Conclusions

Després de fer la nostra recerca hem pogut treure les següents conclusions.

Podem confirmar la nostra hipòtesi: hi ha desigualtats a l’esport, no es tracta igual a la dona que a l’home i no se’ls dona la mateixa importància als dos sexes.

Tot això té origen des de fa temps, ja que la dona a l’antiguitat només tenia el paper de mestressa de casa, mare… Mai s’hauria pensat que la dona pogués participar en una activitat masculina com era l’esport.

Al 1912 ho deia Pierre de Coubertin: “Quizás las mujeres se darán cuenta, rápidamente, de que esta tentativa no beneficia a su encanto ni a su salud, sin embargo, lo que sí tiene interés es que la esposa participe con amplitud en los placeres deportivos de su marido, incluso que dirija de forma inteligente la educación deportiva de sus hijos. Una Olimpiada femenina sería impracticable, inestética e incorrecta”

Això amb el pas del temps ha anat evolucionant, però encara hi ha situacions de desigualtat.

La dona ha aconseguit grans èxits a l’esport, però no ha sigut valorada igual a causa que una part de la societat no li dóna un vot de confiança, ni tampoc els mitjans de comunicació.

Hem volgut ensenyar el masclisme que hi ha hagut sempre amb la dona a l’esport i el que hi ha avui dia. Per què una part de la gent pensa que la dona i l’esport no són compatibles.

Primer de tot vam haver d’informar-nos d’aspectes bàsics com són la definició d’esport i els tipus que hi ha, i en quants participa la dona. Ja que encara que la dona avui dia pot participar a tots, no és reconeguda igual que un home, un clar exemple és la boxa.

La boxa és un esport on participen dones, però moltes encara no són reconegudes o no tenen tanta importància com mereixen.

A la boxa abans havies de tenir llicència per boxejar i no li donaven a tothom. Va haver-hi dones que van ser negades al dret de boxejar.

D’aquí traiem una conclusió, i és que associem els rols d’home i de dona a uns esports o a uns altres. La imatge d’home fort, agressiu… està associada a esports com el boxa, futbol, rugby… I la dona quan ha pogut practicar esport han sigut en esports com la dansa, gimnàstica… Esports socialment femenins.

També vam conèixer l’evolució de l’esport, és a dir, el seu inici. I també de com va evolucionar la dona a l’esport.

Traiem la conclusió que la dona sempre ha tingut dificultats per fer-se un lloc al món. No tenia cap paper a la societat, tampoc tenia un paper al món laboral, fa relativament poc que la dona pot votar… A l’esport també ha hagut de lluitar per poder fer-se un lloc i poder ser reconeguda.

Però seguim pensant que encara queda molt per fer.

Dins del món de l’esport se sexualitza a la dona i al seu cos. Ho podem veure amb les vestimentes que han d’utilitzar a alguns esports, com el Volley Platja, o quan han d’entregar un premi a algun guanyador/a, ho fa una dona atractiva.

Al Volley Patja les dones van amb una mena de bikini i no creiem que sigui gaire còmode si caus a la sorra. És una manera de sexualitzar a la dona.

Hem vist com la dona va començar a l’esport antigament només per millorar la seva capacitat reproductora.

Aquí veiem que a la dona se l’ha utilitzat només per la reproducció, ja que no tenia importància socialment. Era vista com una màquina de fer fills, així de simple.

Quan vam estudiar la història dels Jocs Olímpics, el seu origen, els seus símbols vam veure que la dona es va introduir per primera vegada als Jocs Olímpics d’Estiu de París el 1900. La dona fa poc més d’un segle que ha participat olímpicament a l’esport i encara no som reconegudes com ho hauríem de ser. er exemple la Selecció espanyola femenina no va als Jocs Olímpics.

Com hem mostrat al treball, va haver de passar molt de temps perquè les dones poguessin fer esport i perquè poguessin participar als Jocs Olímpics, tots els obstacles que han superat, imposats per una societat que no acceptava el canvi.

És veritat que hi ha aspectes psicològics i diferències fisiològiques entre els dos sexes però això no és una raó per tractar d’inferior a la dona.

Quan ens vam informar sobre el sexisme ens va sorprendre que algunes fonts ’informació, com la NBC i The Chicago Tribune, fan comentaris sexistes com els que van fer als Jocs Olímpics de Río el 2016, només fa un any.

The Chicago Tribune es va referir a Corey Cogdell, guanyadora de dues medalles de bronze, com a “l’esposa d’un defensa dels Bears”. Tampoc van donar importància a quin defensa era.

Els va semblar més important estar casada amb un futbolista que ser una de les millors tiradores del món.

Creiem que hi ha gent que encara no ha obert la ment i tenen pensaments antics. I si periodistes, com els que van comentar als Jocs Olímpics, que són popularment coneguts i surten als mitjans de comunicació, comenten aquestes coses, el que fan és influir negativament a la gent i no ajuden a impulsar l’esport femení, ni a què la gent, que encara pensa com antigament, vegi l’esport femení d’una altra forma.

I no només hi ha sexisme parlant de dones esportistes, també parlant de dones periodistes esportives. No se li dóna la mateixa importància a la dona que a l’home.

Claudia Neumann, reportera de futbol, va rebre molts insults i comentaris sexistes quan va comentar l’Eurocopa França 2016 en un torneig masculí de seleccions.

Haurien d’aparèixer més dones comentant els partits a la televisió, ja que gairebé sempre són homes i les dones també estan qualificades per fer-ho.

Però per sort hi ha algunes lleis, com la Llei de protecció integral a les dones, de l’11 de Març de 2009, que defensa la igualtat dels dos sexes.

A aquesta llei promou l’eliminació de la discriminació entre dones i homes en tots els ordres de la vida, el dret de les dones a viure una vida sense violència, l’accés a la justícia de les dones que pateixen violència, etc.

Però això no sempre es compleix, ja que encara que aquesta llei

L’àrbitre, la coordinadora i entrenadora, ens van explicar experiències seves en les quals no les tractaven igual pel fet de ser dones.

Ambdues han rebut comentaris masclistes i les dues donarien gairebé el mateix consell a una noia que es vulgui dedicar al món del futbol. Les dues diuen que fa falta sacrifici i dedicació. S’ha de lluitar per impulsar el futbol femení.

La Laura, amb el seu testimoni, també explica situacions que ha tingut ella de desigualtat, com un dia que va acabar de jugar un equip masculí, que tenia marcador, i quan havien de jugar les noies les hi van apagar el marcador.

Analitzant les pel·lícules d’esport on la dona tenia un paper central, vam poder constatar com la dona era discriminada i tenia dificultats però finalment acabava aconseguint el seu objectiu. Per exemple a Million Dollar Baby, Maggie lluita perquè Frankie l’entreni i finalment ho fa després de molt esforç.

Aquest fet a la realitat no sempre és així. Potser no tots els entrenadors s’hi dedicarien tant a una dona que vol fer boxa i al principi no sap ni com pegar.

Hem analitzat vídeos i articles sexistes, com un d’Hugo Gatti dient que les dones no saben res de futbol, un experiment on una dona és disfressa d’home per jugar a futbol, frases que van causar polèmica, etc.

Aquí vam veure com encara la gent no ha avançat i no obre la seva ment.

Hem vist el percentatge de dones i d’homes que juguen a futbol i la gran majoria de persones que juguen al futbol, un 90%, són homes.

Creiem que hi ha molts més homes perquè el futbol és un esport masculí, des del punt de vista de la societat.

Potser hi ha poques dones perquè no s’atreveixeno tenen un suport que les impulsi a practicar-ho.

Vam visitar el Museu Olímpic de l’Esport a Barcelona i vam fixar-nos a cada esport si sortien exemples d’homes i de dones.

Al museu vam veure que hi ha homes i dones a cada esport, però cal destacar que no hi havia cap dona als càrrecs importants esportius com els qui presidien els Jocs Olímpics.

Per últim vam analitzar dos periòdics esportius, l’As i l’Sport, ens vam centrar més en articles de futbol femení. Volíem veure de què parlaven i si hi havia molta diferència amb les seccions de futbol masculí.

Hi havia molta diferència, ja que no es parla de futbol femení ni la meitat del que es parla de futbol masculí.

El futbol femení dedica alguns apartats a parlar de desigualtats i problemes que té el futbol femení. En canvi, el futbol masculí no ho fa perquè no te gaires inconvenients dels quals fer queixa.

Potser veient el treball penseu que va ser tot fàcil però també vam tenir algunes dificultats.

Vam començar el Treball de Recerca buscant informació de la part teòrica, la qual no ens va semblar difícil, buscàvem informació i la redactàvem.

a ser a la part pràctica on vam començar a trobar dificultats, vam haver de quedar per fer entrevistes, pactar horaris, cosa que no va ser fàcil, ja que cadascuna fa unes activitats i és difícil coincidir…

Però on vam trobar més inconvenients va ser a l’hora d’utilitzar el blog. Mai l’havíem utilitzat i ens va costar entendre com anava.

Però finalment vam poder arreglar-ho i vam entendre com anava.

Vam patir sobretot a últim moment, quan veiem que ens quedaven coses per fer i no sabíem com podríem amb tot.

Però després entre les dues anàvem fent i ens adonàvem que podíem fer-ho i el trèiem endavant.

Fent una vista enrere sembla que no ha sigut per tant, però segurament és perquè ja hem acabat amb tot. Realment van haver-hi moments que no sabíem com ens aasortiríem.

Ha sigut un treball que ens ha agradat fer, encara que sigui molt treball, era un tema que ens agradava i que no ens ha cansat de fer-ho perquè era molt interessant.

La idea que nosaltres traiem, és que la societat ha avançat moltíssim, si mirem temps enrere, però encara queda molt per avançar. Ja que continuen havent-hi moltíssimes desigualtats, i això només passarà si tots apostem per l’esport femení.

Per últim volem donar gràcies a les participants del nostre treball Eva Olid, la coordinadora i entrenadora que vam entrevistar, per obrir-se amb nosaltres i explicar-nos tot allò que preguntàvem i en especial a la nostra tutora, Isabel Fernández per ajudar-nos, aconsellar-nos i guiar-nos en aquest treball.