Dona i periodisme esportiu

Periodisme esportiu és la forma del periodisme que informa sobre temes relacionats amb l’esport i els certàmens esportius de l’interès de l’opinió pública de la qual totes les persones estan informades sobre els diversos esports que s’esdevenen tant, nacional o internacional.

Resultado de imagen de periodismo deportivo femenino

https://cerigua.org/article/periodismo-deportivo-femenino-un-reto/

Com hem pogut veure, a l’àmbit de l’esport no es tracta igual a les dones i als homes. Al periodisme esportiu tampoc és així.

Hi ha múltiples casos en què a les dones periodistes esportives, si s’equivoquen mínimament en alguna cosa a l’hora de donar la nota, tant els companys de treball com en la crítica ho veuen atroç, ja que els etiqueten com a dones ignorants que no tenen coneixements en els esports. Però en ser un home el que s’equivoca, no hi ha reacció diferent de simplement veure-ho normal.

“Esto tampoco se trata de una lucha de sexos, sino del reto que nosotras como mujeres tenemos por ganar y por romper esas barreras en el periodismo deportivo. Romper el estereotipo de la periodista delgada, con una imagen sexualizada que preserva la discriminación de género y en vez de eso hay que ponderar el crecimiento, el conocimiento, las virtudes y las habilidades en el ámbito profesional, que se nos vea a las mujeres como profesionales en el periodismo deportivo” diu Jocelyn Flores, periodista esportiva.

Resultado de imagen de jocelin flores

https://twitter.com/jocelinflores/status/847231138959572993

Jocelyn Flores, periodista a Record Mexico

En l’actualitat diversos països com Mèxic, Espanya i altres de parla hispana ja tenen a la dona periodista esportiva en els seus mitjans de comunicació, però encara existeixen estereotips marcats per societats evidentment masclistes. A Guatemala, la mort de la periodista Alma Janeth Palma Morales va deixar una impressió de records de 16 anys de treball en la informació de l’esport. Després de la seva lamentable mort, algunes professionals van començar a aventurar-se en el món del periodisme esportiu guatemalenc, encara dominat gairebé íntegrament pel gènere masculí; el despunti del periodisme esportiu femení, gràcies a l’exemple d’Ànima Palma, està produint fruits; diverses periodistes joves han perdut la por i han pres el protagonisme en la difusió esportiva.

Imagen relacionada

https://twitter.com/telediariogt/status/247055914807476225

Dedicatòria dels seus companys de telediari

Si els periodistes masculins discriminen a les dones esportistes, com es parla de les dones periodistes esportives?

L’esport es constitueix com un àmbit de masculinitat, on la presència de el femení és rebutjada i fins i tot oprimida. A partir d’aquesta caracterització, es presenta el problema que suposa aquesta lògica en la representació dels esports als mitjans de comunicació, al generar una desigualtat en la cobertura periodística.

Al segle XXI on, suposadament, som una societat avançada, encara existeix el masclisme i la discriminació a la dona en tots els àmbits, però sobretot al camp del periodisme esportiu, que ha sigut històricament territori dels homes.

Generalment es presenta a una dona jove i amb bon físic, de peu i tractant temes poc importants o transmetent el que els espectadors/es opinen a les xarxes socials.

Resultado de imagen de sara carbonero periodista

https://www.diariofemenino.com/actualidad/fotos/sara-carbonero-antes-partido-espana-honduras/

Sara Carbonero, periodista esportiva

Podem destacar que hi ha poques dones periodistes especialitzades en l’esport, la seva presencia es redueix a esports considerats femenins, com la gimnàstica artística, i als petits blocs informatius, en les revistes especialitzades d’oci, dedicades a mantenir-se en forma (fitness, dietes, nutrició).

Moltes dones en els mitjans són més convocades per parlar des d’un lloc del desconeixement i opinió, com testimoni o des de l’experiència personal, més que des del seu rol de professionals, i analistes de la realitat. Podríem dir que la representació de les dones periodistes es lleugerament més favorable en les cadenes públiques que en les privades.

Molts homes consideren que no existeix cap tipus de discriminació cap a les dones en l’àmbit esportiu; aseguren, que les oportunitats per els dos sexes en gairebé tots els àmbits són iguals, a excepcions d’alguns països però només per temes culturals.

La realitat es que en qüestions salarials, o llocs de poder, o prendre decisions, les diferències són clares. Les dones no guanyen el mateix en el mateix lloc de treball, s’enfronten a majors nivells d’exigència i a proves constants dels seus coneixements, no es dona lloc a la possibilitat de que progressin dins del seu treball, o es posen excuses com que ”la dona al no jugar-ho des de molt petita, amb alguna excepció, perd una mica de rutina amb la professió i en algún moment això es nota”.

Les dones es troben en una posició de desigualtat respecte dels homes en relació amb els càrrecs que ocupen, situacions d’assetjament sexual, les possibilitats d’ascens, els salaris, les aèries de treball, la consideració per part de directius i companys, i la confiança que en elles es diposita per ocupar llocs de més poder. Aquelles que aconsegueixen formar part d’aquest terreny s’enfronten a moltes barreres que dificulten i fins i tot impedeixen el seu desenvolupament en la indústria dels mitjans, com les esmentades prèviament, la qual cosa provoca que les periodistes, malgrat les seves aportacions i la seva experiència, difícilment arribin llocs de decisió.

En els seus orígens, en l’esport modern no era possible pensar a la dona com a part d’aquest, i, de fet, els homes no toleraven tan sols la seva presència. Així, a diferència del masculí, la història de l’esport femení comença amb les reivindicacions de les dones per accedir-hi. No obstant això, encara avui, quan la presència numèrica de les dones en l’esport és elevada, aquestes segueixen sent objecte de tracte desigual, i d’accions discriminatòries.