La dona als Jocs Olímpics

La participació de les dones en l’esport ha estat, i encara és, menor que la dels homes.

El creador dels Jocs Olímpics moderns (el francès Pierre de Coubertin), es va oposar fins a la seva mort a la participació de dones en els Jocs Olímpics.

Si ens remuntem cap al 776 abans de Crist a Grècia, als Jocs Olímpics antics, ens adonem que durant molt de temps l’esport ha estat terreny completament vetat a la dona. Per aquests temps s’excloïa a la dona de participar no només com a esportista sinó també com a espectadora. Només les dones solteres podien assistir per aconseguir un marit.

Pierre de Coubertin argumentava que la presència de la dona en un estadi resultava antiestètica, poc interessant i incorrecta. L’única aparició que feien era per coronar als guanyadors.

Així mateix, els discursos biomèdics del moment ho deien, assenyalant els perills de l’esport per a les dones. Es deia per exemple que “l’hoquei era un inhibidor de la lactància”, només les deixaven fer exercici, com petits estiraments, si  aquest tenia beneficis  per a la maternitat, ja que reduïa el dolor lumbar, et millorava psicològicament, etc. O ressaltava els seus aspectes artístics.

Resultado de imagen de charlotte cooper

http://www.nyugat.hu/tartalom/cikk/nok_akik_elsok_voltak_1.resz

Charlotte Cooper

Es va permetre competir a les dones per primer cop als jocs d’estiu de 1900 a París on van participar 22 dones al davant de 975 atletes barons. La participació es va limitar exclusivament a golf i al tennis. La primera campiona olímpica va ser Charlotte Cooper, representant el tennis del Regne Unit el 1900.
Va ser a Amsterdam, l’any 1928, on finalment van tenir lloc els veritables començaments olímpics de les dones amb prop de 300 esportistes, gairebé el 10% del total, i sobretot van poder participar en l’esport rei: l’atletisme. A aquests Jocs podem parlar de la italiana Luigina Giavotti, als seus 11 anys, es va convertir en la més jove medallista de tots els temps guanyant la plata en gimnàstica o l’alemanya Lina Radke-Batschauer que va ser la segona atleta a guanyar una medalla d’or per al seu país en guanyar la carrera dels 800 metres.

Alice Melliat va ser fundadora de la Federació de Societats Femenines de França i també organitzadora de la Federació Internacional Esportiva Femenina. No contenta amb la poca atenció dels Jocs del 28 i arran de la negativa de poder participar en les proves d’atletisme per part de Coubertín i del COI, va decidir realitzar, el 1930 i 1934, els Jocs Mundials Femenins a Praga i Londres respectivament.

Resultado de imagen de alice milliat

http://www.mujerimpacta.cl/alice-milliat/

Alice Melliat

 

El COI va eliminar en 1999 després de fortes crítiques unes proves que van ser introduïdes el 1968. Les anomenades “Proves de sexe en el cos femení”. Uns controls que buscaven “obertures a la vagina”.

Resultado de imagen de enriqueta basilio

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0ahUKEwirhpHzuu7XAhUBjxQKHcXQCvoQjhwIBQ&url=https%3A%2F%2Fwww.timetoast.com%2Ftimelines%2Folimpiadas-rio-2016&psig=AOvVaw1F-w2wX8hnGjVVfznV35J1&ust=1512411734274071

Al mateix any, la mexicana Enriqueta Basilio va esdevenir la primera fèmina que va portar la torxa olímpica i encendre el peveter d’aquells Jocs de Mèxic. Aquest fet marcarà la segona onada del feminisme junt amb l’entrada de l’URSS i de la resta de països comunistes en els Jocs va aconseguir alterar la valoració de la competició femenina. Els governs socialistes van desenvolupar una política més activa, promovent la participació i la competitivitat femenina, ja que no tenien inconvenient a qui guanyés les medalles, si homes o dones, mentre s’aconseguís batre els números dels països capitalistes. El paper de les dones va ser fonamental en això sent una forma de mostrar superioritat política.

En els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, va ser un esdeveniment únic, ja que Espanya va batre el rècord d’atletes espanyoles en uns Jocs amb 129 esportistes.

No és fins a 1996 quan la Carta Olímpica introdueix que una de les funcions del COI és “Estimular i donar suport a la promoció de les dones en l’esport, a tots els nivells i en totes les estructures, a fi de dur a la pràctica el principi d’igualtat entre l’home i la dona”.

En definitiva, la dona ha anat aconseguint el seu important paper en els Jocs, brindant excepcionals espectacles i aconseguint l’admiració i expectació del món. Encara queda molt camí per recórrer, els salaris de les dones en l’esport, el masclisme en les diferents disciplines esportives, l’empoderament de la dona en els òrgans directius del Comitè Olímpic Internacional …

Resultado de imagen de larisa latynina

http://elliablog.club/pages/l/larisa-latynina-medals/

 Larisa Latynina

Hem d’estar agraïdes a totes les dones esportistes per a la lluita, l’esforç, la dedicació i entrega perquè les esportistes cada dia tinguin millor participació en els Jocs Olímpics; com per exemple a Larisa Latynina. La russa amb divuit medalles conquerides entre 1956 i 1964, l’esportista més llorejada de la història, va demostrar que estava el creador dels jocs estava equivocat.