Llibre dels bons amonestaments

Anselm Turmeda (‘Abd Allāh al-Tarǧumān)
[Ciutat de Mallorca, ~1352/55 — Tunis, 1423]

Escriptor. Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam.
Instal·lat a Tunis, on residí sempre, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i en vers.

El 1417 o 1418 escriví la Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals (Disputa de l’ase). Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab. Atès el seu caràcter anticlerical, fou condemnat per la inquisició.

És probablement l’únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que hom ha considerat un clàssic —encara que sigui de segona fila— en ambdues llengües. És un exemple excepcional no tant de l’escepticisme religiós de la baixa edat mitjana —com ha estat interpretat diverses vegades—, sinó de les complexes relacions i aculturacions entorn de la Mediterrània abans de l’enfrontament antiislàmic de la política hispànica del s XVI i de la consegüent presència turca en la Mediterrània occidental.

[Extret d’Enciclopèdia Catalana]. Si voleu saber-ne més fey un clic damunt de la publicació.

COMENTARI: El poema és un retrat mordaç dels usos i costums del món cristià, sobretot de les classes dominants, que al marge de la fe i els deures morals es mostraven corruptes i enganyoses.

La tesi de Turmeda és que els diners poden capgirar el món i qui en té pot fer i desfer al seu grat i al marge de les lleis. El poema forma part del Llibre dels bons amostenaments (1397).

Pel que fa a la forma és compost de nou estrofes de quatre versos, tres octosíl·labs i tetrasíl·lab que segueixen l’esquema de rima: 8A/8A/8A/4b.

Podeu descarregar el poema només fent-hi un clic.

També és possible que escolteu la versió musicada per Raimon.