5.2.4 Zooplàncton (mesoplàncton IV)

En el mesoplàncton s’inclouen les formes meroplanctòniques, es a dir, els estadis vitals de determinats organismes que pertanyen al bentos o al nècton, que passen per un estadi planctònic.

bipinnaria

Aquest meroplàncton està constituit fonamentalment per larves d’invertebrats i ous i larves de peixos (l’ictioplàncton).

La major part dels invertebrats marins passen per estadis larvals previs a l’aparició de les formes adultes. Aquestes larves acostumen a presentar un aspecte força diferent del de l’individu adult, i en molts casos canvien a mida que es van desenvolupant.

El component larval del plàncton és més abundant a la zona nerítica que a la pelàgica, donada la major abundància d’espècies bentòniques que habiten les zones costaneres que contribueixen amb les seves postes.

 

Els poliquets són un grup d’anèlids bentònics, les larves dels quals són les anomenades trocòfores, còniques, amb una banda ciliada al voltant de la part més ampla.

Els briozous, petits animals bentònics colonials, presenten igualment larves de forma triangular amb una corona de cilis basal.

 veliger

Els gasteròpodes tenen una forma larvària característica, la velíger, amb un cos arrodonit, moltes vegades dintre d’una closca molt prima i un matell amb dos lòbuls de marge ciliat.

Entre els bivalvs la forma larvària és molt semblant a l’anterior, però amb la presència de dues valves dintre de les quals es desenvolupa l’organisme i les dues valves veritables.

 naupli

Els crustacis presenten una sèrie temporal de larves amb mobilitat, la primera de les quals és el naupli. A partir d’ella es produeix una segmentació del cos i l’addició de nous apèndixs. En el pas d’un estadi a un altre es dona la muda total de l’exoesquelet.

 

Els equinoderms (eriçons de mar, estrelles, holotúries) s’originen a partir d’una larva ciliada, la dipleurula, que acaba desenvolupant altres formes depenent de l’ordre.

 Pel que fa a l’ictioplàncton, la major part dels peixos posen ous al medi al qual es troben. Algunes d’aquestes postes es dipositen a sobre de determinats substrats, però unes altres són directament alliberades al mar, esdevenint components del plàncton. Les larves originades per l’eclosió d’aquests ous entren en tots dos casos a formar part del plàncton, fins que arriben a tenir la capacitat de desplaçar-se pel seu compte en contra dels corrents.

L’abundància d’ictioplàncton va molt lligada a les époques de posta de les especies amb les quals es relacionen.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *