3. El plèuston: un cas particular

Tal i com hem comentat en la pàgina anterior, el plèuston està constituit pel conjunt d’organismes que viuen a l’interfase entre l’aire i l’aigua, surant a la superfície del mar.

velella

A la Mediterrània el plèuston és pobre en espècies, però aquestes presenten un gran número d’individus. Un dels components del plèuston més comú, Velella velella, un hidrozoo, pot arribar a cobrir kilòmetres quadrats de superfície marina. De vegades, quan el vent o les tempestes les porten fins a la costa, poden fer acumulacions molt importants a la sorra de les platjes. Probablement us l’heu trobat més d’una vegada.

Velella

Velella pot arribar a fer fins a 8 cm de diàmetre,amb discs fotants amb cambres d’aire sobre els quals s’aixeca una vela que fa un angle agut respecte a l’eix longitudinal. Velella és una colònia de pòlips que sura gràcies a les cambres d’aire. Entre aquests pòlips, hi ha un pòlip nutrici, encarregat d’obtenir l’aliment, situat al centre de la colònia. Al seu voltant es troben pòlips amb meduses i en la zona més externa hi ha tot de pòlips urticants. Els discs de Velella creixen de forma concèntrica , com els anells dels arbres, acumulant cada cop més cambres d’aire. Dels pòlips es desprenen petites meduses ( no més d’1 mm.), que son la fase sexual d’aquests animals.

anatomia velella

Un altre component del plèuston mediterrani és Porpita mediterranea, parent de l’anterior, però de forma circular i sense la vela.

Els grups de Velella i Porpita constitueixen l’aliment d’altres membres del plèuston, com ara els nudibranquis Glaucus i Fiona, gasteròpodesAquest darrer viu tot l’any al bentos, sobre les praderies de Posidonia, però al mes de maig puja a la superfície per alimentar-se de Velella. A mida que es va menjant els pòlips, acumula el pigment blau, i es torna d’un color blau intens.

El mateix fa Glaucus, que puja a la superfície bombejant aire als seus apèndixs intestinals i penjant-se de les colònies de pòlips. A la fotografia següent podeu veure un Glaucus menjant els tentacles de Porpita.

Glaucus i porpita

 Un altre depredador de Velella i Porpita es un cargol, Janthina. Janthina es fabrica una balsa amb bombolles d’aire, i sura penjant d’ella, amb el peu cap amunt. Quan es troba amb un grup de pòlips, els devora.

janthina

 També podem incloure entre els components del plèuston un cirrípede, parent dels percebes, Lepas fascicularis, i un insecte, Halobates, molt semblant al sabater que podem trobar a les aigües dolces.

 lepas

La criatura més notable del plèuston a nivell individual és Physalia physalis, l’únic animal de la Mediterrània capaç d’una picada que pot posar en perill la vida. Es tracta d’un cnidari cosmopolita, que viu a tots els oceans. El seu flotador pot arribar als 30 cm, i es de color blau-violat, com gairebé tots els organismes que composen el pleuston ( Es suposa que aquest color els protegeix contra les radiacions ultraviolades). És, al igual que Velella i Porpita un organisme colonial. Els seus tentacles poden arribar a mesurar entre 10 i 20 metres, i a vegades,despresos de la colònia, poden arribar a la costa.

Physalia

 Alguns autors inclouen en el plèuston tot el conjunt d’organismes que viuen a la capa superficial de l’aigua i sobre ella, i parlen de nectopleuston (mamífers marins, alguns peixos) i pteropleuston (aus marines).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *