Drets dels infants

Publicat el 14 octubre 2009 per epuig222

L’any 2009 es celebra el 20è aniversari de la Convenció sobre els drets dels infants. La celebració d’aquest 20è aniversari és una oportunitat per a que les institucions que treballen per aquest ampli sector de la ciutadania, recordem quins són els seus drets i en quina situació ens trobem actualment. Cal reivindicar diàriament la necessitat de considerar als infants com a ciutadans. La Diputació de Barcelona ha elaborat un calendari de paret [en format pdf] amb 12 dibuixos signats per Francesco Tonucci, que representen el conjunt de drets inclosos en la Convenció.

Publicat dins de General | 1 comentari

Quiet

Publicat el 12 octubre 2009 per epuig222

Quiet és un llibre de Màrius Serra on explica la història del seu fill amb encefalopatia.

“Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.”

El blog de Mou-te pels quiets.

Concert-lectura benèfic Mou-te pels QUIETS

Concert-lectura benèfic Mou-te pels QUIETS

Publicat dins de General, Llibres | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Mira’m

Publicat el 12 octubre 2009 per epuig222

El dia 1 d’octubre, arriba a les llibreries un recull de nou relats centrats en les persones amb discapacitat: Mira’m (contes de vides especials).

Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones

La Fundació Mas Albornà està dedicada, des de fa més de 40 anys, a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès. A partir del seu encàrrec, nou escriptors han escrit nou històries centrades en diverses fases de les persones amb discapacitat. Són nou relats prou diferents, i justament el que els fa iguals és que tracten de la diferència.

Per ordre d’aparició, les històries venen signades per Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta. Gràcies a aquestes plomes inquietes, unes vides gairebé invisibles d’éssers quiets esdevenen visibles. Mireu-vos-els!

Mira’m és el volum número 69 de la col·lecció Narrativa de l’editorial Cossetània.
Té un preu de 10,90 euros i el seu ISBN és 978-84-9791-486-4.

Vols llegir-ne una mica?

Miram

Mira'm

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Joves a la presó

Publicat el 9 octubre 2009 per epuig222

Serie documental de TV3 que pretén acostar històries humanes molt diverses que tenen la presó com a denominador comú. El Michael, el David i el Quique tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor la seva reinserció. Són tres històries plenes de frescor i espontaneïtat, perquè els joves s’expressen sense tabús. L’equip viu amb ells el repte de buidar la vella presó de la Trinitat i engegar el nou i modern centre de joves de la Roca del Vallès.

A la presó 30/09/2009

Publicat dins de A la presó, General | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Infermeria i geriàtric a la presó

Publicat el 7 octubre 2009 per epuig222

Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís està al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que ell controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l’estàndard. La infermeria del CP Ponent és un mòdul on han acabat confluint gent tan heterogènia com l’anomenat “assassí de la destral”, un jove de 18 anys que és el primer dia que és a la presó, un autista que parla sol pels passadissos, o un pagès que han fet fora de casa per problemes amb el veïnat.

A la presó 22/09/2009

Publicat dins de A la presó, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Wad-Ras

Publicat el 5 octubre 2009 per epuig222

Durant un any, un equip de TV3 ha tingut accés a tots els centres penitenciaris catalans. I ha pogut recollir un material inèdit de la vida a la presó que mai s’ha vist fins ara. El resultat es “A la presó”, una serie documental de set capítols que pretén acostar històries humanes molt diverses que tenen la presó com a denominador comú.

Laia i Eva. O Neuras i Alma, els àlies que tenen quan intervenen a l’emissora de ràdio. Són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a la presó de dones de Wad-Ras per un delicte molt semblant. Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera molt eloqüent el que significa estar privat de llibertat.

A la presó 15/09/2009

Publicat dins de A la presó, General | Etiquetat com a , | 1 comentari

S’aprèn fent

Publicat el 2 octubre 2009 per epuig222

Entrevista d’Eduard Punset a “Crisis educativa”, un dels programes emesos a Redes, a Roger Schank, especialista en aprenentatge. Ens explica la gran importància de fer per poder aprendre. S’aprèn fent.

Publicat dins de Aprenentatge, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Via lenta per a la dependència

Publicat el 2 octubre 2009 per epuig222

Dos anys després de l’aplicació de la llei de dependència, la meitat dels beneficiaris cobren les ajudes, però l’altra meitat encara les esperen. Experts consultats pel Congrés recomanen frenar-ne el desplegament per compassar-la a la crisi.

Telenotícies – 08/05/2009

Publicat dins de Dependència, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Optimisme

Publicat el 18 setembre 2009 per epuig222

Aprendre a ser optimista és una habilitat social essencial. Hi ha persones optimistes i pessimistes, els optimistes veuen els aspectes positius de la vida i deixen de segon pla els negatius, d’altra banda els pessimistes són tot el contrari, veuen coses negres i impossible d’arreglar, els optimistes pensen que poden canviar el futur, els pessimistes no.

Aquest tret de la personalitat és apres i es pot canviar, cal aprendre a veure les coses que ens angoixen en un costat positiu.

Hi ha diversos mètodes per no veure les coses tan negres com la veuen els pessimistes i sentir-se millor. Cap d’ells no és fàcil d’aplicar, es pot dir que per aplicar-ho necessitem un entrenament:

  • És important parlar-nos mateixos, explicar els nostres èxits i fracassos.
  • Veure que pensem quan alguna cosa ens surt malament, i anar amb compte amb el que pensem de nosaltres mateix.
  • Cal discutir les creences injustes que tenim sobre la realitat i nosaltres mateixos. La solució rau en atrevir-nos a enfrontar-nos amb les dificultats.
Publicat dins de Conceptes, General | Etiquetat com a | 2 comentaris

Mario Benedetti

Publicat el 28 maig 2009 per epuig222

Ens ha deixat Mario Benedetti, poeta de l’amor i del compromís social. Una vida de lluita contra l’ adversitat i defensant l’alegria.

Primero que todo me gusta la gente que vibra,
Que no hay que empujarla, que no hay que decirle
Que haga las cosas, sino que sabe lo que
hay que hacer y lo hace.

Me gusta la gente con capacidad para medir las
consecuencias de sus acciones, la gente que no
deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente justa con su gente y consigo
misma, pero que no pierde de vista que somos
humanos y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en
equipo entre amigos produce más que los
caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la
Alegría.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de
oponerse con argumentos serenos y razonables a
las decisiones de un jefe.

Me gusta la gente de criterio, la que no traga
entero, la que no se avergüenza de reconocer que
no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que, al aceptar sus errores, se
esfuerza genuinamente por no volver a
cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme
constructivamente y de frente, a estos les llamo
mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no
desfallece cuando de alcanzar los objetivos e ideas
se trata.

Me gusta la gente que trabaja por resultados.
Con gente como esa, me comprometo a lo que
sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado
me doy por bien retribuido.

Mario Benedetti

Publicat dins de General | 1 comentari