EDAT MITJANA

citoladescantigas

Durant l’edat mitjana, al costat de textos poètics en llengua llatina, paulatinament va començar a néixer una lírica culta i profana escrita en llengua vulgar. Aquesta llengua no era, però la catalana, sinó la provençal trobadoresca. De fet el provençal trobadoresc fou la llengua habitual dels poetes catalans fins les portes del segle XV.
De tota manera, sembla clar que, des dels orígens mateixos de la llengua, degué existir una poesia lírica de caràcter profà o religiós, que la gent cantava en les seves tasques quotidianes, i una altra de llengendària o simplement narrativa, a vegades de caràcter informatiu o propagandístic, que componien i difonien els joglars, però aquest poesia de tradició oral s’ha perdut.

Al llarg del segle XIII el llatí va començar a decréixer com a única llengua de cultura de les capes dirigients i, a la vegada, es va produir, en la literatura, una curiosa divisió: la lírica, encara estretament lligada a la noblesa, va continuar fidel a la tradició trobadoresca, mentre que la prosa, destinada a un públic més ampli, va elaborar unes formes pròpies d’expressió.

És clar que, tot i la persistència de l’ús de la llengua provençal i de les formes trobadoresques, s’observa des del final del segle XIII, una evolució que acabarà trencant amb les estructures de la poesia cortesana. Aquests canvis seran, però, molt lents i no es concretaran fins a principis del segle XV.

Tanmateix, havia de ser una personalitat extraordinària la que faria esclatar aquest món irreal.
Ramón Llull és qui atorga al català el seu estatut de llengua de cultura
-en català s’escriu filosofia per la ploma de Llull, abans que en cap altra llengua vulgar- i qui trenca l’encanteri de la lírica trobadoresca, per la qual com s’ha dit, els poetes catalans continuaven sentint-se subjugats.

[Extret: Josep M. Castellet i Joaquim Molas. Vuit segles de poesia catalana. Barcelona: Edicions 62]

D’aquest període ens centrarem en els poemes de la poesia trobadoresca:

I també ens endinsarem en el món místic de RAMON LLULL, considerat el creador del llenguatge literari en llengua catalana.