Entrevista a una coordinadora i entrenadora

ENTREVISTA A LA COORDINADORA I ENTRENADORA EVA OLLID

  • Dades

Em dic Eva Olid Nicolás, tinc 32 anys i sóc mestra d’educació física, coordinadora i entrenadora del Centre d’Esports Sabadell.

  • Per què vas decidir entrar dins del món del futbol femení?

Perquè crec que el futbol femení té molt marge de millora i també vull lluitar per la igualtat.

  • Vas tenir suport del teu entorn?

Si vaig tenir suport en general, però algun familiar sempre em deia que seria molt difícil estar al món del futbol sent dona, perquè és un esport majoritari d’homes i a les dones no les tenen molt en compte.

  • Quin nivell d’entrenadora tens?

Tinc el nivell nacional, el més alt.

Amb aquest nivell puc entrenar a primera divisió masculina.

  • Quins nivells hi ha?

Hi ha quatre nivells,

Primer nivell.

Segon nivell.

Tercer nivell (nacional).

Depenent del teu nivell pots entrenar a uns o a uns altres. Per a nens, el primer nivell només serveix per a futbol base (fins a 18 anys).

Per categories d’honor de 14,15,16… es necessita el segon nivell, amb el segon nivell es pot entrenar fins segona catalana.

Amb el tercer nivell (nacional) des de 3a divisió fins 1a divisió masculí.

En canvi, en el femení, amb el primer nivell ja pots entrenar fins al nacional i amb el segon nivell pots entrenar fins super lliga, que és la màxima.

Aquí podem veure una gran diferència, ja que per entrenar categories femenines es necessita menys nivell que en el masculí, perquè creuen que hi ha menys nivell.

  • Com es puja de nivell?

Has de superar uns exàmens i un projecte para poder pujar de nivell.

Cada nivell té uns exàmens i un projecte diferent.

El projecte consisteix a agafar un equip i planificar la temporada o uns meses només, i veure la metodologia que tens.

Fas exàmens pràctics, escrits i en el camp et valoren, com et comuniques, com t’organitzes els entrenaments, etc.

  • Quina formació acadèmica i esportiva tens?

Diplomada en magisteri d’educació física.

Nivell nacional d’entrenadora.

Diversos cursos d’especialització de futbol.

  • En els teus estudis suposem que la majoria eren homes, et tractaven diferent?

Al principi em tractaven diferent, la gent es sorprèn que sigui l’única noia, es fan comentaris, però després s’iguala tot perquè veuen que ets com la resta.

  • Quant temps portes sent entrenadora i coordinadora?

Entrenadora fa 6 anys, i aquest és el primer any de coordinadora. Hi ha diferència perquè de coordinadora no és futbol, és més resoldre problemes, organització, resoldre situacions… I entrenadora és futbol, gestionar el vestuari, preparar els entrenaments i mirar només pel teu equip…

Sóc coordinadora de tot el futbol femení del club i segona entrenadora del juvenil A femení del club.

  • Quina ha sigut la teva trajectòria en el món del futbol femení?

Jo dels 7 als 26 anys vaig ser jugadora, vaig començar al Sabadell fins que vaig entrar a la universitat.

Dels 26 als 32, entrenadora de futbol.

  • Es pot viure d’aquest treball?

Jo treballo de professora, i potser algun coordinador important o entrenador pot viure d’això però en el meu cas no.

Jo també sóc entrenadora de futbol inclusiu, entreno a discapacitats i una vegada al mes, aquest grup fa un entrenament amb un equip del club perquè aprenguin coses els uns dels altres.

Entrenadora del juvenil femení, entrenadora de futbol inclusiu i coordinadora és la meitat del meu sou com a professora.

  • Hi ha moltes dones a la teva professió?

No hi ha moltes dones a aquesta professió, jo sóc l‘única coordinadora de tot el club i només som dues entrenadores amb títol. No hi ha moltes dones amb un càrrec i crec que les dones estem una mica cohibides i per això algunes no donen aquests passos per arribar lluny. Jo quan vaig començar en el primer club de futbol em van donar l’equip més dolent masculí que hi havia però vaig acabant demostrant i finalment em van donar un competitiu, i després d’acabar la temporada vaig passar-me al femení. Això és el que passa sent dones, que hem d’estar demostrant constantment.

  • Com sabem tu ets entrenadora i coordinadora, cobres el mateix que un entrenador? I que un coordinador?

Jo cobro el mateix que els homes coordinadors, però com a entrenadora no, un entrenador d’un juvenil masculí cobra 100 euros més que jo, que porto el juvenil A del club. I és clar que les jugadores no. Fa un any el primer equip femení del club estava en una categoria més alta que la dels nois i elles guanyaven per partit guanyat uns 50 euros per jugadora i els nois uns 2000 euros al mes. També ho podem veure en què la millor jugadora de futbol cobrarà uns 3000 euros i el millor jugador cobra milions d’euros. En la meva opinió també és a causa de les cadenes de televisió que no emeten la mateixa quantitat de partits, només un o dos i a una cadena, GOL TV.

  • Dintre del club, es tenen en compte els equips de noies com els de nois? Li donen la mateixa importància?

No, però s’està treballant perquè sigui així.

Tema espais per entrenar i horaris ha empitjorat i l’excusa que ens donen és perquè vam descendir de categoria. Però aquest argument no ens serveix, ja que la meta que ens han posat és pujar de categoria una altra vegada, és a dir, guanyar la lliga i no ens deixen camp per entrenar. Els dimarts entrenem en un camp de futbol-7, els dijous al femení ens manen a un altre camp de Sabadell a entrenar perquè no tenim lloc, i els divendres només ens deixen entrenar una hora. Ens pertanyen 3 dies d’entrenament d’una hora i mitja i al camp del club.

Els equips masculins no tenen cap problema, entrenen hora i mitja o més i tenen mig camp.

  • Quina diferència hi ha entre equips masculins i femenins?

Fins ara, els equips masculins tenien una metodologia i el femení no tenia res a seguir, ara s’ha començat a treballar perquè hi hagi la mateixa organització als dos. Jo crec que quan es valori més el futbol femení, les jugadores es motivaran més, ja que veuran la possibilitat de viure del que les agrada, però de moment no és així.

  • Els recursos tècnics són els mateixos per als dos sexes?

Els recursos tècnics són els mateixos, però a vegades hi ha detalls que al futbol femení s’oblida, ho deixen per al final, sempre hi ha prioritat per al masculí.

Condicions d’entrenament, s’esperen al final per repartir-nos el que queda. Els recursos materials ara són iguals, tenim el mateix material. Els espais pels partits també són diferents, ja que ens donen l’hora que ningú vol.

Si no ens queixem, no podríem avançar, és una lluita constant.

  • Has viscut alguna injustícia sent coordinadora o entrenadora dona?

He viscut moltes injustícies. Essent entrenadora, al principi no et valoren el mateix com si fossis un noi, has de demostrar més, no et donen les mateixes oportunitats.

Fan comentaris com de sorpresa el més habitual és anar a un camp i que et preguntin: “¿Que eres la fisio?”

  • Has pensat a deixar-ho?

A vegades si he pensat a deixar-ho, et canses de lluitar i veure que hi ha coses que no canvien, sempre haver de demostrar. I penses a llançar la tovallola, però després hi ha algú que creu en tu i et dóna forces o veus a les teves jugadores contentes, gaudint quan guanyen i plorant quan perden, veus des de fora com viuen per això i penses a lluitar per elles, perquè s’ho mereixen.

I tampoc perquè no puc viure sense el futbol, des de petita he crescut amb ell i això és una cosa que portes dins.

  • Quin objectiu preteneu aconseguir dintre del futbol femení?

Potenciar el futbol femení i que hi hagi igualtat amb el masculí.

  • Creus que queda molt per créixer el futbol femení?

Crec que queda molt per créixer, hi ha moltíssim treball per poder millorar. Recordo una reunió on em vam dir que els entrenadors del femení hauríem de cobrar encara menys perquè el nivell d’exigència no és el mateix.

En el club hi ha diferents equips els formatius que són els que estan aprenent (B,C…) i els equips competitius (A) que són les jugadores que porten anys possiblement en aquella categoria i lluiten per una meta.

  • Què li diries a les noies que estan jugant en els equips que coordines?

Jo els hi diria que si realment els hi agrada el futbol, no el deixin, que s’esforcin per millorar, per aprendre. Que els estudis són el més important però que aprenguin a organitzar-se per fer les dues coses, i que no deixen mai de lluitar queda molt per créixer i entre totes ho podem aconseguir.

Fent l’entrevista