Serafín s’enfronta a un desafiament de 24 hores. Acompanyat per dos bombers, intentarà pujar tres pics emblemàtics de la Comunitat Valenciana: el Puig Campana, el Turó de Calderón i el Penyagolosa.
Però el repte no només és físic. Per recórrer els gairebé 500 quilòmetres que hi ha entre els tres destins, hauran de buscar vehicles que desinteressadament els facilitin els desplaçaments.
El músic Serafín Zubiri descobreix la seva faceta menys coneguda en aquest docureality que promou l’esperit de superació a través de l’esport i en el qual s’exposa a diversos i apassionants reptes.
Però el repte no només és físic. Per recórrer els gairebé 500 quilòmetres que hi ha entre els tres destins, hauran de buscar vehicles que desinteressadament els facilitin els desplaçaments.
El músic Serafín Zubiri descobreix la seva faceta menys coneguda en aquest docureality que promou l’esperit de superació a través de l’esport i en el qual s’exposa a diversos i apassionants reptes.
Sin barreras – Capítulo 2
M’ha semblat un documental interessant i entretingut ja que hem vist com una persona amb discapacitat visual ha pogut aconseguir el repte que es proposava d’escalar els 3 pics més alts de Valencia.
Qualsevol altre persona sense aquesta discapacitat no aconseguiria aquest repte ni en broma… Al igual que el reportatge anterior, és un home digne d’admirar!
Aquest home és un exemple de superació.. ja m’agradaria ser com ell (i no parlo en l’àmbit de la discapacitat, sinó en un àmbit més personal). Penso que això que ha fet, com diu l’Ainhoa, és admirable i que molta gent hauria de prendre exemple d’ell.
D’altra banda, el vídeo és xulíssim, molt entretingut i sobretot, fan venir ganes de fer-ho.
Molt encertat, la veritat.
Aquest documental personalment, per mí, te un 10! igual que l’home! m’encantaa com és ell! Aquest vídeo tindria que veure’l tothom! igual que el “d’un món petit”
Em va encantar i emocionar molt!! Com diu la Vane, un 10 sense pensar-ho! Trobo que Serafín és un exemple per a tothom… feia temps que no veia una persona amb tanta energia i ganes de superar-se.
Realment impressionant!
Ens ensenya que amb la voluntat podem fer grans coses, totes aquelles que ens proposem!!
Com a opinió personal, dir que en la seqüència, aquest home demostra ser la força interior personificada
Aquest home és un “crac”. L’ admiro per la seva personalitat, per les ganes que te de viure i de fer coses, sense por, sense vergonya i sense posar-se límits. He pujat unes quantes muntanyes i la veritat es que no m’ imagino pujar-les sense veure res i ell ho fa i no només una sinó que tres i amb el repte de 24 hores.
CRec ha estat tot un encert veure’l a classe. 🙂
Les persones en general, tenim tendència a no fer allò que volem fer per superar-nos per provar-nos a nosaltres mateixos …
Deixem de fer moltes coses, per pura mandra disculpant-nos dient que no ho podem aconseguir.
El temps passa, els nostres dies es converteixen en rutina i suposa un sobreesforç qualsevol cosa que es desviï d’aquesta rutina.
Persones com Serafín ens serveixen d’exemple i han de convèncer que les úniques barreres que existeixen són les que nosaltres mateixos ens posem, per por al fracàs o per que és més fàcil quedar-se a casa.
En temps com aquests el testimoni de Serafí ens ha de servir per sortir de casa i enfrontar-nos a aquells problemes que ens porta la crisi o que traginem a la crisi i que en realitat no és més que un obstacle més que hem esquibar amb esforç i coratge.
M’ ha semblat un video molt interessant. Moltes persones sense cap discapacitat no es veurien amb cor de pujar muntanyes (com jo). Admiro l’ esperit de superació que té aquest home i la valentia.
Totalment d’acord amb la Mica. És impressionant com una persona cega pugui tenir el valor de fer el que fa. Realment increíble.
Estic d’acord amb tots els comentaris, penso que és una persona molt admirable, la qual pensa que tot és possible, i així ho demostra. Dubto molt que gaire gent amb les dificultats que té ell lluiti tan per aconseguir-ho i no es rendeixi. És un gran exemple de superació diari. El vídeo ha sigut molt interessant.
Crec que la vida sense metes o sense objectius als que voler arribar (siguin els que siguin) no té sentit, segons la meva opinió seria viure per viure. En canvi, aquest home tot i tinguent discapacitat visual, ha volgut afrontar aquest repte i és una fita realment admirable. Això demostra que no hi ha obstacles, sinó que ens els posem nosaltres, perquè voler és poder.
En Safari com moltes altres persones que tenen alguna discapacitat, són grans exemples per mi, i realment admiro els reptes que es pruposen, són reptes que ni moltes persones sense cap discapacitat ni se la plantejarien. Penso que gràcies a ells, encara que només es un instant ens adonem lo poc agraïts soms. CHAPO, és l’únic que puc dir.
L’altre dia vaig veure aquest documental, ja que el dia que el vau veure a classe jo no hi era; vaig clicar a “reproduir” amb la idea de veure’l 5 minuts, però finalment el vaig veure sencer, perqué un cop començat no el podia deixar a la meitat. Em sembla increíble l’instint de superació que té aquest home i les ganes de crèixer com a persona. Crec que és un model a seguir per a molta gent; per a molts de nosaltres que ens queixem per qualsevol tonteria, quan en realitat hi ha gent amb més dificultats que nosaltres i que no es rendeixen a la primera de canvi. En resum, trobo que és un documental que l’hauria de veure tothom.
M’ha semblat una persona amb molta força de voluntat i unes ganes de superació increïbles. És una persona a qui admirar, perquè no tothom pot dir que ha escalat els 3 pics més alts de València.
Increible!
Un gran exemple de superació personal, sobretot pels amants del senderisme (com jo).
M’ha cridat molt l’atenció el fet que li vagin explicant/describint el paisatge per tal que ell pugui fer-se una idea d’on és i també el grau de concentració que ha de tenir per poder avançar tamptejant el terreny per saber on posar els peus. Sense comptar la dificultat que te de per si la ruta.