L’Adela Gallardo va realitzar un projecte de treball entorn als trastorns de conducta que és força interessant. M’ha agradat molt la cita de’n Theodore Millon que ha inserit a l’inici del seu treball i que ens ajuda a reflexionar sobre aquest tipus d’alumnat:

Les personalitats són com els quadres impressionistes. A distància cada persona és “tota d’una peça”; de prop, cadascuna és un embolicat complex d’estats d’ànims, cognicions i motivacions.

Cliqueu l’enllaç:

Trastorns de conducta i Personalitat

Bibliografia:

GALLARDO, A (2003-04). Atenció educativa per alumnat amb NE específiques associades a trastorns de personalitat i/o conducta. Llicència d’estudis autoritzada pel Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya.

El trastorn de conducta és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l’edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l’agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.

Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar les normes acceptades.

Segons la OMS són “els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o reptador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l’edat de l’individu afectat i les característiques de la societat en la que viu”.

A qui podem descartar?

• Trastorns greus del desenvolupament (espectre autístic, psicosis infantils, …)

• psicosis de la segona infància

• psicosis de l’adolescència

• síndromes associats al retard mental

• etc.

Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, manifesten una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona i que els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d’un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.

Causes

Són molts els factors que contribueixen al desenvolupament d’aquest trastorn. Els exàmens neuropsicològics indiquen que els nens i adolescents que presenten aquest trastorn tenen afectat el lòbul frontal del cervell, fet que interfereix en la capacitat de planificar, evitar riscos, aprendre de les experiències negatives.

Es considera que el temperament dels infants té origen genètic. Els nens i adolescents de caràcter difícil tenen més probabilitat de desenvolupar aquests trastorns de comportament.

Els que provenen d’entorns en desavantatge, desestructurats o desorganitzats tenen més possibilitats de desencadenar aquest trastorn. Se sap que els problemes socials i el rebuig per part dels companys contribueixen a la transgressió.

Existeix també una relació entre el baix nivell socioeconòmic i els trastorns de conducta.