Serie documental de TV3 que pretén acostar històries humanes molt diverses que tenen la presó com a denominador comú. El Michael, el David i el Quique tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor la seva reinserció. Són tres històries plenes de frescor i espontaneïtat, perquè els joves s’expressen sense tabús. L’equip viu amb ells el repte de buidar la vella presó de la Trinitat i engegar el nou i modern centre de joves de la Roca del Vallès.
A la presó 30/09/2009
Mir-ho els capítols per internet perquè el dimarts a la nit estic massa cansada. Trobo que son molt molt interessants, m’agraden molt i es pot arrivar a obtenir un altre punt de vista d’aquestes persones. Cada vegada tinc més ganes d’intentar arrivar a treballar amb ells, penso que son un grup molt especial i que hem poden ensenyar moltes coses de la vida. Tinc moltes ganes d’algun dia poder-hi tractar.
És un programa tan interessant que no m’he saltat cap dia. Veure com viuen al dia a dia les presones m’ajuda acostar-me cada com més a dins a la presó.
Com diu l’Irene, pots veure un altre punt de vista d’aquesta gent. Les persones tancades a una presó no tenen llibertat. No tenir llibertat suposa no poder fer moltes activitats que la gent que està fora fa tan normal com per exemple anar a comprar.
No em puc imaginar com és quan surts de la presó, alguns interns, quan han sortit, diuen que ho veuen tot immens. A part de veure-ho tot tan gran, és una situació molt difícil per a ells: has de buscar una “nova” vida començant per la feina i un habitatge on poder viure-hi.
Sincerament, no ser com ho viuen, però em puc fer una mínima idea per la situació que passen.
La veritat, és que tinc moltes ganes d’algun dia poder-los ajudar i intentar que aquesta immensitat en què es troben quan han de tornar a la vida “real” sigui més petita.