Història de la dona a l’esport

En aquest apartat tus esmentarem els problemes que van passar les dones perquè avui en dia les dones puguem fer esport.

Abans de començar amb la història primerament volem donar-vos a conèixer diferents observacions que actualment es poden percebre.

Cal dir que allò que fa un humà sempre s’ha identificat amb el que fa un home. La dona ha quedat al marge d’aquesta humanitat.

Els trets més destacats de l’esport són la lluita, la competitivitat, el protagonisme, la dominació, la violència… Aquests són trets que socialment se l’hi han atribuït a l’home.

L’aparició de la dona en l’àmbit esportiu ha estat tardana i dificultosa, ja que ha hagut de superar barreres creades per la societat i la cultura. Per justificar això s’aporten consideracions com que les dones són diferents dels homes biològica i sociològicament, és a dir que és inferior per fer activitats esportives, que té menys capacitat física, que el seu cos es pot masculinitzar…

Els factors sociològics expliquen la diferència de les dones a l’esport. En molts països, la dona és considerada com un ésser de segona categoria i resulta molt difícil que pugui participar en l’esport.

Des de molt petita, a la dona se l’imposa el rol de la seva feminitat. La masculinitat/feminitat, en la seva interpretació tradicional, depèn del sexe biològic. Els rols socials no fan res més que reforçar el rol sexual biològic, però aquesta definició d’allò que és masculí o femení no deixa de ser una pura construcció social.

Fins i tot en el 1986, Blanchard va declarar que la participació de les dones en l’esport és el resultat d’una anomalia social.

Realment, l’esport és un àmbit complicat per la dona, perquè no es tenen tant en compte els èxits que es puguin obtenir a diferència dels homes (que ja en gran part els hi costa trobar una manera de saltar a la professionalitat).

Dins el món de l’esport hi ha comportaments sexistes com el fet d’una noia mostrant el seu cos donant els premis a pilots o bé portant un cartell anunciant el primer assalt en un combat de boxa, però encara no s’ha vist en cap combat femení a un noi mostrant-se i anunciant el primer assalt (aquest fet crearia diverses polèmiques probablement).

Resultado de imagen de mujeres boxeo cartel

http://www.espanarusa.com/es/news/photogallery/529231

També les dones solen destacar més en els esports considerats femenins que no en els que són considerats d’àmbit masculí.

En part tenen bastant culpa els mitjans de comunicació que donen poca repercussió a l’àmbit esportiu femení.

Tampoc ajuda la indústria femenina, on també hi ha signes de sexisme, ja que la secció femenina es reconeix per la infinitat de models de roba de color rosa amb maquillatges antisuor inclosos i d’altres complements.

Resultado de imagen de ropa rosa

https://es.123rf.com/photo_31426570_conjunto-de-ropa-de-color-rosa-sobre-fondo-blanco.html

Resultado de imagen de maquillajes waterproof

http://www.revistacentral.com.mx/notas/social/254453/Luce%20sexy%20y%20radiante%20en%20estas%20vacaciones

Són aquests els petits detalls que fan que es diferenciïn dins de l’àmbit esportiu els dos sexes. És cert que la dona ha avançat amb gran èxit en el poder participar en l’àmbit esportiu, però també hem de ser conscients que encara s’han de corregir alguns comportaments molt influenciats per la societat.

Finalment, després d’aquestes reflexions, és important que parlem de la història, de com va avançar la dona en l’àmbit esportiu, sobretot especificant en el nostre país. I és la següent:

L’origen de l’exclusió de les dones en la pràctica esportiva no es pot separar de la discriminació que han patit al llarg de la història. És una conseqüència directa, que sorgeix amb la divisió sexual del treball i els rols diferenciats que la societat ha assignat a homes i dones. Així, la participació de les dones en l’esport corre paral·lela a la història del feminisme i a la progressivitat de la dona a l’espai públic.

Encara que la dona esportista no ha existit gairebé fins al segle XX en la societat occidental, durant l’antiguitat ja hi va haver dones, com les cretenques, que feien esports violents com el salt del bou, o les dones espartanes educades en la lluita. Encara que el practicaven per millorar la seva capacitat reproductora.

Resultado de imagen de mujeres cretenses salto del toro

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0ahUKEwj00-6l9uvXAhXDXRQKHXOyCU4QjhwIBQ&url=https%3A%2F%2Fwww.timetoast.com%2Ftimelines%2Fhistoria-antigua-curso-uniandes&psig=AOvVaw1PIfxqC0ThXQzNTLU0pVWL&ust=1512324587850464

Resultado de imagen de mujeres cretenses salto del toro

https://www.elpensante.com/la-taurocatapsia-fue-el-primer-deporte-humano/

Dona cretenca practicant el salt del bou

Resultado de imagen de mujeres espartana lucha

http://primerosdehistoria.blogspot.com.es/2015/

Dones espartanes lluitant

A l’antic Egipte, les dones dansaires eren famoses i s’han trobat referències d’uns Jocs Olímpics femenins, en honor a la deessa Hera.

Resultado de imagen de diosa hera

http://puntozer0.com/el-reino-del-azufre/

Deessa Hera

Però aquestes referències no desmenteixen el fet que en els jocs olímpics masculins a l’antiga Grècia la dona estava exclosa de tota participació i fins i tot no podia participar com a espectadora (se les podia condemnar a mort), degut a que els homes practicaven l’esport totalment despullats per poder demostrar la seva masculinitat i que estaven en forma.

Cap a l’edat mitjana, les dones nobles practicaven alguns esports com ara la caça o el patinatge sobre gel, però en general anaven més als torneigs com a espectadores; durant el renaixement, i sobretot al romanticisme (segles XVII i XVIII), la noblesa i la burgesia van imposar el model de dona fràgil i dependent, sempre malaltissa i vinculada a la llar i als espais privats.

Al segle XIX apareix el concepte d’esport com a tal, lligat a les societats industrials, la burgesia… Les dones de la burgesia europea comencen a practicar el tir amb arc, criquet o patinatge sobre gel. I a finals del mateix segle, l’esport deixa de ser considerat una simple diversió i passa a estructurar-se a través de la competició reglada.

Amb l’expansió econòmica dels anys 1920 i 1930, va aparèixer un nou model de dona moderna, culta, que ja començava a practicar esports com el ciclisme, el tenis, l’esgrima, l’esquí, el bàsquet, l’excursionisme o la natació, i que va incorporar en la societat una re-definició de la feminitat, encara que sota l’argument que l’esport convenia per a la salut de la dona i la preparació física per a la maternitat.

Però després de la Guerra Civil Espanyola i durant el franquisme, paral·lelament a la retallada soferta en les llibertats, en particular de les dones, l’educació física de les noies es va orientar a millorar les seves funcions com a mares i esposes, i l’exercici físic estava condicionat per les normes morals de l’època. Es considerava adequat que les dones practiquessin voleibol, bàsquet, handbol, natació, tennis, esquí, muntanyisme i hoquei; però no atletisme o ciclisme. A més, s’intentava fomentar els aspectes artístics i expressius de les dones, i des del règim es van potenciar molt les gimnàstiques rítmiques i la dansa.

Amb la industrialització espanyola del 1960, es van incorporar les dones al mercat de treball remunerat, van aparèixer escoles mixtes…

Però amb la crisi del 1970 i amb l’augment de l’atur, es va generalitzar l’esport entre les dones on no predominaven tant en el rendiment i la competitivitat, sinó que predominaven aspectes lúdics i relacionats amb la salut.

Al 1980, a l’Estat espanyol es van iniciar les primeres campanyes de promoció esportiva per tota la població i, des de llavors, la participació femenina en l’esport no ha deixat de crèixer.

Encara que actualment es conserven alguns pensaments sobre intentar conservar la feminitat de les dones en la pràctica esportiva.