em diras si falta alguna cosa mes que tingui que explicar..
Aquest documental m’ha agradat bastant, m’ha semblat interesant.
Per instint de des de petits volem que les coses ens surtin com volem.
Ens agrada que la gent pensi bè de nosaltres i per aixo ens esforcem per
fer les coses bè.
Per exemple, en els esports, si vas guanyant t’animes més i t’esforces per
millorar encara més i aixó et fa superior al teu rival. Però, si estas perdent
intentes esforçar-te per conseguir superar al teu rival.
El video dels porquets tambè m’ha agradat bastant, perquè ensenya que
els més forts i ràpids aconsegueixen la llet més bona de la mare i així continuaran creixent més forts.
L’experiment dels nens petits tambè a sigut interessant, els nens petits volen que la seva mare els hi prestin atenció, si veuen que la mare està jugant amb el germà
gran y a ells no els hi fan cas, intenten crida-li l’atenció, criden, es posen a plorar, fan tot el possible perquè els hi facin cas.
Els humans desde sempre hem lluitat per ser els millors, mentres erem simis,en el moment de el fetus avans de neixer,en tots els esports… Per aixo tenim aquest instint de intentar superar als altres i a nosaltres mateixos i de no perdre mai,tots busquem avantatges per sobreviure millor i si els trobem es genera un moviment d’imitació en els altres humans.Els nens de petits aprenen gracies a imitar als seus pares i aixo fa que desenvolupin mes aquest instin sobretot entre germans.
m’ha agradat molt veure aquest reportatge i he apres moltes coses que no savia.
El video m’ha semblat realment interessant. Estic totalment d’acord amb que competir és un instint a més, ens motiva sobretot per la sensació positiva que ens dóna la victória. Perxó aconseguir els teus objectius és realment important i fer-te valer i buscar reptes és una bona manera de sentir-te millor com a persona sobretot quan aconseguim una primera victória perquè d’aquesta encara ens sentim més motivats per seguir competint per la possibilitat de guanyar de sentir-nos invencibles. M’ha semblat interessant sobretot la part, en la que surt l’esxperiment psicológic amb l’actor. I estic d’acord, que una persona que confía en ella mateixa, intimida més a la hora de competir. Pero ens hem d’adonar, que l’aparença sempre ens enganya, ja que una persona sempre té les seves pors i inseguretats encara que cadascú diferents. A més no a tothom se li veuen a simple vista perquè les oculta molt bé inclús utilitzen un paper precisament per protegir-se. En aquest cas, l’actor s’ha mostrat com dues persones totalment oposades. I depén quines situacions, penso que esta bé donar una altre aparença per sentir-nos més segurs. Però el millor és ser un mateix i procurar tenir més confiança en nosaltres mateixos.
En el vídeo també han sortit grans personatges de la história, plantejant si els seus éxits van ser fruit de la competéncia amb els seus germans ja que tots eren germans menors. No crec que aquests personatges com diuen en el vídeo tinguessin idees i opinions tan diferents al que era en la seva actualitat pel fet de impresionar les seves mares. Vull dir penso, que realment les seves idees eren per defensar coses que els semblaven justes encara que anessin contra el pensament dels altres. No crec que fos per superar els seus germans, penso que el fet que tots fossin germans menors és casualitat o que naturalment els ha ajudat a provocar que ells actuesin així d’alguna manera però no crec que fos exactament aquesta. Igualment potser si sapigues com era la seva relació amb la família i m’informes més de la seva vida potser canviaria d’opinio
Penso que el documental està molt bé perquè veiem que des del primer dia en que neixem ja estem lluitant per aprendre a parlar, caminar… I quan conseguim guanyar aquesta lluita som feliços, pero mai parem de tenir objectius. Les aparences, la forma de ser i de fer les coses diuen molt d’una persona.
Tenim al cap que sempre hem de guanyar pero sabem veure quan cal i quan no. Sabem que si el nostre rival és més dèbil podrem guanyar i així estarem contents. Però quan veiem que el nostre rival és més fort que nosaltres no competim contra ell, ja que si ho fem perdrem i per nosaltres perdre és molt desagradable, no ens agrada gens perdre.
Crec que hem evolucionat i que evolucionarem més quan les persones que encara pensen en competir sempre, ho canviin per posar-se en el lloc dels altres i valorar el que fan els altres.
Júlia
Crec que en primer lloc dir que es un documental molt interessant ja que aprenem coses que nosaltres mateixos fem encara que, moltes vegades, sense adunant-se.
Pel que em vist aquí i que veiem dia a dia, des de el primer minut de vida lluitem, lluitem per tot (per ser millors, per sobreviure, per superant-se… )per tot.
També em vist que cadascú tenim les nostres pròpies armes per sobreviure o per a moltes d’altres coses, com passa per exemple en el cas dels germans, que el petit es posa a plorar, i el gran més aviat fa la pilota.
Em vist que unes de les sensacions mes agradables es la de guanyar, i per tant una de les més amargues és la de perdre. Tot i això em après a que no sempre es pot guanyar i que els altres també tenen que fer-ho, això es un gest molt important de l’home.
També han ensenyat un altre cas en que es veu clarament que els humans ens deixem guiar molt per les aparences, cosa que personalment no trobo gaire bé tot i que ho fem per instint.
El gran ensenyament que ens dona el documental és que no ens tenim que rendir fàcilment que per instint ja som forts i que si creiem podem aconseguir el que sigui, ja sigui guanyar un premi o superar-te a tu mateix.
Aquest documental l’he trobat molt interessant, el primer tema dels que tractava, que el fetus ja competia amb la mare per aconseguir alimentar-se tot hi podent posar en perill la salut de la mare m’ha impactat molt.
El video dels porquets ens ha ensenyat que en el cas dels animals els que tenen més possibilitats de sobreviure són els més grans, ràpids i forts. Crec que en el cas del humans no és així.
En l’escena dels dos germans comparteixo l’opinió amb l’Èlia ja que jo també tinc un germà petit, i per tal de guanyar l’atenció del pare i la mare feiem servir tàctiques molt diferents.
En l’escena del supermercat és divertit i interessant alhora perquè tots reaccionen dient que no ho havien tocat.
També m’ha sorprès molt el video del boxejador que quan guanyava el combat per molt que hagués patit algun mal, no notava el dolor.
Pol V.
Primer de tot vull dir que havent mirat el vídeo una sola vegada, pot ser que algunes coses les hagi entès de manera equivocada o que no recordi algun detall important del film.
Un cop dit això, opino que l’estudi que han fet està força bé. Però hi ha algunes coses que estic en desacord.
Si vaig entendre correctament el documental, ens explicava que l’ésser humà venia de generacions de guanyadors, llavors, el nostre organisme està dissenyat perquè quan guanyem tinguem una sensació de satisfacció. Fins aquí li dono la raó.
En el documental, ens ensenyen un exemple d’uns boxejadors i ens van fer incisos explicant les sensacions de cada un. Ens diuen que el que guanya, el cos secreta unes hormones que fan que es senti bé amb ell mateix i que a partir d’aquell moment ningú el pugui aturar. De manera totalment contraria, el perdedor, genera la hormona de l’estrès que barrejada amb una altra, fa que la moral li vagi pel terra i acabi perdent. En això científicament deu estar comprovat, però a la hora de la veritat tot és una qüestió psicològica. És cert, tot i que no sé el perquè que si guanyes et sents millor, però no que si comences guanyant ja ningú t’atura. Jo he observat que en el món de l’esport, que hi ha gent que quan va guanyant es relaxa o se li puja l’ego i el perdedor els acaba remuntant. Aquestes persones actuen de manera contraria al que vaig entendre a la pel•lícula. A més a més he observat que hi ha gent que els hi va millor començar el “combat” perdent, ja que d’aquesta manera poden reaccionar a temps per donar el màxim possible i ja no tornen a relaxar-se. A més quan vas perdent i ja tothom et posiciona com a perdedor, el nivell d’exigència és més baix, la qual cosa influeix positivament en el rendiment perquè comences a participar amb menys inquietut. Seguint la teoria de que quan guanyes no tens perquè fer-ho millor fins al final, jo, que jugo en un equip de futbol, veig que una gran quantitat de jugadors rendeixen millor quan alguna persona els hi diu que ho estan fent malament, per tant, a nivell d’organisme, no hi ha diferència en jugar perdent o jugar així. En molts casos tot és cosa de la persona i de l’educació que li han donat, més que del instint humà.
A partir d’aquí, sí que és cert que després el guanyador és més ben vist per la gent, però hi ha tantes activitats, que si no guanyes en una, guanyaràs en un altre, per tant, al final ningú pateix per haver perdut, tot i que si guanyes la gent et veurà amb més bons ulls i serà millor per un mateix.
Uns altres experiments que m’agradaria comentar són: el de que les persones amb cara de guanyador tenen més possibilitats de guanyar i el de que la forma d’actuar farà que els altres et vegin d’una manera o d’una altre, però els englobaré en un sol comentari, perquè per mi tenen bastanta relació.
En la meva opinió, les faccions facials a la hora de triomfar no són un element important. Van dir que aquelles persones tenien cara de guanyador i això va ajudar a que triomfessin, però més que la cara jo crec que el que intervenen son altres aspectes com ara la mirada, la postura, o al forma de parlar. Per aquest motiu dic que els dos experiments tenen molt a veure. Si aquelles persones no haguessin tingut carisma, una bona parla, mirada impactant i postura de persona important, no haguessin triomfat. Tal i com ens expliquen en l’experiment de l’actor, la forma de vestir i d’actuar, és a dir, com et veuen els altres, influenciarà en la seva forma de dirigir-se a tu i d’actuar en presència teva. Els militars, eren homes que de manera natural tenien una forma d’actuar de guanyador i gràcies a això la gent es va fixar en ells i van anar ascendint perquè tenien una forma de ser de líder. A més, un defecte que segur que no tenien era l’ego. L’ego encara que no ho sembli ens pot afectar en qualsevol cosa de la nostra vida, perquè també afecta en la manera en que ens veuen els demès i fa que tot ens surti pitjor.
Amb això dit, ja he comentat el que creia més important, a partir d’aquí, l’últim que diré és que l’instint de guanyador que tenim els humans, inclús abans de néixer, ens surt ben explicat al film del fetus. Però es veuria més clar si fos amb bessons bivitel•lins. El més fort dels germans agafa més menjar i surt més gran i més fort. Tot i així això ens ho expliquen amb l’exemple de les cries de porcs. Ens ensenyen com els porquets més forts agafen les millors mamelles i surten més grans i amb més pes.
Això només es la meva opinió i repeteixo que potser alguna cosa que estic opinant aquí no la vaig entendre del tot bé.
Cada persona vol aconseguir que les coses surtin així com volen . Per instint des de petits volem fer bé les coses com si la vida fos una competició. Ens agrada que la gent pensi bé de nosaltres i per això ens esforcem a fer millor les coses com per exemple si jugues un partit de futbol i marques un gol , l’altra gent t’aplaudirà i això fa que vulguis marcar més i jugar millor que el teu contrari i et sents més superior i millor que ell. Però, si estàs perdent i el teu contrari és més bo que tu, lluites per superar-lo perquè a les persones no ens agrada perdre encara que formi part de la vida. No ens agrada que a la gent del voltant ens miri perquè ens intimiden i això fa que passem vergonya. Però avegades, quan no tenim de què avergonyir-nos, ens agrada que la gent ens admiri.
El documental m’ha agradat bastant i m’ha semblat molt interessant.
El primer que vam veure, que el fetus ja abans de néixer lluita per obtenir l’ aliment m’ha fet donar-me compte que des que érem a la panxa ja érem uns lluitadors.
A tothom ens agrada viure millor del que vivim i per això busquem maneres de viure encara millor.
El vídeo dels porquets també m’ha agradat perquè ens ensenya que els més forts i ràpids són els que aconsegueixen la llet més bona de la mare i així seguiran creixent forts. En canvi els porquets més petits aconsegueixen la mamella més petita i no s’alimenten tan bé com els altres.
L’experiment dels nens petits també m’ha agradat molt sobretot perquè curiosament, molts dels que han destacat en la història eren els fills petits. Als nens petits els hi agrada que la mare els hi faci cas i juguin amb ells i quan veuen que només fan cas al germà gran, intenten cridar l’atenció fins que ploren i així la mare els hi fa cas.
Crec que l’aspecte físic diu molt d’una persona. La inseguretat fa que les altres persones es sentin millors en canvi, si ens mostrem segurs, les altres persones tenen més por per competir amb nosaltres.
Tampoc ens agrada fer el ridícul ni molt menys que la gent es rigui de nosaltres.
Al final, del documental, ens ensenya que la intel·ligència humana és molt important i com més petits menys intel·ligents. Els nens petit no entenen bé les coses i no presten atenció a res en canvi, els més grans, que tenen el cervell més desenvolupat entenen el que se’ls hi diu i ho posen en pràctica.
Generalment, m’ha agradat el documental i he entès moltes coses dels éssers humans.
Bianca.
A mi aquest documental m’ha semblat molt interessant i m’ha impactat bastant.
1- el primer que hem vist, allò de que el fetus competeix amb la mare per adquirir aliment, m’ha sorprès, sobretot perquè no pensava que ja de tant petits lluitéssim per guanyar.
2- En l’escena dels germans, m’he sentit identificada perquè jo tinc una germana petita i recordo que quan érem petites la mare estava més pendent d’una que de l’altre, solíem reaccionar igual que els germans del vídeo. La meva germana sempre ha sigut més rebel i menys convencional que jo. En canvi, jo solia recórrer al xantatge emocional.
3- L’escena dels porquets m’ha semblat curiosa i a vegades, amb els humans és més o menys semblant.
4- El que més m’ha impactat de tot és la investigació de que el fracàs perdura molt més que la victòria, que és més efímera.
5- M’ha agradat la reacció de les persones del súper, que no volen fer el ridícul, perquè és molt certa
El documental que hem vist m’ha agradat molt ,i m’ha semblat molt interessant , he aprés que no sempre s’ha de guanyar en tot que també tenim que aprendre a saber perdre i aprendre coses noves quan perdem ,que l’únic que és important és saber superar-se cada dia més un mateix però amb dignitat .Nosaltres creiem que lo més important és guanyar però no és així hi han coses més importants que això, com ser bona persona i saber compartir. Creiem que perdent som menys que els demés i ens sentim molt malament ,però és en aquell moment quan aprenem més i és quan has de saber que no ets ni pitjor ni millors que els demés sinó que ets igual i que tots apreneu igual sigui perdent o guanyant tot. Quan perdem tenim que saber utilitzar això amb avantatge i ficar-lo com un pas més en la nostra vida per superar-lo cada vegada millor i mai perdre l’esperança en que no ho podràs aconseguir sempre has de saber que tot en la vida és pot fer sigui de la millor manera o en poc a poc però sempre ho aconseguiràs.
Catherine
El documental que hem vist es molt interessant, m’ha agradat molt i crec que s’hi poden aprendre moltes coses. He apres que a vegades l’única cosa que ens importa es guanyar, quan en veritat guanyar no ho es tot. Amb tot s’aprèn i ens ajuda a ser millors, guanyant o perdent. Hi hauran dies en els que guanyarem i ens sentirem be amb nosaltres mateixos, però quan perdem, no ens passa això, ens passa tot el contrari.
Quan perdem ens sentim cansats, ens fa mal la derrota, i sentim que tothom es capaç de superar-nos, ens fa vergonya haver perdut i ens sentim avergonyits de nosaltres mateixos,però tot i això, quan perdem no ens haurien de sentir de aquesta manera.Hauríem de aprendre de que perdent, també estem guanyant, estem guanyant aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos i a fer-ho cada cop més be, i d’aquesta manera estem guanyant ser millors cada dia. Així doncs, quan perdem no ens hem de sentir malament, si hem donat tot el que podíem donar de nosaltres mateixos i ens hem esforçat al màxim, ens hem de sentir orgullosos de nosaltres mateixos, i cada dia anar millorant perquè així, cada dia podrem arribar a ser millors, i ser mes bones persones amb el temps.
Anna.
Me parece bien estos vídeos por que son como un tipo de reflexión para saber que hay que luchar por lo que se quiere y no pensar siempre en ganar ni en competir , pensar en avanzar como persona , como ser humano y siempre estar dispuesto a intentarlo una y otra vez más , nunca rendirse ya que así conseguiremos todo lo nos propongamos .
También hay que saber que por cada derrota ganaremos algo y también tener en cuenta con quien vamos a competir .
Un saludo , gracias por el video .
encara que el divendres vaix falt. el tros que he vist m’ha agradat. a dames e llegit el resum que hi ha sobre dels comentaris.
ma semblat molt interesant i m’agradaria continuar vaien mes docomentals.
Me parece bien estos vídeos por que son como un tipo de reflexión para saber que hay que luchar por lo que se quiere y no pensar siempre en ganar ni en c
Jo crec que el documental, es cert, ma convensut. Tots lluitem per aconseguir lo que volem, per ser millors que tots, desde que neixem, nomes fem que lluitar, en els estudis els pares et diuen q tens q ser el millor de la clase, que si ets mes lllest millor, ens inculquen una mica de ganes de lluitar, competir, ser els millors.
Crec que cuan estas en perill, no penses ja que no estem acostumats, no tenim el cervell suficient-ment desenvolupat.
El documental, ma agradat. Es una bona experiencia i sempre va be saber coses.