4. El fitoplàncton

fitoplancton

El fitoplàncton està especialment lligat amb la província nerítica, donada la seva alta concentració de nutrients. Ja hem comentat abans que els moviments verticals de les masses d’aigua i els aports continentals renoven constantment el contingut de materials necessaris per als organismes autòtrofs, a banda, com no, del CO2 i la llum solar.

Sembla que la reproducció de les espècies pròpies del fitoplàcton es dona a la primavera, a causa de la intensificació d’aquest aport de nutrients, la creixent durada  i  intensitat de les hores de llum i de l’increment de la temperatura. La concentració del fitoplancton disminueix a mida que ens endinsem al mar obert; i de les zones fredes cap a les calentes.

Els límits de distribució del fitoplàncton coincideixen amb els de la zona fòtica.

Segons Marino (1990), la base de la comunitat del fitoplàncton de la Mediterrània està formada per un nombre reduït d’espècies, que apareixen a la totalitat de la conca: 60 espècies de diatomees, 16 espècies de dinoflagel·lats i alguns cocolitofòrids. En total aquest autor recull un total de 874 espècies de diatomees, 660 espècies de dinoflagel·lats i 204 espècies de cocolitofòrids.

Donem un cop d’un a cadascun dels grans grups del fitoplàncton de la Mediterrània

 diatomees  Bacilariofícies (Diatomees)
 ceratium  Dinoflagel·lats
 emiliana  Cocolitofòrids

One thought on “4. El fitoplàncton

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *