4.2 Els dinoflagel·lats

ceratium

Els dinoflagel·lats acostumen a ser algues unicel·lulars que presenten un parell de flagels. Existeixen al voltant d’un miler d’espècies, de les quals la majoria són marines. Després de les diatomees, els dinoflagel·lats són els productors primaris més importants de la mar.

Marea roja

Tot i que el més gran nombre d’espècies es troba en mars càlides, els grans desenvolupaments massius de dinoflagel·lats es donen fonamentalment en aigües fredes. Aquests desenvolupaments massius constitueixen les marees vermelles, que poden provocar la mort dels peixos degut a les toxines que segreguen algunes espècies, com ara les dels gèneres Peridinium i Gymnodinium, i inutilitzar pel consum humà els moluscs com ara musclos, ostres, etc. a les piscifactories.

Peridinium

A molts dinoflagel·lats apareixen plaques poligonals de cel·lulosa que formen una cuirassa i que serveixen per a la seva determinació. En aquesta cuirassa poden observar-se dos solcs, un de longitudinal (el sulcus) i un de transversal ( el cingulum). Moltes espècies presenten també prominències molt notables que faciliten la seva flotabilitat.

esquema

Els dinoflagel·lats presenten un parell de flagels que neixen junts a la zona d’intersecció del sulcus i el cingulum. Un dels flagels segueix la línia equatorial que marca el cingulum, i proporciona a la cèl·lula un moviment de rotació, mentre que l’atre, seguint el sulcus, provoca el desplaçament cap endavant. La conjunció de tots dos provoca un desplaçament seguint una trajectòria helicoidal.

Els pigments fotosintètics dels dinoflagel·lats son fonamentalment clorofila a, combinada amb carotens i xantofil·les que poden donar-lis uns colors grogosos o vermellosos. Curiosament, en aquest grup apareixen característiques que els fan propers al mon animal, com ara la mobilitat, la presència de fotorreceptors, amb els quals detecten la presència de llum, i es desplacen cap a ella, o la captació de matèria orgànica com a aliment, arribant a ser autèntics depredadors.

Els dinoflagel·lats presenten reproducció asexual per divisió binària, però també poden dur a terme la reproducció sexual. Poden presentar estats de vida latent (cists) amb una paret molt resistent i sense flagels.

Alguns representants d’aquest grup d’algues constitueixen simbionts de coralls, i altres com ara Noctiluca, son els responsables de la luminiscència marina.

noctiluca

Noctiluca (el nom de la qual vol dir llum nocturna en llatí), conté megatzemats al seu interior i per separat dues substàncies: la luciferina i l’enzim luciferasa. Quan totes dues s’ajunten reaccionen en presència d’oxígen i ATP i emeten llum de color verd-blavós. És fàcil observar aquest fenòmen les nits d’estiu amb lluna plena, o durant les marees vermelles. De vegades només cal llençar una pedra, o remoure l’aigua amb la mà per tal que aquestes algues emetin llum.

 Altres dinoflagel·lats comuns a la mediterrània pertanyen als gèneres

  • Gymnodinium

Gymnodinium

  • Ceratium

certaium

  • Alexandrium

alexandrium

  • Lingulodinium

lingulodinium

  • Prorocentrum

prorocentrum

  • Dinophysis

dinophysis

  • Protoperidinium

protoperidinium

Per aquells amb un interès especial en els dinoflagel·lats, un penjo unes pàgines força interessants sobre ells

http://www.diatomloir.eu/Siteplancton/Phytoflagel.html

http://www.ucmp.berkeley.edu/protista/dinoflagellata.html

2 thoughts on “4.2 Els dinoflagel·lats

  1. farah naz

    I like it very much but ifeel that this must be in english b/c this language is difficult i can not understand wording but images are good and i recognised my samples through these imageses.

  2. ghazala

    this is very nice stuff to understand variety of dinoflagellates but information provision in english language will convinient us to understand usefull information.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *