Des de l’assessorament (i basant-nos en la definició donada per l‟índex per a la inclusió) concebrem la inclusió en educació com un procés que implica:
→ Valorar de la mateixa manera tot l‟alumnat i tot el professorat (de manera ajustada, tolerant i respectuosa),
→ Augmentar la participació de l‟alumnat en les cultures, el currículum i les institucions de la comunitat a la qual pertany el centre i, en conseqüència, reduir-ne l‟exclusió.
→ Reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques dels centres educatius de manera que atenguin la diversitat de l‟alumnat de la seva zona.
→ Disminuir les barreres a l‟aprenentatge i a la participació de tots els estudiants, no només d‟aquells que presenten disminucions o que tenen “necessitats educatives especials”.
→ Adonar-se de les implicacions positives que té per a tot l‟alumnat la superació de les barreres d‟accés i de la participació.
→ Percebre les diferències existents entre l‟alumnat com una riquesa que ens permet aprendre els uns dels altres.
→ Permetre a l‟alumnat la oportunitat de fe ser educats en la zona on viuen.
→ Millorar la qualitat educativa dels centres a través de l‟ajust de les pràctiques educatives a les necessitats especifiques de cada in dels seus membres.
→ Potenciar el paper dels centres educatius com a constructors de comunitat i desenvolupament de valors.
→ Promoure relacions de suport mutu entre els diferents membres de la comunitat: pares, famílies, institucions, mestres, veïns, etc.
→ Possibilitar la participació i col·laboració constant: aprendre els uns del altres i els uns amb els altres.
→ Reconèixer al inclusió en educació com a un aspecte més en la inclusió en la societat.

Parlar d’escola inclusiva és molt senzill, però cal tenir força clar que engloba aquest concepte per a centrar el debat que s’està produint dins les escoles respecte a la “deria” que ha entrat als teòrics del món de l’organització curricular educativa i que ara es trasment a través dels discursos de la inspecció educativa, que en el fons fa remoure moltes coses segons la teoria, però qie a la pràctica seguim depenent de la bona predisposició de cadascun dels docents que treballa a cada centre.

Cerquem raons per a poder defensar el treball inclusiu dins les aules:

1.- La societat no ha de ser excloent, i si ho és hem de treballar en la direcció d’ensenyar als alumnes a aprendre a no ser-ho, potser així la mateixa societat serà més incloent el dia que els nens d’ara siguin els adults del demà.

2.- Poder conviure totohom en un món divers i interelacionat, aprendre a donar i a rebre com a un valor social important a desenvolupar, o sigui que s’ha de “posar de moda” viure i conviure en relació als altres malgrat les seves diferències.

3.- Aforntar reptes nous per a la millora social i la maduresa personal.

L’autonomia en l’alumnat és un repte, però a vegades no s’assoleix en el grau que un docent desitja, així que s’han de cercar comins que portin a compensar i aprofitar aquestes situacions difícils de gestionar.

Adjunto l’adreça al meu google docs. on podeu trobar un power point de’n Pere Pujolàs que es basa en les idees publicades al seu llibre: “Aprendre junts, alumnes diferents: una escola per a tothom”.

https://docs.google.com/fileview?id=0B1Do9xJ54Ge_Y2U1YTY3YzMtMjYyYi00M2QwLWFkOWYtMGNjZDFjOTA0MTk5&hl=ca

La metàfora del metge que ha d’atendre a més de 20 persones a la vegada, amb diferents necessitats i algunes de les quals no volen estar allí, que hagués de tractar-los a totes amb excel·lència  professional al llarg de 10 mesos, ens dóna una idea comparativa de la complexitat amb la que un docent afronta el seu treball dins una societat diversa i cada vegada més complexa.

Cal plantejar-nos si el repte d’anar cap a una escola inclusiva està a l’abast d’una aplicatabilitat pràctica i qualitativa en el context d’una escola pensada dins un marc general de resistència professional als canvis i d’una estructura organitzativa sustentada, majoritàriament, per funcionariat.

La qualitat dels docents es pressuposa i també la voluntat per treballar en una direcció que millori els processos d’ensenyament- aprenentatge, potser el que cal només és conjugar aquesta voluntat amb la voluntat política de treball inclusiu a l’escola, tot plegat oferint a aquests docents l’oportunitat per entendre què han de fer i com fer-ho.

La voluntat del meu bloc va en aquesta direcció, o sigui que intentaré aferir els recursos, idees, comentaris oprtuns que ajudin al visitant d’aquest bloc a entendre millor com es porta a terme una atenció de qualitat en els alumnes amb Dificulats d’Aprenentatge des d’una vessant  inclusiva.

El primer recurs que us ofereixo és un enllaç  on s’exposen Materials i recursos de suport a la jornada de formació “la inclusió escolar i social” organitzada pels Seveis Educatius del Baix Ebre:

http://www.xtec.es/serveis/crp/e3990103/escola%20inclusiva/index.htm