COMENTARI: Som davant d’un breu poema d’Ausiàs March. La seva estructura és formada per vuit versos decasíl·labs amb una rima consonant (ABBACDDC). Aquest tipus d’estrofa, que pertany a la categoria de l’esparsa, era molt utilitzada als segles XIV i XVI pels poetes catalans que encara escrivien en occità.

El tema de la poesia s’expressa mitjançant el conegut mite del nàufrag, molt usat des d’antic, tant en els textos llatins com grecs. També havia aprofundit sobre aquesta temàtica la lírica trobadoresca. De fet, aquesta imatge del naufragi permetia els poetes parlar sobre “l’amor infeliç”.

El mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu “lo lloch” on podria salvar-se, però no hi pot arribar, no el troba. Aquest esquema suscita l’angoixa amorosa: “el fet de voler i de no poder”, el qual condueix a l’acceptació de la destrucció. És llavors, un cop s’ha assumit que hom està perdut i sense salvació, que aquesta acceptació es transforma en un “no voler i poder”, perquè, tot i saber la indiferència de la dama, l’amant vol viure per contemplar-la i parlar a tothom del desdeny de la dona.

Podeu descarregar el poema i la seva versió en català estàndard només fent-hi un clic.

També es possible escoltar la versió musicada del poema només amb UN CLIC: