Des del darrers vint anys del segle XIV fins als primers del segle XVI, la poesia catalana viu una de les èpoques més brillants i , alhora, més decisisves de la seva història.

En efecte, la poesia catalana evoluciona des d’una temàtica i una mentalitat netament feudals [Pere March] fins a una temàtica i una mentalitat de prefiguració renaixentista [Joan Roís de Corella]; des d’una llengua poètica artificiosa plena de provençalismes fins a una llengua pura i elegant.

Aquesta profunda transformació dels supòsits poètics obeïa a un conjunt de fenòmens que, en síntesi, podríem resumir en els termes següents: l’onada europea de properitat de la Revolució mercantil dels segles XII i XIII va patir una crisi i, com a conseqüència d’això, es va produir una etapa de contracció que, en les terres catalanes i tret de la lleugera reactivació produïda pels afanys imperialistes d’Alfons el Magnànim, va durar fins a finals del segle XV (el famós “redreç de Ferran el Catòlic). Les guerres dels segles XIII, l’expansió comercial pel Mediterrani, les pestes de finals del XIV, etc., van provocar uns canvis demogràfics importants que, acompanyats de l’acceleració dels pròpiament socials ja esmentats, van permetre que la cultura i, més en concret la poesia, que fins aleshores havien estat patrimoni de la noblesa, obrissin les portes a noves capes de funcionaris i professions liberals i, ocasionalment, a l’ascendent estrat mercantil.

D’altra banda, apartant-se de les influències anteriors, la cultura en general i la poesia en particular es van obrir als nous aires renaixentistes, sobretot els italians. I així la poesia amorosa de tipus cortesà i d’ascedència trobadoresca, que encara continuava nodrint una part considerable de la producció, va començar a declinar cap a finals del segle XIV.

[Extret: Josep M. Castellet i Joaquim Molas. Vuit segles de poesia catalana. Barcelona: Edicions 62]

Del Segle d’Or destacarem els poemes:

• “Elogi dels diners” d’ANSELM TURMEDA
• “Desert d’amics, de béns e de senyor” de JORDI DE SANT JORDI
• “La balada de la garsa i l’esmerla” de JOAN ROÍS DE CORELLA.

I sobretot donarem protagonisme a la màxima figura poètica d’aquest període i un dels grans noms propis de la literatura catalana: AUSIÀS MARCH.