Taller d’expressió escrita. El món trobadoresc

Escriu una narració ambientada en el món trobadoresc. Recorda que els trobadors van existir durant l’edat mitjana per les contrades de Catalunya, occitània i nord d’Itàlia. La història ha de contenir lèxic dels conceptes estudiats (alba, pastorel·la, sirventès, plany, debat, trobador, joglar, dama, gilós, lausengier, cavallers, clergues…)

Tingues cura del lèxic i utilitza paraules precises per referir-te a la indumentària, instruments, habitatges de l’època, oficis…

Extensió: 250 paraules

 

9 thoughts on “Taller d’expressió escrita. El món trobadoresc

  1. Alba Arabía

    L’amant de la dama

    Un bon matí de setembre, en Pere, un trobador molt conegut d’Aragó, escrivia un poema d’amor per la seva estimada dama, Leonord. Era una dona d’uns 35-40 anys, tenia el cabell llarg i negre, i uns ulls marrons que li brillaven. Ella estava molt enamorada d’en Pere, però per desgracia tenia un marit, en Pau. Era un home molt guapo però antipàtic. La Leonord preferia en Pere com a marit, però això era el seu amant.
    Feia uns dies que en Pau sospitava que hi havia alguna cosa entre el trobador i la seva dona, i sen volia assegurar. Aquella nit després que el juglar anés al castell a cantar-li el poema d’amor a Leonor, en Pau es volia quedar despert avera si el trobador venia a veure la seva dona.
    Com ella havia previst, la dona va sortir al balcó a prendre l’aire, l’home es va amagar a l’altre balcó per veure que passava. El trobador li deia a la dama que l’estimava i que volia el seu amor, la dama li contestava que també l’estimava i que si no fos per en Pau estaria amb ell. Després de sentir tot això l’home va sortir a fora del castell corrents, molt enfadat pel que havia sentit i va ordenar als guàrdies que el matessin. Des d’aquell dia la dama ja no la (l’ha) pogut tornar a veure, però va un cop a l’any al cementiri i plora cada nit per ell.

    Comentaris
    Ben treballat; llàstima d’algunes faltes d’ortografia…
    NOTA: 8,75

  2. christian

    En Jordi era un home alt, (de) cabells curts, no gaire fort, però amb una bona espatlla, viatjava i vivia en les posades dels pobles, entre (la) palla i els animals dels campesins. Un dia entre (en) un dels pobles que hi va visitar, es va enamorar d’una dona atractiva, de mitja altura, morena i els ulls marrons i amb un somriure perfecte. Però en Jordi no era l’únic que s’havia enamorat d’ella, també hi havia un altre home, el fill del rei.
    La bellíssima dona, es deia Constanza, i no era pas cap filla de la alta societat, sinó més bé era una dona de classe normal.
    En un sopar, van coincidir en Jordi i la Constanza, van tocar a sentar-se els dos als costats, i ell es va quedar embovat mirant-la, i ella es va donar compte, per lo cual van agafar (què van agafar?) els dos i van marxar del sopar.
    La nit era clara sota la llum de la lluna, una nit de estiu, els dos sols, van començar a donar-se petons, tocar-se, etc..
    Al dia següent, quan el rei es va assabentar de la nit anterior, va manar a matar en Jordi, d’altra banda, el fill del rei que es deia Guillem, va estar al mateix sopar, observant com es miraven entre ells, i veia amor. Quan es va entrar (?) que el seu pare volia matar en Jordi, va negar-se a que el matés i va posar-se per devant de les tropes del seu pare perquè no el matessin.
    No el van matar, ara en Jordi i la Constanza viuen feliços i en Guillem a trobat una altra dona.

    Comentaris
    Hi ha massa faltes d’ortografia i, en algun fragment, d’expressió. També hi falta el títol. Cal reescriure la història sense faltes.
    NOTA: 4

  3. xvallalt Post author

    El joglar i la seva amant

    Fa temps,molt temps on (?) hi havia molta rivalitat amb els joglars de la zona i en els del voltant de la zona d’Arago.
    Pere,un joglar de les afores del poble d’Arago li cantava i enamorava a la dama anomenada Jolieta,ell estava enamorat della completament però no per els diners que tenia sino amor de veritat,el marit de Jolieta no savia res del que tenien el joglar i la dama ,totes les nits mentres que el marit de la dama treballava ales afores del poble i tardava en arribar al castell que estava en una montanya vastant alta el joglar anava al castell i passava la nit amb la dama el amic del joglar es quedava vigilant la porta del castell per si venia el marit poder avisar a Pere aquella nit el marit de la dama va arribar avans i va veure el amic del joglar a la porta va començar a corre cap a la habitació i els va veure tot i això no va fer res i sen va anar del castell i va asomir que ell sobrava en aquella relació.

    David

    Comentaris

    La història està força ben ambientada, però conté molts errors ortogràfics, morfosintàctics i de puntuació. També hi ha algun fragment confús com el començament de la narració. Tenint en compte que podíeu revisar l’ortografia, la nota és d’un 4,75

  4. raul

    En Miró era un bon trobador famós per tot el país per les seves poesies d’estil de plany, perquè havia perdut a la seva mare, però aquella tarda quan estava passejant havia vist la dona de el comte Ramir i es va enamorar. Va decidir que començaria a escriure-li poemes a la dona del Ramir, que es deia Adelaida, per declarar-li el seu amor. Va trigar dos dies sencers per trobar les paraules idònies per fer el poema. En Miró volia donar-li personalment el poema a l’Adelaida i es va esperar a que sortís a comprar. A la Adelaida li va agradar molt el poema i va veure que en Miró era molt guapo i li va dir si volia quedar amb ella algun dia, en Miró va acceptar, van quedar aquell mateix dia per la tarda perquè el seu marit s’anava de viatge de negocis durant una setmana. Quan van quedar van veure que tenien moltes coses en comú i que els dos estaven enamorats, van començar una relació i van continuar quedant. Com s’ho passaven tan bé se’ls va passar molt ràpid la setmana i en Ramir va tornar del viatge.
    Com que en Miró estimava molt a l’Adelaida li va dir que era millor que no es veiessin més perquè si en Ramir els pillava els mataria als dos, Adelaida va estar d’acord però li va dir que sempre pensaria en ell i ell va dir el mateix. En Miró se’n va anar del poble i es va fer molt famós escrivint poemes sobre el seu amor per Adelaida. I encara avui podem llegir algun dels seus poemes.

    Comentaris
    Falta el títol. Repassa l’ortografia. Noms ben seleccionats.
    NOTA: 6,75

    Raúl

  5. xvallalt Post author

    Una noia lluitadora

    Entre camps de lluita d’una edat molt antiga, Edat Medieval, una princesa d’edat jove, filla, d’un rei molt ric; observava com el seu regne lluitava contra els enemics. El seu pare era molt estricte i li agradava la matança, en canvi ella volia la pau al Món. Veia una gran matança d’homes entre ells i no podia dir res contra el seu pare. La seva mare feia temps que estava morta, i la cuidava la muller del seu pare. Que era molt bona. Mentre ella observava per finestra de la torre.
    La noia es va treure aquell elegant vestit que duia i es va posar una armadura del seu germà i va sortir a lluitar. El seu pare en reconèixer-la i veure que la seva filla avia sortit ala guerra es va desmaiar. Tots van anar a acudir a salvar el rei, però ella seguia lluita’n.
    Al final de trobar la victòria de la guerra un cavaller la va ferir greument a l’estomac, i mentre la seva família la rodejava per intentar curar-la; va xiuxiuejar que la guerra no sempre era una bona manera de guanyar i desprès d’això va morir amb la mà al pit.

    Comentaris
    La història està ambientada a l’època medieval, però hi ha poca presència d’elements medievals. El personatge de la jove és una mica contradictori, no?

    NOTA: 6

    Assiya

  6. David Muñoz

    La conquista aconseguida

    Un dia, l’Arnau es va llevar amb la idea de seduir a la dama d’en Guillem, el problema era que la dama estava promesa amb el comte de Barcelona. La idea de l’Arnau era cantar-li una cançó amb honor (?) de conquistar-la, i si amb això no (ho) aconseguia, llavors li enviaria poemes d’amor, però no li donaria amb (en) persona, sinó que li donaria al seu criat perquè ell li donés. Va arribar el dia en que Arnau anava a conquistar a la dama de Guillem, en mirar-se, Arnau començà amb la cançó. Ella no va quedar molt satisfeta, se li notava a la cara, aleshores ell li preguntà:
    -Que no t’ha agradat?
    -Be ……. no gaire.-Va respondre la noia decebuda.
    Llavors ell va donar mixa volta i va marxar. En arribar al seu castell va rumiar si fer o no fer el poema d’amor. Després de donar-li voltes va decidir que si que la faria, aleshores es va ficar a redactar-la. Després de dos dies va acabar el poema, llavors va cridar al seu criat perquè anés a portar-li el poema a la dama de Guillem. En arribar al castell de la dama(,) va sortir ella i li va dir:
    -De qui bens?
    -M’ha manat Arnau i m’ha dit que li entregui això, i que quan sàpiga la resposta que li retorni el poema amb la resposta.
    -D’acord.- Va respondre amb alegria.
    Quan va entrar al seu castell la dama es va ficar a llegir-ho, i ràpidament va respondre amb una afirmació, i va escriure: “ et dic que si perquè ets l’únic que a lluitat per la meva conquista”.
    Llavors ban durar molt i ban ser feliços.

    Comentaris
    Compte amb l’ortografia: hi ha errors bàsics. Hauries d’utilitzar més els signes de puntuació.
    NOTA: 5,25

  7. Willian

    La lluita per la duquessa

    Fa molt temps en la Catalunya medieval hi havia un joglar que es deia Joan que li cantava les seves cançons a Francisca una duquessa , els dos estaven molt enamorats es veien cada nit i a l’alba es separaven, però en Joan es va cansar de tot això i li va dir al marit de la duquessa que es deia Jordi que estava enamorat d’ella aquest que estava molt enfadat va agafar una espasa i va atacar a en Joan que també va agafar una espasa i es va defensar ,els dos van lluitar i es van ferir greument , la duquessa es va assabentar de la lluita i va anar corrents fins on estaven en Joan i en Jordi quan va arribar els dos estaven sagnant i tenien ferides molt greus la duquessa va intentar parar la lluita i es va posar al mig i els dos la van ferir i va morir a l’instant per això en Jordi i en Joan es van suïcidar.

    Willian Alves

    Comentaris
    I si de tant en tant escrivissis algun punt? Només hi ha el punt final! Amb els signes de puntuació adequats, s’entendria millor.
    NOTA: 7

  8. Romina

    Ferran i Elionor.
    (L’)Elionor era una dona morena amb uns ulls marrons i brillants, era molt bonica i tenia a tots els homes del seu poble enamorats d’ella, però estava casada amb en Jaume rei Cardona un home alt, moreno amb els ulls marrons mel , ella ja no sentia el mateix pel seu marit Jaume i estava enamorada de Ferran l’home mes maco del poble, amb els ulls verds i el cabell castany. Els dos vivien un amor molt apassionat ple de romanticisme i bogeria, es trobaven sempre per la nit a les cantonades del poble i tot era perfecte, bonic, meravellós… Fins que un dia el seu marit va començar a sospitar perquè la seva dona ja no confiava en ell, casi no parlaven de les seves coses de parelles i una nit la va seguir fins on es trobaven sempre l’ Elionor i en Ferran. Els va veure i ella li va intentar explicar tot però ell no la va voler escoltar, nomes li va fer una sola pregunta, o ell o el trobador i l’Elionor com estava molt enamorada de Ferran es va quedar amb ell.

    Comentaris
    Hi falten alguns signes de puntuació. Repassa les faltes d’ortografia.
    Nota: 6,75

  9. Ariadna

    Immaculada, desde que et vaig veure per primera vegada en aquell balcó, amb aquell vestit tan elegant i precios, aquell color blau dels teus ulls, aquella dolça veu que no podia deixar d’escoltar. Vaig adonarmen que lu que jo sentia per tu era un amor verdader, perque els amors romantics comencen per enganyarse a si mateix i acaben per enganyar als demes. Sentia que havia de passar amb tu la resta de la meva vida, sentia que m’encantava tindret aprop i notar el teu pit contra el meu, sentia que amb tu tot era especial i que no necessitava res materialment, perque tu em donaves tot el que jo necessitava per seguir endavant. Així que princesa, estic disposat a donar el que sigui aconseguir el teu amor, per tu seria capaç de fer tantes coses com tu vulguesis, i voldria cuidarte fins el final dels dies, perque nomes d’aqesta manera puc ser feliç, tu ets la que em dona força, la que ilumina el meu cami quan jo ho veig tot fosc.
    Bernat de Figueras.

    Comentaris
    Opino que a en Bernat Figueras li caldrien algunes classes de reforç d’ortografia, no creus? Quan la Immaculada llegeixi aquesta carta li faran mal als ulls… Qui sap, potser li demanarà que aprengui a escriure correctament a canvi del seu amor.
    NOTA: 6,5

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà