He estat rellegint un llibre que parla del fracas escolar, englobant dins el mateix aspectes relacionats amb les DA; en ell he trobat un article que m’ha semblat molt oportú per a fer una entrada al bloc.
L’article de la Pilar Soler ens parla del projecte d’escoles accelerades portat a terme a Estats Units. Les Accelerated Scholl Program -ASP- inclou moltes escoles de primària i secundària de l’estat de California. El seu objectiu és el de reintroduir a tots els estudiants en la corrent educativa convencional a una edat primerenca i sostindre un bon rendiment durant tota l’educació, sobretot per aquells estudiants en situació de risc per causes socials o de manca d’experiències en les que es basi l’èxit escolar.
A l’escola de la població de Meramec Valley, a Missouri, la comunitat educativa va redactar una declaració basada en 7 punts que em sembla que ens pot ajudar ….
1.- Ajudar als estudiants a desenvolupar un sentiment d’autoestima a través de l’èxit en la consecució d’objectius escolars i socials.
2.- Connectar estudiants amb diferents experiències d’aprenentatge dins la comunitat.
3.- Adquirir capacitats cognitives i qualitats de lideratge mitjançant experiències d’aprenentatge.
4.- Activitats de pensament crític , solució de problemes i aprenentatge cooperatiu.
5.- Desenvolupar fortes habilitats interpersonals per actuar de forma productiva amb els demés.
6.- Crear un fort sentiment de responsabilitat i de respecte per sí mateixos i pels demés
7.- Aconseguir objectius personals mitjançant el desenvolupament i la utilització d’habilitats de pensament crític i de presa de decisions.
Aquest article el veig plenament vinculat a l’àmbit de les DA, extrapolar-ne les lectures pertinents per tal de relacionar-lo amb el nostre desenvolupament com a psicopedagogs, penso que més enllà de les pròpies funcions que la normativa indica que ens pertoca, va més enllà, ja que ens porta a l’obligatorietat que tindrem com a professionals per a cercar nous punts de vista, experiències noves, activitats motivadores, investigar del que ja s’ha fet i del que es vol fer, en definitiva caldrà tenir INTERÈS I MOTIVACIÓ per a ARRISCAR i així poder convertir una feina en un més dels instruments que ens porti a la nostra pròpia felicitat.
Bibliografia: SOLER, P. (2003) Claves para reducir el fracaso escolar. Publicat a MARCHESI, A HERNÁNDEZ, C. Coords. (2003) El fracaso escolar. Alianza editorial. Madrid.
Sovint preparar una activitat motivadora i coooperativa pot ser un instrument que ens ajudi a trobar un alumnat més predisposat cap al treball escolar. El següent vídeo ens mostra com amb pocs recursos es poden elaborar activitats relacionades amb la lectura i l’escriptura, que observant les cares dels nens podem deduir que aprenen motivats.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z-iWzNQ6aGk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La Misericordia Valls ha elaborat un programa de treball de la consciència fonològica a través dels contes, principalment destinat per a mestres d’Educació Infantil. Trobareu una llarga explicació sobre com aplicar-ho, a més de nou contes amb les seves respectives guies didàctiques. Un treball molt interesant.
Enllaç a Documents de google :
Aquí teniu un vídeo on es realitza un joc que la docent relaciona amb el treball de la consciència fonològica i la creació de frases. El considero interessant, sobretot per aquells docents que treballen en grups reduits, però també me’l plantejo en una metodologia cooperativa en entorns d’aula ordinària (caldria valorar els rols de cada component del grup).
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/A2QPgMM60bQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Un marc teòric requereix d’instruments que el portin a un àmbit més pràctic, de no ser així, els docents ens perdem en la pròpia realitat de les aules (molt treball, molta diversitat, poc temps, reunions, programacions, comissions, elaboració de materials, preparació de festes….). A les escoles ens calen eines que exemplifiquin el que l’àmbit teòric ens ha ajudat a reflexionar; és per això que exposo en aquest article un instrument d’avaluació que és molt útil en els grups de treball cooperatius i que ajuda a l’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumne i també del grup.
Extret de: SANMARTIN, N. (2008). 10 Ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona. Graó.
Els contractes d’avaluació
· 1r. L’alumne elabora a casa un precontracte: Què creu que ha de conèixer sobre el tema? Què no ha après i perquè?
· 2n. Un grup heterogeni a la classe comparteix els precontractes individuals amb ajuda del mestre.
· 3r. Cada alumne escriu un compromís d’estudi per a l’examen, indicant aquells aspectes a millorar.
· 4t. Cal pactar que cap alumne es comprometrà en aspectes que ja domina.
Exemple de Precontracte individual, després es posarà en comú a nivell de grup.
|
NOM: (PRIMER INDIVIDUAL, DESPRÉS DE GRUP)
|
|
Tema: Lectura de gràfics
|
|
OBJECTIUS
|
A
|
B
|
C
|
OBSERVACIONS
|
|
Sé situar i llegir les coordenades que em demanen?
|
|
x
|
|
A vegades no sé com posar les coordenades
|
|
Conec les diferents parts d’un sistema de gràfics?
|
x
|
|
|
|
|
A partir d’una taula sé fer un gràfic?
|
x
|
|
|
|
|
Sé treure conclusions d’un gràfic?
|
|
|
x
|
A vegades no entenc que em diuen
|
|
…
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PRECONTRACTE
|
|
A: Ho sé fer bé; B: Ho sé fer a mitges; C: No ho sé fer.
|
PROPOSTA DE COMPROMÍS D’ESTUDI
|
Joan
|
He de practicar més el llenguatge verbal i explicar millor el que vull dir
|
|
Júlia
|
He d’aconseguir treure conclusions dels gràfics.
|
|
Pere
|
He d’estar més atent i aportar més al grup.
|
|
Tots els membres del grup estem d’acord amb aquest precontracte d’avaluació.
Signar:
|
La responsabilitat de l’avaluació s’ha traslladat de ser un àmbit exclusiu del professorat (heteroavaluació) a obrir ponts cap a la pròpia avaluació del nen (autoavaluació) i la que fan els alumnes entre ells (coavaluació).
L’aprenentatge cooperatiu requereix d’instruments d’avaluació que permetin establir clarament els avenços que hi ha hagut en una tipologia d’activitats que sovint poden deixar una sensació subjectiva de que el grup ha treballat bé, però que potser un dels seus components ha sabut “amagar” que a ell no li ha anat del tot bé. En aquest cas us parlo de la meva pròpia experiència docent en el treball cooperatiu.
Si un dels objectius de l’educació és que l’alumnat pugui ser el més autònom possible, cal incidir en instruments avaluatius que portin a conclusions objectives i cap a la pròpia reflexió de l’alumne i la del mateix professor respecte a la millora del procés.
L’autoregulació i la interacció social a l’aula (Vigotsky) són dos pilars que sustenten la regulació continua dels aprenentatges, més quan el treball que es realitza és de tipus col·laboratiu, per això cal incidir molt en criteris d’avaluació centrats en el sistema personal d’aprendre de cada alumne per a que pugui construir el seu coneixement d’una manera progressiva i cada vegada més autònoma.
Així, lligar avaluació inicial de cada component del grup de treball amb els objectius d’aprenentatge de cadascú i del grup en general és una de les claus per a no perdre’ns en les valoracions subjectives sobre impressions que hem tingut com a docents.
També és necessari fomentar una avaluació formativa centrada en l’autoregulació, ensenyant a l’alumne a aprendre a aprendre, sobretot partint dels seus propis errors i la reflexió que se’n pugui derivar.
L’avaluació sumativa serà un conglomerat de tot el procés, una eina de revisió i de reflexió de cada alumne i de cada grup per a redireccionar estratègies i objectius, de centrar i reformular processos i tasques que realitza cada component del grup pel mateix grup i per a la seva pròpia millora personal.
Hem de comunicar als alumnes els objectius que cercarem, hem de permetre que anticipin i planifiquin la pròpia activitat i hem de saber que si no s’apropien dels criteris i instruments d’avaluació, l’autoregulació serà un objectiu poc realista.
Les graelles de control del procés són un instrument útil i efectiu per a la revisió constant de la millora personal i de l’aportació de cada membre d’un grup de treball cooperatiu, a la vegada que permet al docent establir un camí on en tot moment sap on està cada alumne i si cal efectuar canvis en el procés o en el mateix grup de treball.
Un llibre que ens ajuda a comprendre millor l’autoregulació dels aprenentatges i que considero força útil per a la millora de la pràctica reflexiva del docent és:
JOBA, J. I CASELLAS, E. ( 1996) La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta publicació no ens parla específicament de l’avaluació en l’aprenentatge cooperatiu, però et dona idees i reflexiona sobre aspectes que es poden relacionar amb aquesta metodologia de treball.
