Tag Archives: Escriptura

Com els nens aprenen a llegir i escriure de forma motivadora

Leave a reply

Sovint preparar una activitat motivadora i coooperativa pot ser un instrument que ens ajudi a trobar un alumnat més predisposat cap al treball escolar. El següent vídeo ens mostra com amb pocs recursos es poden elaborar activitats relacionades amb la lectura i l’escriptura, que observant les cares dels nens podem deduir que aprenen motivats.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z-iWzNQ6aGk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Power sobre l’ensenyament inicial de la lectura i l’escriptura

1 Reply

Entre d’altres funcions que tindrem encomanades com a futurs psicopedagogs tenim la d’assessoraemnt a d’altres professionals. Un instrument molt útil per a quan arribin situacions d’assessorament és el power point, la Imma Canal n’ha elaborat un que us podrà ajudar com a base per a la creació del vostre propi material d’assesors. La síntesi d’aquest material et dóna una idea d’un estil pràctic per a arribar a tenir la informació més essencial ben a l’abast.

Cliqueu l’enllaç:

LA SISTEMATITZACIÓ EN L’ENSENYAMENT INICIAL DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

Intervenció en trastorns dislèxics

Leave a reply

Us faig partíceps d’un programa de treball per a desenvolupar la consciència fonològica. El més interessant de l’article és que està elaborat per investigadors argentins del Laboratori per a l’Estudi de les Funcions Cerebrals Superiors de Buenos Aires. Com l’autor comenta: “El empleo de métodos fonológicos para prevenir o remediar el trastorno lector se ha convertido en los últimos años en el pilar fundamental del tratamiento de la dislexia”.

Argumentar des d’una vessant més acadèmica les motivacions per a treballar la consciència fonològica en trastorns de lectura i escriptura pot ajudar a refermar amb arguments el treball que cal orientar pels docents als que poguem assessorar o per a justificar la nostra pròpia intervenció.

Enllaç a Documents de google:

Trastorns dislèxics i CF

Bibliografia:

ETCHEPAREBORDA, M.C. (2003). La intervención en los trastornos disléxicos: entrenamiento de la conciencia fonológica. Revista de Neurologia, 36 p13-19.

La major utilització dels codis fonològics en l’escriptura que en la lectura

Leave a reply

Bradley i Bryant (1979) van comprovar que hi havia paraules que els nens podien llegir però no escriure i a l’inrevés també passava. Les paraules que podien escriure però no llegir eren altament regulars en quan a la conversió grafema- fonema (CGF).

Pel contrari, les paraules que els nens podien llegir però no escriure eren altament irregulars. Això demostraria que el deletreig i l’escriptura depenen molt més de les regles CGF, es a dir dels processos fonològics, que la lectura en la que simultàniament es donarien estratègies globals. Cuetos (1989) obté resultats similars en castellà, i per similitud amb la llengua catalana.

En resum, es pot concloure que els nens utilitzen els codis fonològics d’una manera més clara en l’escriptura que en la lectura.

Bibliografia:

– BRADLEY, L. i BRYANT, P. (1979) The independence of Reading and spelling in backward and normal readers. Developemental medicine and child neurology, 21, p.504- 514.

– CUETOS, F. (1989) Lectura y escritura de palabras a través de la ruta fonológica. Infancia y aprendizaje, 45, p.71-84

Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar

Leave a reply

En un estudi realitzat per l’autor sobre la pregunta de si s’adquireixen abans les habilitats de segmentació sil·làbica que les pròpiament fonològiques, es va arribar a la conclusió que aquesta afirmació confirmava d’altres investigacions fetes en aquest sentit.

Això comportaria, segons l’autor, que a l’hora se dissenyar un programa d’ensenyament cal tenir en compte que l’habilitat per a retindre i representar estructures sil·làbiques tindria major rellevància en l’aprenentatge de la llengua que les pròpiament fonològiques.

Però també cal incidir en aspectes específics de representació fonològica, degut a que molts treballs d’investigació conclouen que no seria convenient obviar el treball dels fonemes si es desenvolupa un treball sil·làbic.

Així, podem interpretar a través d’aquestes reflexions que cal sistematitzar el metaconeixement fonològic en les etapes inicials en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i que tot i tenir present que els nens aprenen més fàcilment les estructures sil·làbiques, s’han d’ensenyar complementàriament a l’aprenentatge de la correspondència so- grafia.

Bibliografia

JIMÉNEZ, J. (1992). Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar. Infancia y aprendizaje, nº 57.

NIVELLS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Leave a reply

Hi ha diferents nivells de consciència fonològica: consciència de rima i al·literació, consciència sil·làbica, consciència intrasil·làbica i consciència fonètica:

– Consciència de rima: Suposa la capacitat per a descobrir que dues o més paraules comparteixen un mateix grup de sons. Constitueix un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Entre les tasques relacionades amb la consciència de rima podem assenyalar:

o Reconèixer que dos mots rimen.

o Agrupar mot que rimen.

o Veure quin mot d’un grup no rima amb la resta

o Produir una rima

– Consciència de síl·laba: Implica la capacitat per a operar amb conjunts de fonemes que son articulats de forma conjunta i independent. És també un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Pot facilitar l’assoliment de la

consciència fonètica. Tasques relacionades amb la consciència sil·làbica son:

o Adonar-se de la primera/última síl·laba

o Adonar-se d’una síl·laba al mig de la paraula.

o Produir una paraula a partir de síl·labes donades.

o Fer el recompte de les síl·labes.

– Consciència intrasil·làbica: Pressuposa la possibilitat de treballar amb els components intrasil·làbics de principi, atac u onset, (format per la consonant o grup consonàntic inicial) i la rima (format per la resta de la síl·laba). Aquest nivell, que està entre la consciència sil·làbica i la fonètica, és objecte de desacord per part dels diferents investigadors sobre el tema.

Tasques que impliquen la consciència intrasil·làbica poden ser:

o Reconèixer que dues paraules comparteixen un atac determinat (ample i plaça).

o Dir dues paraules que comencin, tinguin, un atac determinat.

– Consciència fonètica: Fa referència a la habilitat per manipular els diferents fonemes de la paraula. El seu domini és necessària per a assolir el llenguatge escrit. Implica tasques com:

o Identificar el primer/últim fonema d’un mot.

o Indicar mots que comencin/acabin per un mot determinat.

o Analitzar diferències fonètiques entre dos mots donats (sal/sol).

o Donats el conjunt ordenat de fonemes d’un mot, dir de quina paraula es tracta.

o Donada una paraula dir un a un els fonemes que la formen.

Cadascuna d’aquestes activitats suposa un determinat nivell de dificultat, que es veu condicionat, alhora, per altres variables com el nombre d’unitats que componen el mot, la seva posició relativa i les característisques sòniques de les unitats.

Les microhabilitats necessàries en la codificació de les paraules en la ruta fonològica

1 Reply

Tsvetkova (1977) afirma que “a les etapes inicials assimiladores de l’escriptura cada operació és un acte aïllat i conscienciós, el procés figuratiu de la paraula ve a dissociar-se en una sèrie de tasques i operacions independents: desglossament dels sons verbals, actualització de les lletres corresponents, traçat dels grafemes, etc.”

Específica que els constituents de l’escriptura en aquest nivell de processament són els següents:

· El component essencial del procés és l’anàlisi sònic de la paraula, que pressuposa la facultat de separar de la veu sonant els fonemes aïllats i transformar-los en fonemes estables. A més de separar i precisar els fonemes a la paraula, l’anàlisi d’aquesta comporta, així mateix, l’operació d’establir la seqüència i l’ordre dels fonemes a la mateixa.

· El segon component associat a la trama de l’escriptura és l’operació de correlacionar cada fonema desglossat de la paraula amb la lletra corresponent al mateix.

· Per últim, el tercer element implica el rexifrat de la representació visual de la lletra en traçats gràfics adequats a aquesta, el que s’aconsegueix mitjançant una sèrie de moviments successius de la mà”.

Microhabilitats que possibiliten la codificació (escriptura) de les paraules en la ruta fonològica.

1. ANÀLISI FONÈTICA DELS MOTS.

2. ASSOCIACIÓ DE FONEMES AMB GRAFEMES.

3. TRAÇAT DELS GRAFEMES.

Cal estructurar el treball de CF

Bibliografia:

TSVETKOVA, L. S. (1977); Reeducación del lenguaje, la lectura y la escritura.
Fontanella, Barcelona.

Primer és la lectura o l’escriptura?

1 Reply

La reflexió sobre aquesta qüestió sembla anar en un sentit, però més enllà d’opinions i creences, cal anar a veure què diuen les investigacions.

Domínguez (1994) en un treball d’investigació sobre les habilitats d’anàlisi fonològic, indica que aprendre a llegir i aprendre a escriure son dos processos que, inicialment, segueixen desenvolupaments independents, per la qual cosa, no té massa sentit parlar d’aprenentatge de la lecto-escriptura i que en els seu lloc seria més exacte parlar d’aprenentatge de la lectura i d’aprenentatge de l’escriptura.

En aquesta mateixa línia es manifesta Tolchinski, (1993) que considera l’escriptura i la lectura com a activitats diverses, cadascuna amb les seves particularitats i indica que l’aprenentatge de l’escriptura no és conseqüència de l’aprenentatge de la lectura ni l’aprenentatge d’aquesta és conseqüència de l’anterior.

Les dades procedents de les ciències experimentals permeten afirmar que escriptura no està supeditada a la lectura.

Bibliografia:

– DOMINGUEZ, A.B. (1994): Importancia de las habilidades de análisis fonológico en el aprendizaje de la lectura y de la escritura. Estudios de Psicología, 51, 59-70.
– TOLCHINSKY, Liliana (1993): Aprendizaje del lenguaje escrito : procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Anthropos. Barcelona.