Category Archives: General

Vocabulari del Mecanoscrit del segon origen

1 Reply

Vocabulari del TT/I

  • Bruna: morena
  • Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat.
  • Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la preposició anterior.
  • Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.
  • Bocons: mot emprat en l’expressió a bocons boca per avall.
  • Solc: senyal que deixa en l’aigua el pas d’una embarcació.
  • Queviures: Coses de menjar. Compreu queviures per a l’excursió.
  • Sina: Pitrera
  • Nuesa: Qualitat de nu, despullat.
  • Esberlar: Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre.
  • Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.
  • Guèisers: brollador natural d’aigua calenta i de vapor d’aigua que sol aparèixer en les zones de volcans.
  • Apoplexia: extravació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.
  • Ací: indica el lloc en és la persona que parla.
  • Talús: inclinació o pendent d’un terreny, d’un terraplè, del mur de contenció d’una muralla.
  • Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural.
  • Erecte: vertical, dret.
  • Trespols: sostre d’una habitació.
  • Anorreà: anihilar.
  • Unanimitat: fet d’estar d’acord diverses persones, en el que fan o en el que pensen.
  • Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.
  • Màuser: fusell de repetició
  • Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d’una casa i no suporta cap pes.
  • Feréstega: que fa por.
  • Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.
  • Reialme: regne.
  • Jaç: es fa servir per designar el llit familiar.
  • Tòfona: gènere de fongs subterranis de l’ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment.
  • Eixorivir: deixondir.
  • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.
  • Malastruc: que té mala sort o que en porta.
  • Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment.
  • Qualque: algun.
  • Atzar: Bona o mala sort. Els atzars del joc.

Vocabulari del TT/2

  • Rocam: lloc de moltes roques.
  • Batre: fer sortir, a cops el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.
  • Fortor: pudor forta.
  • Feixuga: Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc. Per ext. Una tasca feixuga.
  • Poal: galleda.
  • Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plura; els seus
  • Celler: petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.
  • Pujol: puig petit.
  • Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l’aviram en general.
  • Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.
  • Raval: barri o caseria situada als afores d’una població.
  • Arraulir-se: ajupir-se.
  • Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.
  • Cataclisme: Gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d’un terratrèmo
  • Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria.
  • Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.
  • Llambregar: mirar o veure amb un cop d’ull.
  • Inanimada: que ha perdut la vida.

Història de vida lingüística

7 Replies

Història de vida lingüística

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon, teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava. La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè és el que més es parla on visc.

Paula

Extret del blog Llegir molt, escriure bé

I tu, què en penses?

Leave a reply

No estaria malament que qui talla el bacallà (o el retalla a base de tisorades) conegui bé què té entre mans. A continuació podeu llegir un text argumentatiu parlant de l’educació obligatòria. És una visió des de dins, viscuda des de les aules de 3r d’ESO; una reflexió interessant.  

I tu, què en penses?

L’educació obligatòria fins als setze anys és un error. La societat creu que fa un favor als joves proporcionant-los l’oportunitat d’estudiar durant més anys, i jo no nego que sigui una bona opció, però crec que n’hi hauria d’haver una altra.
Hi ha joves que realment no tenen un futur prometedor acadèmicament, penso que haurien de poder treballar. Amb la dinàmica social que s’imposa actualment, augmenta l’anomenada població “ni-ni” (ni estudia, ni treballa). A més, crec que amb catorze anys una persona ja és capaç de dur a terme certes feines. Temps enrere es feia així i s’aconseguien persones més madures i expertes, ja que aprenien a desenvolupar l’ofici ben aviat.
Des del meu punt de vista això també facilita que aquelles persones que volen aprendre ho puguin fer millor, sense obstacles. Els estudiants farien realment allò que els interessa, permetent que l’actitud fos més centrada en l’estudi i que s’avancés més temari, ampliant els coneixements.
En definitiva, els joves han de poder escollir el camí que volen seguir, el seu propi bé i el dels altres, sense interferir en els seus futurs posant-se traves mútuament.

La noia del descapotable

Leave a reply

L’àvia de l’Andrea i el seu pare escolten l’Adagietto de la cinquena simfonia de Mahler quan tornen amb cotxe cap a casa; aquest Adagietto és el que tornen a escoltar a Venècia. Doncs bé, aquí teniu el famós Adagietto que tant commou a l’Andrea. Es tracta d’una escena de la pel·lícula Mort a Venècia.