Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau

[Barcelona, 4 nov. 1798 — Barcelona, 17 set. 1862]

Escriptor, economista, taquígraf i polític.

Arrelat a Madrid es dedicà als negocis privats, al periodisme i ocupà càrrecs públics fins a assolir un gran prestigi. Allunyat dels problemes específics de Catalunya, cap al 1850 inicià un acostament, que s’accentuà a mesura que s’incrementava la lluita entre lliurecanvistes i proteccionistes fins a convertir-se en el veritable representant a la cort dels industrials catalans. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per morir-hi en la pobresa.

Liberal il·lustrat, Aribau propugnava el millorament moral i material de l’home, el progrés científic, etc, i que ben aviat canalitzà cap a l’economia sense desinteressar-se mai de l’evolució tècnica general.

Amb el temps, però, el potencià amb ingredients més o menys romàntics i intervingué en les primeres empreses encaminades a traduir Walter Scott i Alesandro Manzoni.

Fou redactor d'”El Europeo”, divulgà les idees estètiques de Friedrich von Schiller, propulsà la fundació d’“El Vapor” i, sobretot, escriví un poema, La pàtria (1833), que inicià el Romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença.

Periodista i assagista, la seva obra escrita comprèn poemes, treballs de crítica literària, comentaris factuals o recerques històriques de temes econòmics.

[Extret d’Enciclopèdia Catalana]. Si voleu saber-ne mes feu un clic damunt de la publicació.

COMENTARI: “La pàtria” s’ha convertit en el símbol d’arrencada de la Renaixença, per ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics. El poema se centra en l’evocació de la pàtria i agafa com a eix vertebrador l’enyor. Enyorança que només és pot guarir mitjançant la llengua.

L’oda està estructurada en sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creu-creuada, és a dir, 12A/12B/12B/12A/12C/12D/12D/12C.

Podeu descarregar el poema només fent-hi un clic.