Lleis relacionades amb la dona i l’esport

Les dones en l’esport desafien els estereotips de gènere, es converteixen en la inspiració com a models a seguir i mostren a homes i dones com a iguals. Veure és fer un pas més cap a ser.

Les dones són més visibles en l’esport ara que mai: d’un total de 997 atletes, només 22 dones van competir per primera vegada en els Jocs de 1900 a París. Les Olimpíades de 2012 a Londres van ser els primers Jocs en què es van presentar dones a competir en tots els esports del programa Olímpic. A Rio, aproximadament 4.700 dones, el 45 per cent de tots els atletes, representaran als seus països en 306 esdeveniments.

Resultado de imagen de olimpiadas londres 2012 mujeres

http://www.rtve.es/deportes/20120813/juegos-olimpicos-londres-explosion-definitiva-del-deporte-femenino/556284.shtml

Algunes dones dels JJOO de Londres

No obstant això, encara hi ha un llarg camí per recórrer abans de veure una igualtat total en el món de l’esport.

En l’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe.

El Partit Popular va fer entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat entre homes i dones.

Aquesta llei té com a finalitat aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes i l’eliminació de tota discriminació per raó de sexe. Legitima les institucions públiques amb competències en matèria de dona i a les organitzacions per a la defensa dels drets d’igualtat entre dones i homes, per actuar en determinats procediments judicials. Les polítiques d’ocupació tindran com un dels seus objectius prioritaris augmentar la participació de les dones en el mercat de treball i avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes.

Aquesta Llei té novetats per a la igualtat efectiva de dones i homes. Suposa l’absència de tota discriminació per raó de sexe.

A efectes d’aquesta Llei, l’assetjament sexual és qualsevol comportament verbal o físic de naturalesa sexual, realitzat amb el propòsit de produir l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona.

CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DE LES CONDUCTES DISCRIMINATÒRIES

Resultado de imagen de martillo jueza

https://es.123rf.com/photo_35545895_estudio-tirado-de-africa-jueza-celebracion-el-martillo.html

Resultado de imagen de justicia

http://concepto.de/justicia-2/

Els actes dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per raó de sexe es consideren nuls i sense efecte, i seran responsabilitat a través d’un sistema de reparacions.

Les accions positives són mesures específiques a favor de les dones. Serveixen per corregir situacions patents de desigualtat de dret respecte als homes.

L’11 de març de 2009 es va sancionar la Llei de protecció integral a les dones, per prevenir, sancionar i erradicar la violència contra les dones en els àmbits en què desenvolupin les seves relacions interpersonals.

Es va promulgar l’1 d’abril del 2009.

Aquesta llei conté articles com:

• ARTICLE 2n – Objecte. Aquesta llei té per objecte promoure i garantir: a) L’eliminació de la discriminació entre dones i homes en tots els ordres de la vida; b) El dret de les dones a viure una vida sense violència; c) Les condicions aptes per sensibilitzar i prevenir, sancionar i erradicar la discriminació i la violència contra les dones en qualsevol de les seves manifestacions i àmbits; d) El desenvolupament de polítiques públiques de caràcter interinstitucional sobre violència contra les dones; 1947) e) La remoció de patrons socioculturals que promouen i sostenen la desigualtat de gènere i les relacions de poder sobre les dones; f) L’accés a la justícia de les dones que pateixen violència; g) L’assistència integral a les dones que pateixen violència en les àrees estatals i privades que realitzin activitats programàtiques destinades a les dones i / o als serveis especialitzats de violència.

• ARTICLE 5è – Tipus. Queden especialment compresos en la definició de l’article precedent, els següents tipus de violència contra la dona: 1. – Física: La que es fa servir contra el cos de la dona produint dolor, dany o risc de produir-i qualsevol altra forma de maltractament agressió que afecti la seva integritat física. 2. – Psicològica: La que causa dany emocional i disminució de l’autoestima o perjudica i pertorba el ple desenvolupament personal o que cerca degradar o controlar les seves accions, comportaments, creences i decisions, mitjançant amenaça, assetjament, assetjament, restricció, humiliació, deshonra, descrèdit, manipulació aïllament. Inclou també la culpabilització, vigilància constant, exigència d’obediència submissió, coerció verbal, persecució, insult, indiferència, abandonament, gelosia excessius, xantatge, ridiculització, explotació i limitació del dret de circulació o qualsevol altre mitjà que causi perjudici a la seva salut psicològica ja l’autodeterminació. 3. – sexual: Qualsevol acció que impliqui la vulneració en totes les seves formes, amb o sense accés genital, del dret de la dona de decidir voluntàriament sobre la seva vida sexual o reproductiva a través d’amenaces, coerció, ús de la força o intimidació , incloent-hi la violació dins del matrimoni o d’altres relacions vinculars o de parentiu, hi hagi o no convivència, així com la prostitució forçada, explotació, esclavitud, assetjament, abús sexual i tràfic de dones. 4. – Econòmica i patrimonial: La que es dirigeix ​​a ocasionar un detriment en els recursos econòmics o patrimonials de la dona, a través de: a) La pertorbació de la possessió, tinença o propietat dels seus béns; b) La pèrdua, sostracció, destrucció, retenció o distracció indeguda d’objectes, instruments de treball, documents personals, béns, valors i drets patrimonials; c) La limitació dels recursos econòmics destinats a satisfer les seves necessitats o privació dels mitjans indispensables per viure una vida digna; d) La limitació o control dels seus ingressos, així com la percepció d’un salari menor per igual tasca, dins d’un mateix lloc de treball. 5. – Simbòlica: La que a través de patrons estereotipats, missatges, valors, icones o signes transmeti i reprodueixi dominació, desigualtat i discriminació en les relacions socials, naturalitzant la subordinació de la dona en la societat.

• ARTICLE 6è – Modalitats. A l’efecte d’aquesta llei s’entén per modalitats les formes en què es manifesten els diferents tipus de violència contra les dones en els diferents àmbits, quedant especialment compreses les següents: a) Violència domèstica contra les dones: aquella exercida contra les dones per un integrant del grup familiar, independentment de l’espai físic on aquesta passi, que faci malbé la dignitat, el benestar, la integritat física, psicològica, sexual, econòmica o patrimonial, la llibertat, comprenent la llibertat reproductiva i el dret al ple desenvolupament de les dones. S’entén per grup familiar l’originat en el parentiu sigui per consanguinitat o per afinitat, el matrimoni, les unions de fet i les parelles o festejos. Inclou les relacions vigents o finalitzades, i no és requisit la convivència; b) Violència institucional contra les dones: aquella realitzada per les / els funcionàries / us, professionals, personal i agents pertanyents a qualsevol òrgan, ens o institució pública, que tingui com a fi retardar, obstaculitzar o impedir que les dones tinguin accés a les polítiques públiques i exerceixin els drets que preveu aquesta llei. Queden compreses, a més, les que s’exerceixen en els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, esportives i de la societat civil; c) Violència laboral contra les dones: la que discrimina les dones en els àmbits de treball públics o privats i que obstaculitza el seu accés a l’ocupació, contractació, ascens, estabilitat o permanència en el mateix, exigint requisits sobre estat civil, maternitat, edat, aparença física o la realització de test d’embaràs. Constitueix també violència contra les dones en l’àmbit laboral trencar el dret d’igual remuneració per igual tasca o funció. Així mateix, inclou la fustigació psicològica en forma sistemàtica sobre una determinada treballadora per tal d’aconseguir la seva exclusió laboral; d) Violència contra la llibertat reproductiva: la que vulneri el dret de les dones a decidir lliurement i responsablement el nombre d’embarassos o l’interval entre els naixements, de conformitat amb la Llei 25.673 de Creació del Programa Nacional de Salut Sexual i Procreació Responsable; i) Violència obstètrica: la que exerceix el personal de salut sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressada en un tracte deshumanitzat, un abús de medicalització i patologització dels processos naturals, de conformitat amb la Llei 25.929. f) Violència mediàtica contra les dones: aquella publicació o difusió de missatges i imatges estereotipats a través de qualsevol mitjà massiu de comunicació, que de manera directa o indirecta promogui l’explotació de dones o les seves imatges, injuriï, difami, discrimini, deshonri, humiliï o atempti contra la dignitat de les dones, com així també la utilització de dones, adolescents i nenes en missatges i imatges pornogràfiques, legitimant la desigualtat de tracte o construeixi patrons socioculturals reproductors de la desigualtat o generadors de violència contra les dones.

• Article 18. – Denúncia. Les persones que s’ocupin en serveis assistencials, socials, educatius i de salut, en l’àmbit públic o privat, que amb motiu o en ocasió de les seves tasques prenguessin coneixement d’un fet de violència contra les dones en els termes de la present llei, estaran obligats a formular les denúncies, segons correspongui, fins i tot en aquells casos en què el fet no configuri delicte.

• ARTICLE 25. – Assistència protectora. En tota instància del procés s’admetrà la presència d’un / a acompanyant com ajuda protectora ad honórem, sempre que la dona que pateix violència ho sol·liciti i amb l’únic objecte de preservar la salut física i psicològica d’aquesta.