Tag Archives: Recursos

Power sobre l’ensenyament inicial de la lectura i l’escriptura

Entre d’altres funcions que tindrem encomanades com a futurs psicopedagogs tenim  la d’assessoraemnt a d’altres professionals. Un instrument molt útil per a quan arribin situacions d’assessorament és el power point, la Imma Canal n’ha elaborat un que us podrà ajudar com a base per a la creació del vostre propi material d’assesors. La síntesi d’aquest material et dóna una idea d’un estil pràctic per a arribar a tenir la informació més essencial ben a l’abast.

Cliqueu l’enllaç:

LA SISTEMATITZACIÓ EN LENSENYAMENT INICIAL DE LA LECTURA I LESCRIPTURA

El conte com a eina en el treball de la CF

La Misericordia Valls ha elaborat un programa de treball de la consciència fonològica a través dels contes, principalment destinat per a mestres d’Educació Infantil. Trobareu una llarga explicació sobre com aplicar-ho, a més de nou contes amb les  seves respectives guies didàctiques. Un treball molt interesant.

conte

Enllaç a Documents de google :

El conte com a eina d’abordatge integral i integrador

Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

L’autora comenta que la raó per a l’entrenament de la CF es sobre tot fer evident la correspondència sons- lletres mentre s’aprèn, entenent que el treball no és de simple memorització mecànica d’aquestes correspondències, sinó el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del llenguatge en els nens que els porti a una comprensió productiva i conscient de la lògica de la seva representació escrita.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

Activitat de desenvolupament de la consciència fonològica

Aquí teniu un vídeo on es realitza un joc que la docent relaciona amb el treball de la consciència fonològica i la creació de frases. El considero interessant, sobretot per aquells docents que treballen en grups reduits, però també me’l plantejo en una metodologia cooperativa en entorns d’aula ordinària (caldria valorar els rols de cada component del grup).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/A2QPgMM60bQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La Mediateca dels CRP

Un instrument força útil per als docents és la mediateca dels CRP, allí podeu cercar tota mena de recursos que ens poden oferir aquests serveis educatius i que sovint passen desapercebuts i oblidats en el nostre desenvolupament profesional. Us adjunto un enllaç on hi ha un d’aquests recursos relacionats amb l’aprenentatge de la lectura.

Quantes coses es poden perdre en el temps!

Quantes coses es poden perdre en el temps!

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=LRSS0207

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Escola inclusiva, treball cooperatiu,  entorns amb alumnat divers…són aspectes relacionats amb les dificultats d’aprenentatge que requereixen un grau d’aprofundiment que va més enllà dels continguts de la nostra assignatura, i la nostra responsabilitat com a futurs psicopedagogs ens obliga a conèixer tot el que poguem en aquest àmbit de possibles assessors, per aquest motiu us faig partícep de les resenyes de 5 llibres que he llegit els últims temps i que penso que us poden ajudar una mica més en aquest camí que hem iniciat plegats:

STAINBACK, S. i STAINBACK, W. ( 1999). Aulas inclusivas. Barcelona. Narcea.
Té 295 pàgines. Exposa com es treballa des del plantejament d’una educació inclusiva dissenyant, adaptant i proposant un currículum adequat a qualsevol tipus d’aula. L’objectiu de les aules o escoles inclusives, consisteix en garantir que tot l’alumnat sigui acceptat i inclòs amb ple dret a la comunitat escolar. És essencial que cada alumne tingui un programa educatiu d’acord amb les seves capacitats, necessitats i interessos. El llibre explica la diferència entre integració i inclusió, així com els mitjans necessaris per adaptar el currículum: estratègies, recolzament, col·laboració de l’alumnat, informació sobre el progrés individual, interacció amb les famílies i la comunitat, activitats extraescolars…

ALDAMIZ, M; ALSINET, J; BASSEDAS, E. i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona. Graó.
Té 153 pàgines, amb bibliografia després de cada apartat. Coincidint amb la controvèrsia sobre la possibilitat d’educar en la diversitat, el llibre presenta una sèrie de propostes sorgides de la pràctica del dia a dia, de les reflexions compartides i de l’experimentació de propostes innovadores contrastades amb els límits i possibilitats que suposa la pràctica docent.

MIR, C. (Coord.) (1998). Cooperar en la escuela: La responsabilidad de educar para la democracia. Barcelona. Graó.
Té 180 pàgines. Presenta diferents aportacions a la concepció de cooperació dins l’escola, tot mostrant les dificultats en què sovint es desenvolupa. Parla de la col.laboració a diferents nivells escolars: entre l’alumnat, entre educadors ieducadores i les famílies, entre diferents comunitats educatives. Les propostes pretenen promoure idees i activitats de cooperació innovadores, així com la reflexió i la discussió necessària dels professionals de l’educació per tal d’introduir el treball cooperatiu a l’escola. Aquesta, ha d’assumir la responsabilitat d’ educar en i per a la democràcia.

ONRUBIA, J. (Coord.)  (2004). Criterios psicopedagógicos y recursos para atender la diversidad en secundaria. Barcelona. Graó.
Té 140 pàgines. Cada capítol inclou referències bibliogràfiques. El llibre proposa, justifica i exemplifica ( en el cas de les àrees de ciències experimentals, llengua i matemàtiques) criteris i recursos per afavorir a l’ aula una resposta inclusiva a la diversitat de l’ alumnat. Es tracta de material per ajudar al professorat i als centres en la tasca d’ ensenyar a aquells alumnes que presenten capacitats i coneixements previs diversos, així com diferents motivacions i interessos en front del què l’escola els pot oferir.

ARDANAZ, L. i altres (2004). La escuela inclusiva. Prácticas y reflexiones. Barcelona. Graó
Té 158 pàgines. Recull d’experiències i reflexions entorn a la inclusió. Comprèn des d’aspectes ideològics fins aspectes organitzatius passant per les estratègies didàctiques. També presenta un breu recorregut pels diferents àmbits que són necessaris per portar a terme qualsevol innovació: programes específics, formació permanent del professorat, la col•laboració amb les famílies…etc. Les experiències estan agrupades en tres blocs: educació infantil, educació primària i educació secundària. Està fet amb la intenció de divulgar aportacions de reconeguts especialistes i proporcionar pautes i exemples de com portar-les a la pràctica.