2. Les comunitats pelàgiques

Entenem com a comunitat o biocenosi al conjunt d’éssers vius que conviuen en un determinat espai, el biotop, que presenta unes condicions físiques i químiques adequades per a la seva subsistència. Al conjunt de una biocenosi i un biotop se li anomena ecosistema.

A la regió pelàgica es defineixen dues grans tipologies de comunitat:

 Tonyina

  • El nècton

El nècton és la comunitat constituïda per tots aquells organismes que son capaços d’efectuar desplaçaments actius contra corrent, com ara els peixos.

medusa

  • El plàncton

El terme plàncton, introduït per primera vegada per Víctor Hensen a 1887, fa referència a aquells organismes que es desplacen amb el corrent, o bé per que no son capaços de desplaçar-se, o perque no poden oposar el seu desplaçament actiu a la força del corrent. Molts d’ells, no obstant, són capaços de dur a terme moviments verticals seguint ritmes circadians, marcats per la presència o absència de llum. Els organismes que composen el plancton són molt heterogenis, i per tant, es fa necessària una classificació.

Un primer criteri de classificació és el de la seva nutrició:

peridinium   copepode
  • El fitoplàncton està constituït per éssers vius autòtrofs, fotosintètics, com les algues unicel·lulars o els bacteris fotosintètics.
  • El zooplàncton inclou els organismes planctònics heteròtrofs, es a dir, que depenen de la matèria orgànica per a la seva alimentació.

També es pot diferenciar entre aquells organismes que passen tot el seu cicle vital com a planctònics i aquells que només ho son durant un estadi de la seva vida.

  • Les formes holoplanctòniques són aquelles que durant tota la vida formen part del plancton. Per exemple, diatomees o copèpodes. Són especialment abundants al plancton de la província oceánica, allunyada de la costa.
  • Les formes meroplanctòniques són aquelles a les quals únicament un determinat estadi de desenvolupament és planctònic, com per exemple, les larves de crustacis. El plancton de la província nerítica és ric en formes meroplanctòniques d’organismes que acaben constituint part del bentos.

megalopa

Un altre criteri de classificació del plàncton és en funció de la seva mida. Malgrat el que habitualment es pensa, el concepte plàncton inclou només el fet d’un desplaçament passiu seguint els corrents, i no pas una mida petita, com es pot veure en la següent taula:

 Nom  Mida  Components
 Femtoplàncton  0,02-0,2 micres  Virus, bacteris
 Picoplàncton  0,2-2 micres  Bacteris, cianofícies, prasinofícies…
 Nanoplàncton  2-20 micres  Fitoflagel·lats
 Microplàncton  20-200 micres  Diatomees, peridínies, tintínids,radiolaris…
 Mesoplàncton  0,2-20 mm  Ostràcodes, copèpodes, cladòcers…
 Macroplàncton  2-20 cm  Meduses, salpes…
 Megaloplàncton  20-200 cm  Meduses, colònies de tunicats

  

Dins del plàncton també es poden diferenciar comunitats, com ara

  • El nèuston

El nèuston és la comunitat d’organismes planctònics que viuen en la capa més superficial de l’aigua marina, fins als 50 cm de fondària. Constitueix la zona de més alta productivitat, amb l’aigua saturada d’oxígen, molt rica en nutrients, tant inorgànics com orgànics. Està constituida fonamentalment per bacteris i unicel·lulars (de femto a microplàncton). A la zona nerítica apareixen molts elements provinents de la costa (pol·len, petits insectes…), i de vegades, a causa dels moviments verticals de les masses d’aigua, també poden acumular part de la producció bentònica.

  •  El plèuston

El plèuston és la comunitat dels organismes planctònics adaptats a viure a la interfase aire-aigua, es a dir, surant sobre la superfície. A la mediterrània està constituit per unes poques espècies característiques.

velella

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *