Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella
[Gandia?, Safor, 1433/43 — València, 1497]

Escriptor. S’intitulava cavaller i mestre en teologia.
La seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs March i de Joanot Martorell. Heretà dels seus pares una fortuna que li permeté de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura.

Fou un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. Són molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa faules mitològiques. Però el cim del seu art en prosa és una obra brevíssima intitulada Tragèdia de Caldesa, encertada descripció d’un desengany amorós. La seva prosa és sempre elevada, digníssima, culta, amb èmfasi i retòrica declamatòria, però sense caure en el ridícul ni en la pedanteria.

És, així mateix, el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV, i un autèntic artífex del vers, al qual dóna una moderna i sumptuosa sonoritat. El seu ofici es palesa a la famosa “Oració” a la Mare de Déu, la fredor de la qual és compensada per la intel·lectualitat de les imatges, el nobilíssim to declamatori i per versos que són vertaders encerts. Els seus versos estramps, o sia sense rima, però de sonoritats molt calculades, constitueixen l’encert més gran d’aquest poeta. És molt elegant, delicada i fins i tot sensible la seva “Balada de la garsa i de la merla”, una de les més preuades joies de la lírica catalana.

En un ambient literari com el valencià de la segona meitat del XV, on abunda la poesia intranscendent, la seva obra, artísticament aristocràtica i volgudament culta, dóna un especial to de dignitat i d’intel·ligència.

[Extret d’Enciclopèdia Catalana]: Si voleu saber-ne més feu un clic damunt de la publicació.

COMENTARI: La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.

Per tant, una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.

La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C

Podeu descarregar el poema només fent-hi un clic.

També és possible que escoltar i veure la versió musicada d’aquest poema feta per en Josep Tero.