JUUL

Juul /Gregie de Maeyer; Koen Vanmechelen. Santa Marta de Tormes, Salamanca: Lóguez, 1996

 

Tothom es burla de Juul. Es burlen dels seus rínxols vermells, de les seves orelles, dels seus ulls de les seves cames. I ell va autodestruint. 

 

És un llibre dur i seriós en el qual es pot veure el rebuig que pateixen algunes persones. Sense evitar el dramatisme aquest text ens fa reflexionar sobre la crueltat de l’ésser humà.

 

Fins on arriba la nostra Responsabilitat Com Educadors?

En el conte de Juul podem veure clarament com l’abús no sancionat pot arribar a destruir a una persona, potser no arribin a destruir físicament però si aniquilar la seva autoestima, i arribar a creure que no val la pena viure. Aquest tipus d’abús és una cosa real en els nostres dies. i ha arribat fins i tot a llevar-li la vida a estudiants, és trist pensar que la nostra societat està tan deshumanitzada, i passin tantes situacions indesitjables a les nostres escoles.

 

El títol que escollit ens porta a reflexionar, si, realment estem treballant àrees tan significatives com les intel · lectuals, em refereixo a una educaciób en valors, on va forjar millors éssers humans, on l’èxit no es mesuri només pels diners que he aconseguit sense importar a qui em porti per davant, educar amb principis sòlids, que portin als estudiants a reflexionar que la vida és més que obtenir coses, fomentar en els nostres estudiants que el camí que tracem en caminar per la vida, porta les seves conseqüències per a bé o per malament, que vivim en aquesta vida no per destruir sinó per construir. 

Remenant per Internet he trobat aquesta proposta per treballa amb alumnes de cicle superior aquest conte.

Només cal que cliqueu a la imatge per accedir a la proposta.



EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ

Els alumnes de P-3 A ja ens ho vàren dir el dia del concert de Nadal. Ara us volen fer aquest regal.



EL FUTUR ÉS UNA AQUAREL·LA

Demà es celebra el Dia escolar de la No Violència i la Pau. He trobat aquesta cançò que parla del futur.  Escolteu-la potser podrem canviar el futur d’aquest món on la Pau no regne a tot arreu.

Potser caldria que pensessim en la pròpia Pau de casa nostra. Què tal? Podem canviar algun aspecte?



SADAKO SASAKI I EL PARC DE LA PAU

Sadako Sasaki Peace Child (Daryl Smith, 1990)

Sadako Sasaki Peace Child (Daryl Smith, 1990)

La consigna de crear grues de paper en la lluita per la pau, es remunta a la història d’una de les víctimes de la bomba d’Hiroshima.
Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat on vivia. Nou anys més tard, com a conseqüència de la irradiació, se li va diagnosticar leucèmia. Internada en l’hospital es va dedicar amb gran entusiasme a realitzar grues de paper. Segons la tradició japonesa, si arribava a crear mil, es compliria el seu desig i milloraria de la seva malaltia.

Va morir l’octubre de 1955, després d’haver plegat 644 grues de paper. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb l’esperança que s’evitessin les guerres en el futur i van construir al Parc de la Pau d’Hiroshima, un monument a Sadako i les seves grues.



PASSAPARAULA ADJECTIUS

Per fi ha arribat la CINQUENA  Roda de Passaparaula. Aquest cop les definicions giren al voltant dels adjectius. Ja podeu escoltar-les i ja sabeu que teniu fins al dia 9 de febrer temps per omplir la butlleta de participació que trobareu a la biblioteca.

Ànim i a participar!



ABEFLORARIO

MURAL DE LA BIBLIOTECA ESPEDREGADA

ALHELÍ,BAMBÚ, CLAVEL,

ASÍ EMPIEZA ESTE ABECÉ.

 

DALIA Y ESPINO,

FLORES QUE ADORNAN CAMINO.

 

FRESA Y GERANIO,

FLORES DE MESA Y VERANO.

 

HORTENSIA, IPOMEA, JARA,

FLORES ROSAS, FLORES BLANCAS.

 

KALANCHOE, LIRIO Y MENTA,

FLORES DE LLUVIA Y TORMENTA.

 

NARCISO, ORQUÍDEA, PETUNIA,

FLORES DE SOL Y DE LUNA.

 

QUEJIDO, ROMERO, SALVIA,

FLORES DE OCASO Y DEL ALBA.

 

TULIPÁN, UÑA, VIOLETA,

FLORES DE ARRIATE Y MACETA.

 

LA WEIGELIA Y LA XICORIA,

FLORES DE MOLINO Y NORIA.

 

LA YUCA Y LA ZARZAMORA, 

FLORES DE HORA Y DESHORA.

ANTONIO RUBIO 



GENER

AI, VELL AMETLLER,

QUE N’ETS, D’ATREVIT!

A MITJAN GENER

JA ESTÀS TOT FLORIT.

 

VINDRÀ EL FRED TARDÀ,

I EM FA MOLTA POR

QUE EL TENDRE AMETLLÓ

ES PUGUI GELAR.

TREMOLO MIRANT-TE!

NO HI VULL PAS PENSAR!

JOANA RASPALL



PAU CASALS I L’ONU

 

AQUESTA IMATGE ÉS DEL MÚSIC PAU CASALS. OBSERVA-LA AMB ATENCIÓ. QUINA EDAT CREUS QUE TÉ?


 

FILL D’EL VENDRELL, PAU CASALS VA NÉIXER EL 1876 I ÉS CONEGUT COM UN DELS MILLORS VIOLONCEL·LISTES DEL MÓN. CASALS VA DESTACAR PER COMPONDRE L’HIMNE DE LES NACIONS UNIDES, CONEGUT COM L’HIMNE DE LA PAU I PER LA SEVA INTENSA ACTIVITAT PROFESSIONAL, TANT EN LA DIRECCIÓ COM EN LA COMPOSICIÓ. 

 

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU), ÉS UNA ORGANITZACIÓ INTERGOVERNAMENTAL MUNDIAL, CREADA EL 1945, AMB LA FINALITAT DE MANTENIR LA PAU, PROMOURE LA COOPERACIÓ ECONÒMICA, CULTURAL, SOCIAL I HUMANITÀRIA, GARANTIR LA SEGURETAT DELS ESTATS BASANT-SE EN ELS PRINCIPIS D’IGUALTAT I AUTODETERMINACIÓ I VETLLAR PEL RESPECTE DELS DRETS HUMANS. ACTUALMENT FORMEN PART DE L’ORGANISME UN TOTAL DE 192 ESTATS DEL MÓN.

EL 1971, PAU CASALS, VA COMPONDRE L’HIMNE A LES NACIONS UNIDES, QUE DIRIGÍ EL 24 D’OCTUBRE D’AQUELL ANY EN UN CONCERT A LA MATEIXA SEU DE L’ONU.

 

MENTRE ESCOLTEU L’HIMNE DE LA PAU FEU UN DIBUIX COOPERATIU A LA PISSARRA DIGITAL AMB EL TUX PAINT SOBRE EL QUE US SUGGEREIXI LA MÚSICA.



FINALISTES PASSAPARAULA ACCIONS

Com ja sabeu aquest cop el tema del concurs de passaparaula era “Accions””.

Les finalistes han estat la Lucia Miranda Vázquez  (2n A) i la Neus Balagué (2n B). En el sorteig efectuat a la biblioteca de l’escola ha estat guanyadora del llibre la Neus.

Als altres participants gràcies per la vostra col·laboració i ànims! 

El proper passaparaula sortirà el dilluns 30 de gener!!!



SEMPRE EN EL NOSTRE RECORD

Estimada Montse.

Vas arribar a l’escola l’any 2006-2007 i la biblioteca estava començant. Tu ens vas ajudar i un gran dibuix ens has deixat. Avui la biblioteca ha tornat a obrir les portes i els alumnes  han contemplat la teva gran obra d’art. És la teva aportació a la cultura.

Et portem en el cor. Fins sempre!

Sabem que t’hagués agradat acomiadar-te, però nosaltres ho farem per tu i amb el teu somriure.