Consejo de Seguridad Nuclear

No ho hagués dit mai que a la comissaria de la policia nacional a Tarragona trobaria una idea per a un article del meu bloc. Mentre esperava a que m’atenguessin vaig observar que enganxat en una pared hi havia un cartell del Consejo de Seguridad Nuclear destinat als policies on s’informava sobre la radioactivitat i com actuar en cas de trobar un objecte sospitós. Concretament em vaig fixar en l’apartat “Principios básicos de protección frente a la irradiación”. Es parla de la relació de proporcionalitat (lineal, quadràtica i exponencial) entre la dosi de radiació rebuda i el temps, la distància i el blindatge.

radiacio_proporcionalitat

El plàtan d’en Pere Fi

El meu fill Albert, de 11 d’any, és gran lector, un devorador de llibres. Un cop acaba de llegir un llibre em diu: “Papa, aquest l’has de llegir. És una passada!”. El darrer llibre que s’ha llegit és “Les formidables aventures d’en Pere Fi” d’en Josep M. Folch i Torres (l’autor dels Pastorets). I com sempre… “Papa, aquest l’has de llegir. És molt divertit. Fa riure molt.” Jo, el vaig agafar i fullejar. Em va cridar l’atenció una il·lustació d’una fruita gegantina i em vaig llegir el capítol. A continuació us poso un fragment:

-Mira! -li digué aquest, tot assenyalant una espècie de palmera gegantina.

Era un plàtan. Però, quin plàtan! Mai ningú no ha vist una cosa semblant. Les seves fulles eren d’unes dimensions tan extraordinàries que a sota de cada una d’elles s’hi hauria pogut aixoplugar un batalló de soldats.

Però l’admiració d’en Perot augmentà encara més quan en Pere Fi li mostrà un enorme penjoll de fruits, que es veia entre les fulles d’aquell bananer gegant. Només diré que cada plàtan o banana feia dos metres de llargada per més de mig metre de gruix.

Tot seguit, els dos amics van baixar del bananer, i pocs instants després, tots dos arrossegaven amb moltes penes i treballs l’enorme plàtan cap a la platja, després d’haver-lo lligat amb fortes lianes , a manca de cordes.

Sense exagerar, en Parot va calcular que aquell plàtan pesava ben bé uns seixanta quilos.

Col·lecció La Llúpia, Edicions de L’Albí, 2010

Aquest plàtan gegant és una versió gegantina d’un plàtan o banana normal? Pot pesar seixanta quilos?

Són molts els escriptors que construeixen mons fantàstics, bé gegantins o diminuts, augmentant o disminuint les mides normals de les coses, dels animals i de les persones. Recordem el cas de Els viatges de Gulliver del qual es diu que era 12 vegades més alt que un liliputenc. A partir d’aquesta dada es poden plantejar preguntes com:

– Es vol fer una capa per al Gulliver semblant a la que té el rei dels liliputencs. Si per fer la capa del rei s’han utilitzat 1,5 peces de roba, quantes peces de roba es necessitaran per a la capa de Gulliver?

– Si un liliputenc menjar un quart de pollastre del país de Liliput per dinar, quants pollastres li haurien de preparar a Gulliver si el volen convidar a dinar?