Kennet Goodman, reputat lingüista dels EEUU, va elaborar unes propostes didàctiques en relació a la defensa del llenguatge integrat (més tard concretades en el “The Whole language approach”), un llenguatge que traduït al nostre entorn concret d’aprenentatge el podem comparar al que defensa la concepció constructivista de l’aprenentatge: amb una metodologia globalitzadora (Ferreiro i Teberosky).

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1)      Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2)      Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3)      Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

L’autor no nega el potencial dels principis com el de la necessitat d’unir ús i destreses, ja que només es qüestiona que puguin portar-se a terme sense atendre al desenvolupament dels aspectes més específics del llenguatge escrit. Cal, en certs moments, automatitzar les destreses, el que suposa obrir un parèntesi en el que l’alumne ha de centrar ls seus esforços en les destreses per a reconèixer paraules, tot i que això no derivi en un acte comunicatiu genuí.

BIBLIOGRAFIA:

SÁNCHEZ, E. (1996) El todo y las partes: una crítica a las propuestas del lenguaje integrado. Cultura y Educación. Nº 1, p, 39-54.

Al llibre de BONALS, J. i SÁNCHEZ- CARO, M. (2007)  Manual de asesoramiento psicopedagógico. Graó. Barcelona. podem trobar un article (p.811-838) de l’Angelina Sepúlveda i l’Anna Teberosky, que ens parla de l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge de la llengua escrita. En aquest article es presenten algunes de les implicacions de la concepció constructivista sobre l’alfabetització inicial per a l’atenció d’alumnes amb dificultats en la lectura  i l’escriptura.

Més enllà d’analitzar el contingut de tot l’article, el que vull plantejar al meu bloc és la visió diferenciada d’alguns autors sobre com actuar amb l’alumnat amb dificultat. Mentre unes teories relacionen el treball de la consciència fonològica de forma aïllada com a base del treball en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, d’altres, en aquest cas com les autores de l’article, fan evident una opinió en el sentit oposat.

Cito l’article: “Des de la perspectiva constructivista sobre l’alfabetització inicial els components que expliquen el procés de comprensió de l’escrit no són factors aïllats ni independents….Cap aprenentatge és aïllat i independent dels altres…els nous aprenentatges anteriors s’organitzen, no de forma immediata, sinó al llarg del procés…”.

Les autores referides, justifiquen que la comprensió del sistema d’escriptura exigeix un nivell de reflexió sobre la llengua, que comporta una reflexió sobre la segmentació de la parla (frases, paraules, lletres…). Per elles cal ensenyar a examinar el sistema d’escriptura, però també cal la comprensió i l’ús funcional i intencional de l’escrit, sobretot pensant en no fomentar el sentiment de fracàs de l’alumnat amb majors dificultats.

Per les autores la consciència fonològica intervé en l’aprenentatge, però no ha de ser un fi en ella mateixa i no s’ha de valorar de forma aïllada. El procés central en el llenguatge escrit és la construcció de significats, fet que no es fa en el desenvolupament d’habilitats de forma aïllada, sinó en la comunicació, la comprensió i l’expressió de significats.

Personalment, en relació al desenvolupament de la meva tasca docent, penso que ambdós tipus de treball en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura inicial es poden simulteniejar, i tot i que hi ha una opinió en la “pensa”que discuteix els beneficis d’una potenciació del treball específic en l’àmbit fonològic de forma aïllada en alumnat amb moltes dificultats d’aprenentatge, valoro els avenços obtinguts en diferents alumnes que no evolucionaven favorablement en entorns metodològics d’aprenentatge basats en el constructivisme, sempre reconeixent que no són casos molt greus, però que han milloorat de forma positiva en els aprenentatges des del moment que s’ha iniciat un programa d’ensenyament relacionat directament amb la consciència fonològica.

Cal valorar aquesta dicotomia en relació a un debat que pot enriquir els entorns docents de l’escola actual. Compaginar diferents metodologies és complex, però cal sumar allò que ens funciona millor de cadascuna d’elles, per això en cap moment dic que no “bec” del constructivisme, més al contrari, el valoro com a una part més de la meva estratègia de treball. El debat és present a l’escola en aquests moments, podeu sumar-vos-hi també vosaltres!

Bibliografia

BONALS, J. i SÁNCHEZ- CARO, M. (2007)  Manual de asesoramiento psicopedagógico. Graó. Barcelona.