SOBRE LA CONFIANZA
Avui faig una recomanació lectora d’un llibre filosòfic. Acontinuació podeu llegir la síntesi que fa l’editorial Herder sobre aquesta publicació.
Crec que potser molt interessant la lectura d’aquest llibre.
La confiança és un conglomerat d’actituds, desitjos, creences, emocions i expectatives que impregna la nostra vida. Confiem en les persones, les institucions, en la naturalesa i en nosaltres mateixos. Per descomptat, hi ha diverses formes i tipus de confiances amb diversos correlats (pràctics i teòrics, concrets i abstractes …).
Però si és imprescindible per a la nostra vida també és necessària per l’engany: sense confiança no hi ha traïció. Quan ens convertim en víctimes, posem en marxa diferents respostes per fer front a aquesta ruptura i apareixen malestars perquè … És que confiar no implica establir dependències?
El filòsof Carlos Pereda se submergeix en aquest difícil entramat sabent, però, que no cal Apostar ni a una cultura de la confiança ni a una de la desconfiança, sinó a una cultura de l’argumentació o, el que és el mateix, de la responsabilitat.
“L’adquisició de l’autonomia és un èxit complicat ja que consisteix a descobrir les millors raons per creure i actuar en cada situació.”
Podeu escoltar una entrevista a l’autor del llibre.
