Tag Archives: Ensenyar

Les escoles accelerades als USA

He estat rellegint un llibre que parla del fracas escolar, englobant dins el mateix aspectes relacionats amb les DA; en ell he trobat un article que m’ha semblat molt oportú per a fer una  entrada al bloc.

L’article de la Pilar Soler ens parla del projecte d’escoles accelerades portat a terme a Estats Units. Les Accelerated Scholl Program -ASP- inclou moltes escoles de primària i secundària de l’estat de California. El seu objectiu és el de reintroduir a tots els estudiants en la corrent educativa convencional a una edat primerenca i sostindre un bon rendiment durant tota l’educació, sobretot per aquells estudiants en situació de risc per causes socials o de manca d’experiències en les que es basi l’èxit escolar.

A l’escola de la població de Meramec Valley, a Missouri, la comunitat educativa va redactar una declaració basada en 7 punts que em sembla que ens pot ajudar ….

1.- Ajudar als estudiants a desenvolupar un sentiment d’autoestima a través de l’èxit en la consecució d’objectius escolars i socials.

2.- Connectar estudiants amb diferents experiències d’aprenentatge dins la comunitat.

3.- Adquirir capacitats cognitives i qualitats de lideratge mitjançant experiències d’aprenentatge.

4.- Activitats de pensament crític , solució de problemes i aprenentatge cooperatiu.

5.- Desenvolupar fortes habilitats interpersonals per actuar de forma productiva amb els demés.

6.- Crear un fort sentiment de responsabilitat i de respecte per sí mateixos i pels demés

7.- Aconseguir objectius personals mitjançant el desenvolupament i la utilització d’habilitats de pensament crític i de presa de decisions.

Aquest article el veig plenament vinculat a l’àmbit de les DA, extrapolar-ne les lectures pertinents per tal de relacionar-lo amb el nostre desenvolupament com a psicopedagogs, penso que més enllà de les pròpies funcions que la normativa indica que ens pertoca, va més enllà, ja que ens porta a l’obligatorietat que tindrem com a professionals per a cercar nous punts de vista, experiències noves, activitats motivadores, investigar del que ja s’ha fet i del que es vol fer, en definitiva caldrà tenir INTERÈS I MOTIVACIÓ per a ARRISCAR i així poder convertir una feina en un més dels instruments que ens porti a la nostra pròpia felicitat.

 

Bibliografia: SOLER, P. (2003) Claves para reducir el fracaso escolar. Publicat a MARCHESI, A HERNÁNDEZ, C. Coords. (2003) El fracaso escolar. Alianza editorial. Madrid.

Les DA des d’una perspectiva global d’intervenció

En el documental emès per el programa 60 minuts, a TV3, titulat “Pensant en els altres” es podia observar l’aprenentatge en una escola japonesa al llarg d’un curs escolar, on es veien les metodologies emprades pel mestre en l’ús del treball de les emocions i les conseqüències que això té en el seu alumnat…més enllà d’oferir cap resum del vídeo, el que voldria exposar és el meu convenciment en l’expressió d’una pràctica docent que vulgui assumir reptes com els plantejats al vídeo, on el mestre comenta que el primer objectiu del curs és…

…aprendre a ser feliç.

Donar importància als aspectes emocionals dels infants sense centrar-ho tot en els aspecte exclusivament curriculars és un camí que ens pot portar a que els nens assoleixin una maduresa com a persones que els ajudi a superar les dificultats (de tot tipus!) i que permeti desenvolupar un treball basat en la cooperació, la solidaritat i la implicació del propi alumnat del seu propi recorregut vital.

Les DA venen derivades de diferents causes, però més enllà d’analitzar-les independentment de l’àmbit emocional del nen, la intervenció del psicopedagog ha de preveure una acció on tothom pugui aportar i on la persona sigui entesa com un tot i no com a un ésser compartimentat.

emocions

Les persones hem de ser enteses com un tot

La intervenció en els trastrons de conducta: L’ACOMPANYAMENT

El professorat es pregunta sovint què pot fer davant aquest alumnat dicífil de “controlar”, en aquest aspecte, els professionals que treballen en aquest àmbit recomanen un treball basat en el que s’anomena ACOMPANYAMENT. L’alumnat ha de tenir una bona base sobre la que poder expressar el seu malestar, i en això l’acompanyament és la clau per a poder sortir-se’n.

acompanyament1

L’acompanyament és el concepte operatiu que respon a la pregunta de què fer en l’atenció integral dels alumnes TC. És un concepte que dóna compte tant de la disposició dels professionals de proximitat, com de l’orientació que prenen una vegada entesa la naturalesa del principal problema emocional que sol obstaculitzar ‐en la pràctica professional‐ la comprensió i l’atenció dels reptes i necessitats d’aquests alumnes i, en general, dels joves en l’època actual.

Programes escolars per a professorat: El treball de la intel·ligència emocional

El vídeo de l’enllaç ens explica breument com es poden aplicar programes en els que el professorat sàpiga què fer davant de l’alumnat que mostra conducta disruptiva. En aquest aspecte es centren un treball que incideix en la programació mental de la gent cap a l’aprenentatge social i emocional.
Fases del que consta el programa:
1.- Ensenyar als nens a focalitzar la seva atenció
2.- Solució creativa de conflictes de forma cooperativa
3.- La gestió de les emocions

Al vídeo podreu veure una breu entrevista a l’Eduard Punset

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=8EICxxmMzac

Com els nens aprenen a llegir i escriure de forma motivadora

Sovint preparar una activitat motivadora i coooperativa pot ser un instrument que ens ajudi a trobar un alumnat més predisposat cap al treball escolar. El següent vídeo ens mostra com amb pocs recursos es poden elaborar activitats relacionades amb la lectura i l’escriptura, que observant les cares dels nens podem deduir que aprenen motivats.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z-iWzNQ6aGk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


I l’administració educativa què està fent?

No voldria a entrar en crítiques ni elogis sobre com es planteja al nostre país la programació global de les escoles del treball de la lectura en les etapes inicials i per als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge, ja que la meva idea inicial és fer-vos veure com altres països, en aquest cas França, es plantegen intervencions que ajudin a orientar al professorat cap on ha d’anar el seu treball en aquest àmbit.

El ministre d’Educació Nacional, Ensenyament Superior i Recerca francès de l’any 2006 va enviar al president i director d’educació, als inspectors dels directors de l’Acadèmia dels serveis departamentals d’Educació, els directors de IUFM una circular on s’exposen aspectes força tècnics.

Podem estar-hi d’acord o no, però el que és important constatar és que l’administració s’implica directament en les directrius pedagògiques a desenvolupar en l’àmbit educatiu.

Podeu baixar-vos el document:

Llegir-a-França llibre-de-franca1


El conte com a eina en el treball de la CF

La Misericordia Valls ha elaborat un programa de treball de la consciència fonològica a través dels contes, principalment destinat per a mestres d’Educació Infantil. Trobareu una llarga explicació sobre com aplicar-ho, a més de nou contes amb les  seves respectives guies didàctiques. Un treball molt interesant.

conte

Enllaç a Documents de google :

El conte com a eina d’abordatge integral i integrador

Intervenció en trastorns dislèxics

Us faig partíceps d’un programa de treball per a desenvolupar la consciència fonològica. El més interessant de l’article és que està elaborat per investigadors argentins del Laboratori per a l’Estudi de les Funcions Cerebrals Superiors de Buenos Aires. Com l’autor comenta: “El empleo de métodos fonológicos para prevenir o remediar el trastorno lector se ha convertido en los últimos años en el pilar fundamental del tratamiento de la dislexia”.

Argumentar des d’una vessant més acadèmica les motivacions per a treballar la consciència fonològica en trastorns de lectura i escriptura pot ajudar a refermar amb arguments el treball que cal  orientar pels docents als que poguem assessorar o per a justificar la nostra pròpia intervenció.


Enllaç a Documents de google:

Trastorns dislèxics i CF


Bibliografia:

ETCHEPAREBORDA, M.C. (2003). La intervención en los trastornos disléxicos: entrenamiento de la conciencia fonológica. Revista de Neurologia, 36 p13-19.

L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista

Més enllà de raonar sobre la conveniència o no del treball relacionat amb les teories constructivistes, el que volia exposar en aquest article són dues reflexions:

1. Les activitats que moltes vegades estan relacionades amb el treball de la CF són complexes d’aplicar en nens que mostren més dificultats dins una aula ordinària, sobretot quan la resta de companys/es han assolit una autonomia suficient. Els tutors et demanen activitats que puguin desenvolupar per a tots els alumnes i et diuen que és molt complex per a ells fer un treball analític per a uns pocs alumnes. No entrarem en les discussions si metodològica i organitzativament aquest argument exposat per alguns mestres és defensable, sinó que ens situarem en un espai on els podem oferir algunes activitats que els ajudin a nivell de grup, independentment del marc teòric d’on sorgeixen . Ja vaig comentar al principi del bloc que cal sumar i no restar aportacions de diferents tendències i diferents professionals, per això us exposo una eina on podreu trobar activitats que us poden ser d’ajuda en la millora de les estratègies de lectura i d’escriptura (llegiu les pàgines 14 1 17 a 19 del llibre – enllaç).

2. El Google ens ofereix una eina molt útil al mostrar en el “google llibres” alguns dels llibres que ens poden interessar amb l’escanejat d’una part d’aquest. Fent-ne una breu lectura ens pot ajudar a decidir-nos si volem o no comprar-los posteriorment.

L’enllaç el trobareu si cliqueu sobre la imatge del llibre:

llmes200902