Les dues primeres estrofes de la poesia "Presoner" en un manuscrit antic.
Jordi de Sant Jordi
[País Valencià, ? — ?, 1424]
Cavaller i poeta. Des del molt jove apareix vinculat a la cort reial . El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l’actitud encara vinculada a l’amor cortesà trobadoresc, que encara mantenia la seva vigència. La influència dels grans trobadors del s XII (Pèire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaut Daniel) és palesa en la seva obra poètica, però aquesta revela un depurat criteri de selecció i una vàlida acomodaci.
La suau tristor és una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d’evocacions en somni, amb enyorament i melangia. Aquesta tònica amorosa, essencialment trobadoresca, de tant en tant adquireix uns lleugers matisos de novetat, quan el poeta recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s entre els poetes catalans. Tanmateix, apareix vinculat a la vella tradició dels trobadors.
La seva llengua és encara un català en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment catalana.
[Extret d’Enciclopèdia Catalana]: Si voleu saber-ne més feu un clic damunt de la publicació.
COMENTARI: Jordi de Sant Jordi sempre tingué la protecció del rei Alfons el Magnànim. Al costat del monarca participà activament en l’empresa expansionista per la Mediterrània de la Corona d’Aragó. El 1423 fou fet presoner per Francesco Sforza a la ciutat de Nàpols. Aquesta és la circumstància que origina aquest poema.
La composició, també coneguda amb el títol de “Presoner” , palesa les seves angoixes i el seu enyorament de la cort. Tot i això i, encara, que es troba defallit al llarg de la composició diposita tota la seva confiança en Déu i, també, en el rei, com a valedors del seu rescat. De fet, el poema acaba amb una proclama al sobirà que, com ha fet sempre, mai abandonà aquell que ha estat al costat seu.
El poema és format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La rima que es repeteix amb variants és cadenoencadenada: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.
Podeu descarregar el poema i la seva versió en català estàndard només fent-hi un clic