5.2.2 Zooplàncton (mesoplàncton II)

ostracode

Els ostràcodes son petits crustacis que viuen tant a l’aigua dolça com al mar. Presenten una closca que ha evolucionat de forma molt paral·lela a la dels bivalvs, amb valves rodones o el·líptiques que protegeixen el cos, que es sitúa a l’interior. Presenten una xarnera a la part superior, i les valves poden tenir estructures com tubercles, pilositats o apèndixs.
El cap es la part més desenvolupada, constituint gairebé la meitat del cos. La majoria dels ostràcodes són molt petits, de com a molt pocs milímetres, exceptuant Gigantocypris mulleri que viu a les aigues profondes, que pot arribar a fer 3 cm.

ostracoda
Molts representants del grup viuen a prop dels fons, per sobre de les algues, o viuen com a comensals d’altres crustacis, com els llagostins.
Com a grup presenta hàbits molt diversos d’alimentació: herbívors, carnívors, carronyaires, filtradors…
La reproducció és sexual, eclosionant dels ous larves de tipus naupli.

El grup dels cladòcers també es coneix com puces d’aigua. Pertanyen també als crustacis, amb una closca que tanca tot el cos excepte el cap i les antenes, que utilitzen per nedar, i han perdut la segmentació externa.

penilia

De les 600 espècies que es coneixen, només 8 són marines.

Són fonamentalment suspensívors, tot i que existeixen predadors sobre altres cladòcers. La seva reproducció alterna fases partenogenètiques amb etapes de reproducció sexual. En condicions favorables, la població es composa només de femelles que es reprodueixen a partir d’òvuls sense fecundar donant lloc a noves femelles. En condicions desfavorables originen mascles i femelles a partir dels quals s’originen ous de resistència.

evadne

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *