Monthly Archives: març 2010
Aprenentatge de la lectura i coneixement fonològic: anàlisi evolutiu i implicacions educatives
En l’estudi realitzat per Mª José González es pretenia comprovar la importància del coneixement fonològic en l’aprenentatge de la lectura en termes de reconeixement i comprensió de textos.
En una primera conclusió va considerar que el reconeixement fonològic influeix decisivament en la lectura entre els 6 i els 8 anys, sent major als 7 anys. La fase alfabètica s’assoleix en aquest moment, que és quan la CF podria ser una habilitat adquirida abans de l’aprenentatge de la lectura.
Una segona conclusió de l’estudi ve ser relacionar la CF entre els 6 i 8 anys amb les variables lectores d’exactitud en primer lloc, de comprensió en segon i de velocitat en tercer, per aquest ordre d’importància. Amb una millor relació entre CF i reconeixement als 6-7 anys, i en la comprensió als 8.
La tercera conclusió de l’estudi indica que el coneixement sil·làbic i fonèmic influeix en la lectura dels 6 als 8 anys. Resaltant que als 6 i 8 és més important el coneixement sil·làbic, mentre que als 7 el fonèmic.
Finalment, en una quarta conclusió s’exposa que l’entrenament en el coneixement sil·làbic i fonèmic si s’inicia abans dels 6 anys afavorirà el desenvolupament i aprenentatge de la lectura, i més concretament en exactitud i velocitat de la mateixa.
Bibliografia
GONZÁLEZ, Mª.J. (1996) Aprendizaje de la lectura y conocimiento fonológico: anàlisis evolutivo e implicaciones educativas.
La major utilització dels codis fonològics en l’escriptura que en la lectura
Bradley i Bryant (1979) van comprovar que hi havia paraules que els nens podien llegir però no escriure i a l’inrevés també passava. Les paraules que podien escriure però no llegir eren altament regulars en quan a la conversió grafema- fonema (CGF).
Pel contrari, les paraules que els nens podien llegir però no escriure eren altament irregulars. Això demostraria que el deletreig i l’escriptura depenen molt més de les regles CGF, es a dir dels processos fonològics, que la lectura en la que simultàniament es donarien estratègies globals. Cuetos (1989) obté resultats similars en castellà, i per similitud amb la llengua catalana.
En resum, es pot concloure que els nens utilitzen els codis fonològics d’una manera més clara en l’escriptura que en la lectura.
Bibliografia:
– BRADLEY, L. i BRYANT, P. (1979) The independence of Reading and spelling in backward and normal readers. Developemental medicine and child neurology, 21, p.504- 514.
– CUETOS, F. (1989) Lectura y escritura de palabras a través de la ruta fonológica. Infancia y aprendizaje, 45, p.71-84
Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar
En un estudi realitzat per l’autor sobre la pregunta de si s’adquireixen abans les habilitats de segmentació sil·làbica que les pròpiament fonològiques, es va arribar a la conclusió que aquesta afirmació confirmava d’altres investigacions fetes en aquest sentit.
Això comportaria, segons l’autor, que a l’hora se dissenyar un programa d’ensenyament cal tenir en compte que l’habilitat per a retindre i representar estructures sil·làbiques tindria major rellevància en l’aprenentatge de la llengua que les pròpiament fonològiques.
Però també cal incidir en aspectes específics de representació fonològica, degut a que molts treballs d’investigació conclouen que no seria convenient obviar el treball dels fonemes si es desenvolupa un treball sil·làbic.
Així, podem interpretar a través d’aquestes reflexions que cal sistematitzar el metaconeixement fonològic en les etapes inicials en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i que tot i tenir present que els nens aprenen més fàcilment les estructures sil·làbiques, s’han d’ensenyar complementàriament a l’aprenentatge de la correspondència so- grafia.
Bibliografia
JIMÉNEZ, J. (1992). Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar. Infancia y aprendizaje, nº 57.
El treball sil·làbic en el desenvolupament de la lectura a les etapes inicials
Els autors de l’article van realitzar una investigació on es cercava la relació entre les tasques de consciència fonològica i la decodificació lectora.
Entre les diferents conclusions del seu estudi volia destacar la que relaciona la consciència sil·làbica i l’adquisició de la lectura al finalitzar l’etapa d’Educació Infantil.
En aquest sentit, cal tenir present que en el moment de realitzar l’ensenyament de la lectura a les etapes inicial és important desenvolupar activitats amb els mecanismes de lectura que explotin les unitats sil·làbiques en la decodificació de les paraules.
Bibliografia
MÁRQUEZ, J. i DE LA OSA, P. (2003) Evaluación de la conciencia fonológica en el inicio lector. Anuario de Psicología. Vol.3, nº 3, p.357-370. Universitat de Barcelona.
El desenvolupament d’habilitats d’anàlisi fonològic a través de programes d’ensenyança
L’Ana Belen Domínguez, de la Universitat de Salamanca, va portar a terme una investigació sobre la conveniència d’ensenyar a desenvolupar als nens d’educació infantil habilitats d’anàlisi fonològic d’una forma explícita. En aquesta investigació es valoraven diferents grups d’alumnes que van desenvolupar programes de treball diferenciats entre ells:
– Grup del programa d’omissió de fonemes.
– Grup del programa d’identificació de fonemes.
– Grup del programa de rimes.
– Grup de control on no s’ensenyaven activitats fonològiques.
Les conclusions de la seva investigació portaren a la creença que entre el coneixement fonològic i l’aprenentatge de la lectura existeix una relació interactiva i recíproca.
També indicaren una seqüència lògica que tot el professorat hauria de seguir per tal de portar a terme programes de treball relacionats amb el desenvolupament del coneixement fonològic:
1) Tasques d’omissió de fonemes.
2) Tasques d’addicció de fonemes.
3) Tasques d’identificació de síl·labes.
4) Tasques d’identificació de fonemes.
5) Tasques de rima.
En quan a l’ensenyança destinada a desenvolupar en els nenes habilitats d‘anàlisi de la paraula podríem utilitzar qualsevol de les posicions de la síl·laba dins la paraula, ja que l’ensenyament en una posició es generalitza a altres posicions.
Per acabar d’extreure conclusions d’aquest magnífic estudi podem afegir que es va valorar que en la identificació de fonemes pels nens és més fàcil identificar-los al inici de la paraula que al final, mentre que a la resta de tasques contemplades en aquest treball, es a dir, addicció i omissió de síl·labes o fonemes, és més fàcil afegir o ometre fonemes al final de la paraula que al començament i, a la vegada, en la tasca d’omissió de fonemes, aquestes dues posicions foren més fàcils que la del mig de paraula.
Què us sembla la informació? Per a mi un instrument molt útil per a desenvolupar un treball amb alumnes sobre consciència fonològica…és un bon punt de partida!
Bibliografia
DOMÍNGUEZ, A. B. (1996) El desarrollo de las habilidades de anàlisis fonológico a través de programas de enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 76. p.69-81
National Reading Panel (NRP)
En un treball de Lino (2006) s’indica que als EEUU les avaluacions estatals van mostrar reiteradament que els nens/es de Califòrnia se situaven en l’últim lloc en resultats de lectura. A rel d’aquesta constatació s’efectuaren diverses actuacions que desembocaren en la constitució de la National Reading Panel (NRP), grup de treball constituït per catorze científics experts que durant més d’un any 1998, van efectuar una metaanàlisi de les investigacions fetes sobre escriptura i lectura. Dels 115.000 estudis inclosos en les bases de dades estudis efectuats sobre el tema, se seleccionaren aquells que complien una sèrie de requisits ( que fossin en anglès, que aportessin informació detallada del procés d’investigació, que complissin els estàndards més alts d’evidència científica,…).
Només 38 estudis complien tots els requisits establerts. L’any 1999 es van publicar els resultats d’aquest treball, que foren assumits immediatament per la legislació federal. El programa estatal de suport a l’ensenyament de la lectura (Reading First) els va tenir en compte i van dictaminar, en conseqüència, que l’ensenyament de la lectura hauria d’articular-se entorn d’aquestes cinc àrees:
– Consciència fonològica
– Relació entre grafema i fonema
– Fluïdesa
– Vocabulari
– Estratègies per a la comprensió.
Bibliografia- ENLLAÇ:
Exemple de dificultats de lectura en la via fonològica!
Un exemple val més que mil paraules, observeu com en un discurs adreçat a mestres la ponent, presidenta del sindicat de mestres mexicans, assumeix les seves pròpies dificultats en la lectura de la paraula EPIDEMIOLOGICA!!!!!
És un vídeo molt curt, però fa explícit un exemple clar que ens ve al pèl per a la nostra assignatura. Mireu-lo, us ho passareu bé!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/y3w5wDfnMO4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
NIVELLS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Hi ha diferents nivells de consciència fonològica: consciència de rima i al·literació, consciència sil·làbica, consciència intrasil·làbica i consciència fonètica:
– Consciència de rima: Suposa la capacitat per a descobrir que dues o més paraules comparteixen un mateix grup de sons. Constitueix un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Entre les tasques relacionades amb la consciència de rima podem assenyalar:
o Reconèixer que dos mots rimen.
o Agrupar mot que rimen.
o Veure quin mot d’un grup no rima amb la resta
o Produir una rima
– Consciència de síl·laba: Implica la capacitat per a operar amb conjunts de fonemes que son articulats de forma conjunta i independent. És també un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Pot facilitar l’assoliment de la
consciència fonètica. Tasques relacionades amb la consciència sil·làbica son:
o Adonar-se de la primera/última síl·laba
o Adonar-se d’una síl·laba al mig de la paraula.
o Produir una paraula a partir de síl·labes donades.
o Fer el recompte de les síl·labes.
– Consciència intrasil·làbica: Pressuposa la possibilitat de treballar amb els components intrasil·làbics de principi, atac u onset, (format per la consonant o grup consonàntic inicial) i la rima (format per la resta de la síl·laba). Aquest nivell, que està entre la consciència sil·làbica i la fonètica, és objecte de desacord per part dels diferents investigadors sobre el tema.
Tasques que impliquen la consciència intrasil·làbica poden ser:
o Reconèixer que dues paraules comparteixen un atac determinat (ample i plaça).
o Dir dues paraules que comencin, tinguin, un atac determinat.
– Consciència fonètica: Fa referència a la habilitat per manipular els diferents fonemes de la paraula. El seu domini és necessària per a assolir el llenguatge escrit. Implica tasques com:
o Identificar el primer/últim fonema d’un mot.
o Indicar mots que comencin/acabin per un mot determinat.
o Analitzar diferències fonètiques entre dos mots donats (sal/sol).
o Donats el conjunt ordenat de fonemes d’un mot, dir de quina paraula es tracta.
o Donada una paraula dir un a un els fonemes que la formen.
Cadascuna d’aquestes activitats suposa un determinat nivell de dificultat, que es veu condicionat, alhora, per altres variables com el nombre d’unitats que componen el mot, la seva posició relativa i les característisques sòniques de les unitats.
Aportacions d’investigacions en la consciència fonològica i l’adquisició de la lectura i l’escriptura
Sylvia Defior en un article publicat per la revista “Infancia y Aprendizaje” ens aporta unes conclusions que ens poden ser útils per a la reflexió sobre la temàtica de la consciència fonològica:
1) Els nens experimenten una evolució lenta i gradual en la seva concepció del llenguatge.
2) les habilitats fonològiques correlacionen altament amb l’adquisició inicial de lectura i escriptura. Aquesta relació és independent de l’habilitat cognitiva general.
3) Les diferents tasques fonològiques es refereixen a una habilitat general única, excepte la rima que sembla contribuir de manera independent a la lectura.
4) En les llengües transparents els nens utilitzen de forma predominant la via fonològica en les etapes inicials.
5) Les habilitats fonològiques poden entrenar-se, i com major desenvolupades estan, major serà l’èxit en els aprenentatges bàsics.
6) L’adquisició de la lectura i l’escriptura influirà a la vegada en el desenvolupament de les habilitats fonològiques.
Les investigacions de l’autora, penso que ens ajuden a comprendre alguns motius pels quals és important el treball de la consciència fonològica.
BIBLIOGRAFIA:
DEFIOR, S. (1994). La consciencia fonologica y la adquisición de la lectoescriptura. Infancia y aprendizaje. Nº 67-68, p.91-113.


