Comparteixo amb vosaltres algunes instantànies que vaig fer en una sortida a València capital amb la meva família. Hi podreu veure elements geomètrics del pala i de l’espai, una taula de valors, un gràfic estadístic origial, un exemple de simetria central….
Aquest estiu he estat amb la família a Vall-de-roure (Valderrobres) un dies. Ens ha agradat molt. Ho teníem ben a prop i mai hi havíem estat. Ens vam allotjar a Apartamentos San Cristobal, us el recomano. Vam fer una visita guiada de dues hores ben bones amb guia, us ho recomano. Al voltant de Vall-de-roures també hi ha pobles molt macos de visitar, no us perdeu Peñarroya, Fuentespalda, Cretas, Calaceite, El parrisal i les Pesqueres a Beceite, entre d’altres.
Durant la visita guiada a Vall-de-roures no vam passar per darrera l’església, va ser al dia següent que hi vam passar i em vaig adonar que en un lateral hi havia una obertura en forma triangular. Normalment els rosetons són rodons i no triangulars!
Aquesta tarda he tingut una estona per indagar per Internet. Us deixo dos enllaços per descobrir que és: Lugares mágicos de Aragón i la Wikipedia.
Us deixo unes instantànies d’una excursió a Montagut.
Us deixo unes instantànies que he fet mentre pasejava per la fira. Podreu observar oueres per a dos, tres, quatre, deu… ous. Va ser molt interessant veure com un artesà feia una baldufa.
Us deixo algunes fotografies de caire matemàtic que he fet aquest estiu en un viatge que hem fet a Pamplona, Olite i la Vall de Baztan.
Mireu el vídeo següent i observareu com s’agrupen les boletes de cereals sobre la superfície dins un bol amb aigua. Sembla que hi hagi una força misteriosa que mou les bolestes per disposar-les d’una determinada forma sobre la superfície de l’aigua. Identifiqueu alguna forma geomètrica coneguda? Quin fenòmen físic provoca que les boletes de cereals tendeixin a certa forma d’agrupament? Quina característica té aquesta forma d’agrupament?
Amb l’AVE, Saragossa està a un pas. Paga la pena anar-hi un cap de setmana. Tot passejant pels carrers i visitant museus, vaig fer algunes instantànies que comparteixo amb vosaltres.
Un dia ben aprofitat. Passejada amb la família per Salou, dinar en una cala, una estona per jugar a pales i llegir, i a la tarda unes tapes en un restaurant; amb la càmera de fotos sempre apunt per captar una instantània. Aquí us en deixo 6. Observeu la codificació que apareix a l’interfono.
És habitual parlar de rectes paral·leles i com exemple ens imaginem les vies del tren. Però si pensem bé, ens adonarem que les vies del tres no són un parell de rectes; hi ha tams de via que són corbes. Aleshores també podem parlar de paral·lelisme de corbes.
Per dibuixar rectes paral·leles fem servir l’esquada i el cartabó.
Com podem dibuixar una corba paral·lela a una altra? Primer hem de tenir clar què volem dir quan diem que dues corbes són paral·leles. Si fem cas de la nostra intuició i mirem les vies del tren de la imatge anterior, arribarem a observar que les rectes tangents són paral·leles. Aquesta és a característica clau per definir i construir corbes paral·leles.
Clica sobre la imatge següent, varia la distància movent el punt lliscant i torna a moure el punt A.
Alguns dels resultats es poden veure a les imatges següents:
Podríem continuar el procès identificant i caracteritzant els punts on el punt B canvia de sentit i per quines distàncies passa això.
També podríem pensar en el disseny d’una vagoneta que circulès per aquestes vies. És possible? En algun moment es creuarien els eixos de les rodes? La solució estaria en la tercera dimensió?
Hi ha més de 100 demostracions del Teorema de Pitàgores. Algunes basades en geometria, altres en relacions mètriques o numèriques. Jo us presento una demostració del Teorema de Pitàgores que no és una demostració. Sabrieu dir on és l’errada d’aquesta demostració?
Anem a crear un sistema de referència que ens faciliti la demostració. Situem l’origen de coordenades sobre el vèrtex del triangle corresponent a l’angle recte. Tracem els dos eixos de coordenades de forma que els catets estiguin sobre aquests eixos. Graduem els eixos agafant la longitud del catet més petit com a unitat.
