Aprendre a ser optimista és una habilitat social essencial. Hi ha persones optimistes i pessimistes, els optimistes veuen els aspectes positius de la vida i deixen de segon pla els negatius, d’altra banda els pessimistes són tot el contrari, veuen coses negres i impossible d’arreglar, els optimistes pensen que poden canviar el futur, els pessimistes no.
Aquest tret de la personalitat és apres i es pot canviar, cal aprendre a veure les coses que ens angoixen en un costat positiu.
Hi ha diversos mètodes per no veure les coses tan negres com la veuen els pessimistes i sentir-se millor. Cap d’ells no és fàcil d’aplicar, es pot dir que per aplicar-ho necessitem un entrenament:
- És important parlar-nos mateixos, explicar els nostres èxits i fracassos.
- Veure que pensem quan alguna cosa ens surt malament, i anar amb compte amb el que pensem de nosaltres mateix.
- Cal discutir les creences injustes que tenim sobre la realitat i nosaltres mateixos. La solució rau en atrevir-nos a enfrontar-nos amb les dificultats.
Ser positiu no es una manera de fer, sinó una manera de viure. Molt interesant.
Si algú li crida l’atenció el tema poso un link que he trobat sobre física quantica.
http://www.rafapal.com/?page_id=663
Es el primer link que he trobat por google pero si us interesa la física quantica podeu buscar més. No es cap cosa esotérica sinó la “nova dimensió” a la que s’enfronten els científics. Básicament la física quantica demostra, com a ciencia que es, que els nostres pensaments influeixen en la nostra forma de viure. Hi ha molta informació i com sempre és bo llegir-la amb lupa.
Ànims.
Una canço apropiada per un paraula complicada…
Personalment, sóc una persona bastant pessimista però en contra sempre intento buscar el costat positiu de les coses.
Ser optimista o no també depén molt de les vivències i experiències viscudes.