Tag Archives: Aprendre

Les escoles accelerades als USA

He estat rellegint un llibre que parla del fracas escolar, englobant dins el mateix aspectes relacionats amb les DA; en ell he trobat un article que m’ha semblat molt oportú per a fer una  entrada al bloc.

L’article de la Pilar Soler ens parla del projecte d’escoles accelerades portat a terme a Estats Units. Les Accelerated Scholl Program -ASP- inclou moltes escoles de primària i secundària de l’estat de California. El seu objectiu és el de reintroduir a tots els estudiants en la corrent educativa convencional a una edat primerenca i sostindre un bon rendiment durant tota l’educació, sobretot per aquells estudiants en situació de risc per causes socials o de manca d’experiències en les que es basi l’èxit escolar.

A l’escola de la població de Meramec Valley, a Missouri, la comunitat educativa va redactar una declaració basada en 7 punts que em sembla que ens pot ajudar ….

1.- Ajudar als estudiants a desenvolupar un sentiment d’autoestima a través de l’èxit en la consecució d’objectius escolars i socials.

2.- Connectar estudiants amb diferents experiències d’aprenentatge dins la comunitat.

3.- Adquirir capacitats cognitives i qualitats de lideratge mitjançant experiències d’aprenentatge.

4.- Activitats de pensament crític , solució de problemes i aprenentatge cooperatiu.

5.- Desenvolupar fortes habilitats interpersonals per actuar de forma productiva amb els demés.

6.- Crear un fort sentiment de responsabilitat i de respecte per sí mateixos i pels demés

7.- Aconseguir objectius personals mitjançant el desenvolupament i la utilització d’habilitats de pensament crític i de presa de decisions.

Aquest article el veig plenament vinculat a l’àmbit de les DA, extrapolar-ne les lectures pertinents per tal de relacionar-lo amb el nostre desenvolupament com a psicopedagogs, penso que més enllà de les pròpies funcions que la normativa indica que ens pertoca, va més enllà, ja que ens porta a l’obligatorietat que tindrem com a professionals per a cercar nous punts de vista, experiències noves, activitats motivadores, investigar del que ja s’ha fet i del que es vol fer, en definitiva caldrà tenir INTERÈS I MOTIVACIÓ per a ARRISCAR i així poder convertir una feina en un més dels instruments que ens porti a la nostra pròpia felicitat.

 

Bibliografia: SOLER, P. (2003) Claves para reducir el fracaso escolar. Publicat a MARCHESI, A HERNÁNDEZ, C. Coords. (2003) El fracaso escolar. Alianza editorial. Madrid.

Les DA des d’una perspectiva global d’intervenció

En el documental emès per el programa 60 minuts, a TV3, titulat “Pensant en els altres” es podia observar l’aprenentatge en una escola japonesa al llarg d’un curs escolar, on es veien les metodologies emprades pel mestre en l’ús del treball de les emocions i les conseqüències que això té en el seu alumnat…més enllà d’oferir cap resum del vídeo, el que voldria exposar és el meu convenciment en l’expressió d’una pràctica docent que vulgui assumir reptes com els plantejats al vídeo, on el mestre comenta que el primer objectiu del curs és…

…aprendre a ser feliç.

Donar importància als aspectes emocionals dels infants sense centrar-ho tot en els aspecte exclusivament curriculars és un camí que ens pot portar a que els nens assoleixin una maduresa com a persones que els ajudi a superar les dificultats (de tot tipus!) i que permeti desenvolupar un treball basat en la cooperació, la solidaritat i la implicació del propi alumnat del seu propi recorregut vital.

Les DA venen derivades de diferents causes, però més enllà d’analitzar-les independentment de l’àmbit emocional del nen, la intervenció del psicopedagog ha de preveure una acció on tothom pugui aportar i on la persona sigui entesa com un tot i no com a un ésser compartimentat.

emocions

Les persones hem de ser enteses com un tot

Com els nens aprenen a llegir i escriure de forma motivadora

Sovint preparar una activitat motivadora i coooperativa pot ser un instrument que ens ajudi a trobar un alumnat més predisposat cap al treball escolar. El següent vídeo ens mostra com amb pocs recursos es poden elaborar activitats relacionades amb la lectura i l’escriptura, que observant les cares dels nens podem deduir que aprenen motivats.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z-iWzNQ6aGk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista

Més enllà de raonar sobre la conveniència o no del treball relacionat amb les teories constructivistes, el que volia exposar en aquest article són dues reflexions:

1. Les activitats que moltes vegades estan relacionades amb el treball de la CF són complexes d’aplicar en nens que mostren més dificultats dins una aula ordinària, sobretot quan la resta de companys/es han assolit una autonomia suficient. Els tutors et demanen activitats que puguin desenvolupar per a tots els alumnes i et diuen que és molt complex per a ells fer un treball analític per a uns pocs alumnes. No entrarem en les discussions si metodològica i organitzativament aquest argument exposat per alguns mestres és defensable, sinó que ens situarem en un espai on els podem oferir algunes activitats que els ajudin a nivell de grup, independentment del marc teòric d’on sorgeixen . Ja vaig comentar al principi del bloc que cal sumar i no restar aportacions de diferents tendències i diferents professionals, per això us exposo una eina on podreu trobar activitats que us poden ser d’ajuda en la millora de les estratègies de lectura i d’escriptura (llegiu les pàgines 14 1 17 a 19 del llibre – enllaç).

2. El Google ens ofereix una eina molt útil al mostrar en el “google llibres” alguns dels llibres que ens poden interessar amb l’escanejat d’una part d’aquest. Fent-ne una breu lectura ens pot ajudar a decidir-nos si volem o no comprar-los posteriorment.

L’enllaç el trobareu si cliqueu sobre la imatge del llibre:

llmes200902


Aprenentatge de la lectura i coneixement fonològic: anàlisi evolutiu i implicacions educatives

En l’estudi realitzat per Mª José González es pretenia comprovar la importància del coneixement fonològic en l’aprenentatge de la lectura en termes de reconeixement i comprensió de textos.

En una primera conclusió va considerar que el reconeixement fonològic influeix decisivament en la lectura entre els 6 i els 8 anys, sent major als 7 anys. La fase alfabètica s’assoleix en aquest moment, que és quan la CF podria ser una habilitat adquirida abans de l’aprenentatge de la lectura.

Una segona conclusió de l’estudi ve ser relacionar la CF entre els 6 i 8 anys amb les variables lectores d’exactitud en primer lloc, de comprensió en segon i de velocitat en tercer, per aquest ordre d’importància. Amb una millor relació entre CF i reconeixement als 6-7 anys, i en la comprensió als 8.

La tercera conclusió de l’estudi indica que el coneixement sil·làbic i fonèmic influeix en la lectura dels 6 als 8 anys. Resaltant que als 6 i 8 és més important el coneixement sil·làbic, mentre que als 7 el fonèmic.

Finalment, en una quarta conclusió s’exposa que l’entrenament en el coneixement sil·làbic i fonèmic si s’inicia abans dels 6 anys afavorirà el desenvolupament i aprenentatge de la lectura, i més concretament en exactitud i velocitat de la mateixa.

Bibliografia

GONZÁLEZ, Mª.J. (1996) Aprendizaje de la lectura y conocimiento fonológico: anàlisis evolutivo e implicaciones educativas.

El treball sil·làbic en el desenvolupament de la lectura a les etapes inicials

Els autors de l’article van realitzar una investigació on es cercava la relació entre les tasques de consciència fonològica i la decodificació lectora.

Entre les diferents conclusions del seu estudi volia destacar la que relaciona la consciència sil·làbica i l’adquisició de la lectura al finalitzar l’etapa d’Educació Infantil.

En aquest sentit, cal tenir present que en el moment de realitzar l’ensenyament de la lectura a les etapes inicial és important desenvolupar activitats amb els mecanismes de lectura que explotin les unitats sil·làbiques en la decodificació de les paraules.

silc2b7labes

Bibliografia

MÁRQUEZ, J. i DE LA OSA, P. (2003) Evaluación de la conciencia fonológica en el inicio lector. Anuario de Psicología. Vol.3, nº 3, p.357-370. Universitat de Barcelona.

NIVELLS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Hi ha diferents nivells de consciència fonològica: consciència de rima i al·literació, consciència sil·làbica, consciència intrasil·làbica i consciència fonètica:

–  Consciència de rima: Suposa la capacitat per a descobrir que dues o més paraules comparteixen un mateix grup de sons. Constitueix un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Entre les tasques relacionades amb la consciència de rima podem assenyalar:

o Reconèixer que dos mots rimen.

o Agrupar mot que rimen.

o Veure quin mot d’un grup no rima amb la resta

o Produir una rima

Consciència de síl·laba: Implica la capacitat per a operar amb conjunts de fonemes que son articulats de forma conjunta i independent. És també un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Pot facilitar l’assoliment de la

consciència fonètica. Tasques relacionades amb la consciència sil·làbica son:

o Adonar-se de la primera/última síl·laba

o Adonar-se d’una síl·laba al mig de la paraula.

o Produir una paraula a partir de síl·labes donades.

o Fer el recompte de les síl·labes.

Consciència intrasil·làbica: Pressuposa la possibilitat de treballar amb els components intrasil·làbics de principi, atac u onset, (format per la consonant o grup consonàntic inicial) i la rima (format per la resta de la síl·laba). Aquest nivell, que està entre la consciència sil·làbica i la fonètica, és objecte de desacord per part dels diferents investigadors sobre el tema.

Tasques que impliquen la consciència intrasil·làbica poden ser:

o Reconèixer que dues paraules comparteixen un atac determinat (ample i plaça).

o Dir dues paraules que comencin, tinguin, un atac determinat.

–  Consciència fonètica: Fa referència a la habilitat per manipular els diferents fonemes de la paraula. El seu domini és necessària per a assolir el llenguatge escrit. Implica tasques com:

o Identificar el primer/últim fonema d’un mot.

o Indicar mots que comencin/acabin per un mot determinat.

o Analitzar diferències fonètiques entre dos mots donats (sal/sol).

o Donats el conjunt ordenat de fonemes d’un mot, dir de quina paraula es tracta.

o Donada una paraula dir un a un els fonemes que la formen.

Cadascuna d’aquestes activitats suposa un determinat nivell de dificultat, que es veu condicionat, alhora, per altres variables com el nombre d’unitats que componen el mot, la seva posició relativa i les característisques sòniques de les unitats.

creuament-de-camins




Principals dificultats a superar per ensenyar a través de mètodes fònics.

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

–          Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

–          Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

–          Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

images-lectura

BIBLIOGRAFIA:

ALEGRIA, J. (2006). Por un enfoque psicolingüístico del aprendizaje de la lectura y sus dificultades -20 años después- Infancia i Aprendizaje. Nº 29, p. 93-111

Les microhabilitats necessàries en la codificació de les paraules en la ruta fonològica

Tsvetkova (1977) afirma que “a les etapes inicials assimiladores de l’escriptura cada operació és un acte aïllat i conscienciós, el procés figuratiu de la paraula ve a dissociar-se en una sèrie de tasques i operacions independents: desglossament dels sons verbals, actualització de les lletres corresponents, traçat dels grafemes, etc.”

Específica que els constituents de l’escriptura en aquest nivell de processament són els següents:

· El component essencial del procés és l’anàlisi sònic de la paraula, que pressuposa la facultat de separar de la veu sonant els fonemes aïllats i  transformar-los en fonemes estables. A més de separar i precisar els fonemes a la paraula, l’anàlisi d’aquesta comporta, així mateix, l’operació d’establir la seqüència i l’ordre dels fonemes a la mateixa.

· El segon component associat a la trama de l’escriptura és l’operació de correlacionar cada fonema desglossat de la paraula amb la lletra corresponent al mateix.

· Per últim, el tercer element implica el rexifrat de la representació visual de la lletra en traçats gràfics adequats a aquesta, el que s’aconsegueix mitjançant una sèrie de moviments successius de la mà”.

Microhabilitats que possibiliten la codificació (escriptura) de les paraules en la ruta fonològica.

1. ANÀLISI FONÈTICA DELS MOTS.

2. ASSOCIACIÓ DE FONEMES AMB GRAFEMES.

3. TRAÇAT DELS GRAFEMES.

Cal fer un treball estructurat de la consciència fonològica

Cal estructurar el treball de CF

Bibliografia:

TSVETKOVA, L. S. (1977); Reeducación del lenguaje, la lectura y la escritura.
Fontanella, Barcelona.

Activitat de desenvolupament de la consciència fonològica

Aquí teniu un vídeo on es realitza un joc que la docent relaciona amb el treball de la consciència fonològica i la creació de frases. El considero interessant, sobretot per aquells docents que treballen en grups reduits, però també me’l plantejo en una metodologia cooperativa en entorns d’aula ordinària (caldria valorar els rols de cada component del grup).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/A2QPgMM60bQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]