En el documental emès per el programa 60 minuts, a TV3, titulat “Pensant en els altres” es podia observar l’aprenentatge en una escola japonesa al llarg d’un curs escolar, on es veien les metodologies emprades pel mestre en l’ús del treball de les emocions i les conseqüències que això té en el seu alumnat…més enllà d’oferir cap resum del vídeo, el que voldria exposar és el meu convenciment en l’expressió d’una pràctica docent que vulgui assumir reptes com els plantejats al vídeo, on el mestre comenta que el primer objectiu del curs és…

…aprendre a ser feliç.

Donar importància als aspectes emocionals dels infants sense centrar-ho tot en els aspecte exclusivament curriculars és un camí que ens pot portar a que els nens assoleixin una maduresa com a persones que els ajudi a superar les dificultats (de tot tipus!) i que permeti desenvolupar un treball basat en la cooperació, la solidaritat i la implicació del propi alumnat del seu propi recorregut vital.

Les DA venen derivades de diferents causes, però més enllà d’analitzar-les independentment de l’àmbit emocional del nen, la intervenció del psicopedagog ha de preveure una acció on tothom pugui aportar i on la persona sigui entesa com un tot i no com a un ésser compartimentat.

Les persones hem de ser enteses com un tot