4.1 Les diatomees

diatomees 

Les diatomees són un  grup d’algues microscòpiques unicel·lulars que pertanyen a la classe de les Bacil·lariofícies. Les diatomees presenten al seu interior dues valves fetes de silici, les teques, les quals encaixen una dins de l’altre. La que ocupa la posició exterior es denomina epiteca, mentre que la interior és la hipoteca (aneu amb compte amb els acudits fàcils). Al conjunt de totes dues teques se li diu frústul, i les bandes laterals del frústul són les pleures.

El frústul presenta a la seva superfície estructures de porus o fissures molt complexes, i de vegades apèndixs, que, juntament amb l’estructura de les colònies que acostumen a formar serveixen per a la seva classificació.

 diatomea  esquema

 Les cèl·lules de les diatomees acostumen a presentar un únic plastidi, de color groc-marronós, ja que el pigment principal d’aquest grup és la fucoxantina.

Les diatomees es poden reproduir de forma asexual per divisió binària. En aquest cas, una de les cèl·lules filles s’emporta una de les teques, i l’altre l’altra. A partir d’aquesta, cadascun dels descendents sintetitza una hipoteca. Pensant una mica, ens adonarem que la repetició d’aquest cicle farà que aquelles cèl·lules que es porten la hipoteca original acabaran sent més petites que les seves germanes, i el procés es repetirà a cada divisió. Quan s’arriba a una determinada mida mínima, que s’apropa a la meitat de la mida original, es presenta la reproducció sexual, mitjançant gàmetes haploides flagel·lats. Aquests originaran un zigot gran, l’auxozigot, que torna a iniciar el cicle.

 Trobem diatomees a les aigues dolces i salades de tot el món. Són especialment abundants a la primavera i la tardor.

 Segons la simetria del frústul, les diatomees es clasifiquen en dos grups:

  • Centrals

Són les diatomees amb el frústul de contorn circular o triangular corbat, i amb els relleus que segueixen patrons radials o concèntrics. Són immòbils.

Thalassiosira

thalassiosira 

Skeletonema

Skeletonema

Chaetoceros

chaetoceros

  • Pennals

Les pennals són les diatomees que presenten un únic eix de simetria, és a dir tenen forma allargada, de bastó o de nau. En moltes formes la teca presenta una fissura longitudinal, el rafe. A trvés d’aquesta estructura pot surtir un fluxe de plasma que genera els moviments de reptació típics d’aquest grup. Algunes, no obstant, són sèssils, es a dir, es fixen sobre una superfície. Alguns autors agrupen totes les diatomees que presenten rafe en una única classe, Bacillariophyceae, mentre que las immòbils, sense rafe, constitueixen la classe de les Fragilariophyceae.

Licmophora

licmophora

Thalassionema

thalassionema

Cocconeis

cocconeis

Pseudonitzschia

pseudonitzschia

Si voleu veure altres exemples de diatomees, aquí teniu unes fotografies de microscopia electrònica on podreu apreciar el detall de les puntes de coixí d’aquestes algues:

Fotografies microscòpiques de diatomees

També podeu provar a la pàgina de diatomees de la Universitat d’Indiana

o la pàgina de la col·lecció de diatomees de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia

o la Societat Internacional per a l’Estudi de les Diatomees

o la Base de Dades de les Diatomees del Canadà

o …  …senzillament entreu diatom al Google Images.

One thought on “4.1 Les diatomees

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *