Cerverí de Girona
[?, a 1259 — ?, d 1285 ]

Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca: 119 composicions vàries i uns Proverbis, en 1.197 quartetes, molt coneguts i citats. En la seva obra troben ampli ressò fets històrics , fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’època. El seu estil s’acomoda tant als recursos de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut artificiós i intel·lectualitzat, direcció en la qual arriba a veritables malabarismes (versos d’una síl·laba, acròstics alfabètics, plurilingüisme, jocs de paraules). En to greu moralitza i ataca els rics i poderosos. La seva poesia amorosa segueix les normes tradicionals de l’amor cortès trobadoresc.

[Extret d’Enciclopèdia Catalana]. Si voleu saber-ne més feu un clic damunt de la publicació.

COMENTARI: No el prenatz lo fals marit… és una viadera. Desenvolupa el tema de l’amic contra el marit – o promès, en aquest cas- i, és, a més una requesta a la malmaridada [malcasada], aspectes tractats pel poeta en alguna altra obra seva.

És una composició tractada per un poeta ajoglarat sensible a les formes i als motius populars i que, al mateix temps era un trobador coneixedor del seu ofici. Salta a la vista la seva correció, la vigilada contenció del poema en la manera de dir i el seu atent recompte dels versos i el ritme.

[Extret de Josep Romeu i Figuera: Estudis de lírica popular i lírica tradicional antiga (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat)]

Podeu descarregar-la en versió occitana amb traducció catalana si feu un clic damunt el poema.

També es possible escoltar la versió musicada del poema només amb UN CLIC: