Les escoles accelerades als USA

He estat rellegint un llibre que parla del fracas escolar, englobant dins el mateix aspectes relacionats amb les DA; en ell he trobat un article que m’ha semblat molt oportú per a fer una  entrada al bloc.

L’article de la Pilar Soler ens parla del projecte d’escoles accelerades portat a terme a Estats Units. Les Accelerated Scholl Program -ASP- inclou moltes escoles de primària i secundària de l’estat de California. El seu objectiu és el de reintroduir a tots els estudiants en la corrent educativa convencional a una edat primerenca i sostindre un bon rendiment durant tota l’educació, sobretot per aquells estudiants en situació de risc per causes socials o de manca d’experiències en les que es basi l’èxit escolar.

A l’escola de la població de Meramec Valley, a Missouri, la comunitat educativa va redactar una declaració basada en 7 punts que em sembla que ens pot ajudar ….

1.- Ajudar als estudiants a desenvolupar un sentiment d’autoestima a través de l’èxit en la consecució d’objectius escolars i socials.

2.- Connectar estudiants amb diferents experiències d’aprenentatge dins la comunitat.

3.- Adquirir capacitats cognitives i qualitats de lideratge mitjançant experiències d’aprenentatge.

4.- Activitats de pensament crític , solució de problemes i aprenentatge cooperatiu.

5.- Desenvolupar fortes habilitats interpersonals per actuar de forma productiva amb els demés.

6.- Crear un fort sentiment de responsabilitat i de respecte per sí mateixos i pels demés

7.- Aconseguir objectius personals mitjançant el desenvolupament i la utilització d’habilitats de pensament crític i de presa de decisions.

Aquest article el veig plenament vinculat a l’àmbit de les DA, extrapolar-ne les lectures pertinents per tal de relacionar-lo amb el nostre desenvolupament com a psicopedagogs, penso que més enllà de les pròpies funcions que la normativa indica que ens pertoca, va més enllà, ja que ens porta a l’obligatorietat que tindrem com a professionals per a cercar nous punts de vista, experiències noves, activitats motivadores, investigar del que ja s’ha fet i del que es vol fer, en definitiva caldrà tenir INTERÈS I MOTIVACIÓ per a ARRISCAR i així poder convertir una feina en un més dels instruments que ens porti a la nostra pròpia felicitat.

 

Bibliografia: SOLER, P. (2003) Claves para reducir el fracaso escolar. Publicat a MARCHESI, A HERNÁNDEZ, C. Coords. (2003) El fracaso escolar. Alianza editorial. Madrid.

Les DA des d’una perspectiva global d’intervenció

En el documental emès per el programa 60 minuts, a TV3, titulat “Pensant en els altres” es podia observar l’aprenentatge en una escola japonesa al llarg d’un curs escolar, on es veien les metodologies emprades pel mestre en l’ús del treball de les emocions i les conseqüències que això té en el seu alumnat…més enllà d’oferir cap resum del vídeo, el que voldria exposar és el meu convenciment en l’expressió d’una pràctica docent que vulgui assumir reptes com els plantejats al vídeo, on el mestre comenta que el primer objectiu del curs és…

…aprendre a ser feliç.

Donar importància als aspectes emocionals dels infants sense centrar-ho tot en els aspecte exclusivament curriculars és un camí que ens pot portar a que els nens assoleixin una maduresa com a persones que els ajudi a superar les dificultats (de tot tipus!) i que permeti desenvolupar un treball basat en la cooperació, la solidaritat i la implicació del propi alumnat del seu propi recorregut vital.

Les DA venen derivades de diferents causes, però més enllà d’analitzar-les independentment de l’àmbit emocional del nen, la intervenció del psicopedagog ha de preveure una acció on tothom pugui aportar i on la persona sigui entesa com un tot i no com a un ésser compartimentat.

emocions

Les persones hem de ser enteses com un tot

Conductes prosocials.Qüestionari per a l’avaluació

Aquest qüestionari és un instrument per avaluar la conducta i les experiències socials d’un grup classe. Es tracta d’un qüestionari específic, que té una aplicació molt concreta: recollir informació dels propis alumnes sobre les conductes de maltractament i les experiències de victimització que es puguin donar en el seu grup classe per intervenir i aturar-les abans no es consolidin.

imagesquestionari

Cliqueu a la imatge per accedir al document


Fases i habilitats en la mediació escolar

En aquests dos vídeos podem veure de forma resumida les fases i les habilitats que són necessàries per a poder mediar:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JBbGZv-SUa4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wOUhCJOVoaI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Mediació escolar

La mediació escolar consisteix en emprar mediadors en la resolució de conflictes que afecten la convivència en els entorns escolars. El mediador pot ser des d’un mestre a un alumne; però és disitjable que les escoles disposin d’equips de mediadors formats per pares, mares, mestres i alumnes.

El mestre no pot intervenir en tots els conflictes per la falta de recursos; així doncs, fomentar els treballs cooperatius a l’escola afavoreix l’aparició espontànea d’alumnes mediadors, els quals intentaran resoldre conflictes que afecten a una comunitat de la qual tot un grup-classe en forma part.

La intervenció en els trastrons de conducta: L’ACOMPANYAMENT

El professorat es pregunta sovint què pot fer davant aquest alumnat dicífil de “controlar”, en aquest aspecte, els professionals que treballen en aquest àmbit recomanen un treball basat en el que s’anomena ACOMPANYAMENT. L’alumnat ha de tenir una bona base sobre la que poder expressar el seu malestar, i en això l’acompanyament és la clau per a poder sortir-se’n.

acompanyament1

L’acompanyament és el concepte operatiu que respon a la pregunta de què fer en l’atenció integral dels alumnes TC. És un concepte que dóna compte tant de la disposició dels professionals de proximitat, com de l’orientació que prenen una vegada entesa la naturalesa del principal problema emocional que sol obstaculitzar ‐en la pràctica professional‐ la comprensió i l’atenció dels reptes i necessitats d’aquests alumnes i, en general, dels joves en l’època actual.

Atenció educativa per alumnat amb NE específiques associades a trastorns de personalitat i/o conducta

L’Adela Gallardo va realitzar un projecte de treball entorn als trastorns de conducta que és força interessant. M’ha agradat molt la cita de’n Theodore Millon que ha inserit a l’inici del seu treball i que ens ajuda a reflexionar sobre aquest tipus d’alumnat:

Les personalitats són com els quadres impressionistes. A distància cada persona és “tota d’una peça”; de prop, cadascuna és un embolicat complex d’estats d’ànims, cognicions i motivacions.

Cliqueu l’enllaç:

Trastorns de conducta i Personalitat

Bibliografia:

GALLARDO, A (2003-04). Atenció educativa per alumnat amb NE específiques associades a trastorns de personalitat i/o conducta. Llicència d’estudis autoritzada pel Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya.

Programes escolars per a professorat: El treball de la intel·ligència emocional

El vídeo de l’enllaç ens explica breument com es poden aplicar programes en els que el professorat sàpiga què fer davant de l’alumnat que mostra conducta disruptiva. En aquest aspecte es centren un treball que incideix en la programació mental de la gent cap a l’aprenentatge social i emocional.
Fases del que consta el programa:
1.- Ensenyar als nens a focalitzar la seva atenció
2.- Solució creativa de conflictes de forma cooperativa
3.- La gestió de les emocions

Al vídeo podreu veure una breu entrevista a l’Eduard Punset

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=8EICxxmMzac

Què entenem per trastorns de conducta

El trastorn de conducta és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l’edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l’agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.

Són alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar les normes acceptades.

Segons la OMS són “els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o reptador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l’edat de l’individu afectat i les característiques de la societat en la que viu”.

A qui podem descartar?

  • Trastorns greus del desenvolupament (espectre autístic, psicosis infantils, …)

  • psicosis de la segona infància

  • psicosis de l’adolescència

  • síndromes associats al retard mental

  • etc.

Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, manifesten una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona i que els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d’un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.

Causes

Són molts els factors que contribueixen al desenvolupament d’aquest trastorn. Els exàmens neuropsicològics indiquen que els nens i adolescents que presenten aquest trastorn tenen afectat el lòbul frontal del cervell, fet que interfereix en la capacitat de planificar, evitar riscos, aprendre de les experiències negatives.

Es considera que el temperament dels infants té origen genètic. Els nens i adolescents de caràcter difícil tenen més probabilitat de desenvolupar aquests trastorns de comportament.

Els que provenen d’entorns en desavantatge, desestructurats o desorganitzats tenen més possibilitats de desencadenar aquest trastorn. Se sap que els problemes socials i el rebuig per part dels companys contribueixen a la transgressió.

Existeix també una relació entre el baix nivell socioeconòmic i els trastorns de conducta.