Cap a les acaballes del segle XIX, una nova generació d’artistes, anomenats modernistes, fan un pas més enllà: volen apropar Catalunya a Europa tot creant una cultura catalana que es projecti cap al futur des de la base de la cultura europea del moment.
El Modernisme català tingué uns inicis modests i lents. El moviment es proposava la renovació de totes les arts. Pretenia modernitzar la societat catalana, que vivia ancorada en el passat. De fet, volia transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
L’ideari d’aquest moviment es difongué principalment mitjançant diaris i revistes com l’Avenç, Joventut i Catalònia.
Dins d’aquest moviment cal distingir dos corrents de pensament diferenciats:
- El regeneracionisme: És el dels artistes que enetenien l’art com un instrument per canviar la societat; rebutjaven el conservadorisme burgès i creien que l’artista s’havia de comprometre a treballar per una renovació col·lectiva.
- L’esteticisme: Hi pertanyien els artistes que pensaven que l’art no era un instrument al servei de res, sinó que tenia un valor per ell mateix. S’anuncia el concepte de l’art per l’art, l’art com a valor suprem i com a destí. Són els anomenats artistes bohemis, dedicats només a la creació artística.
Pel que fa a la poesia és considerada la forma més pura de creació artística. La màxima figura fou Joan Maragall, amb el seu abandonament de la retòrica romàntica i el seu retorn al subjectivisme.
La mort de Maragall, el 1911, i la publicació, el 1912, del Jordi Fraginals de Pous i Pagès esdevenen dues fites simbòliques de la desaparició del Modernisme.
D’aquest període ens centrarem en la figura de JOAN MARAGALL i també triarem dues poesies de dos poetes de les Illes Balears que foren la llavor de l’anomenada Escola Mallorquina:
- “El pi de Formentor”, de MIQUEL COSTA I LLOBERA
- “La Balanguera”, de JOAN ALCOVER