El periodista novaiorquès Ike Graham escolta a un bar una notícia molt curiosa, i per tant no dubta en incloure-la a la seva columna: sembla ser que una dona ha abandonat quatre cops els seus nuvis davant de l’altar, el mateix dia del casament.
Quan l’ex-muller de l’Ike (que és el cap del diari) rep una queixa en forma de carta de la dona implicada, decideix despatxar-lo. De res li serveix el suport moral (en llatí) del seu col·lega Fisher…
Per cert, la frase sol ser atribuïda a Plini el vell, ja que a la seva Història Natural, XIV, 141 hi diu: “veritas iam attributa vino est” (“S’atribueix la veritat al vi”); però expressions similars s’havien fet servir molts cops, especialment per part d’autors grecs. Erasme de Rotterdam la codifica i simplifica de la manera que la coneixem avui en dia als Adagia I, 7, 17.