És una adaptació del conte de Pedro Pablo Sacristán. Desitjo que gaudiu amb aquest vídeo que he elaborat amb imatges que he trobat per Internet.
Espero que us penseu molt bé el que direu, si no voleu que el vostre palau desaparegui.
He trobat aquest vídeo d’un conte infantil escrit per Miguel Hernández quan va estar a la pressó d’Alacant a finals de l’any 1941, per al seu fil Manolillo.
L’original estava escrit en paper higiènic, ja que no disposava d’un altre material a la pressó.
Avui faig una recomanació lectora d’un llibre filosòfic. Acontinuació podeu llegir la síntesi que fa l’editorial Herder sobre aquesta publicació.
Crec que potser molt interessant la lectura d’aquest llibre.
La confiança és un conglomerat d’actituds, desitjos, creences, emocions i expectatives que impregna la nostra vida. Confiem en les persones, les institucions, en la naturalesa i en nosaltres mateixos. Per descomptat, hi ha diverses formes i tipus de confiances amb diversos correlats (pràctics i teòrics, concrets i abstractes …).
Però si és imprescindible per a la nostra vida també és necessària per l’engany: sense confiança no hi ha traïció. Quan ens convertim en víctimes, posem en marxa diferents respostes per fer front a aquesta ruptura i apareixen malestars perquè … És que confiar no implica establir dependències?
El filòsof Carlos Pereda se submergeix en aquest difícil entramat sabent, però, que no cal Apostar ni a una cultura de la confiança ni a una de la desconfiança, sinó a una cultura de l’argumentació o, el que és el mateix, de la responsabilitat.
“L’adquisició de l’autonomia és un èxit complicat ja que consisteix a descobrir les millors raons per creure i actuar en cada situació.”
Podeu escoltar una entrevista a l’autor del llibre.
L’Olimpiade és una òpera, un drama musical. La història està ambientada en l’antiga Grècia, els esdeveniments que tenen lloc en el moment dels Jocs Olímpics:
Acte I
Megacles arriba a Sicione just a temps per participar en els Jocs Olímpics sota el nom de Lycidas, un amic que un cop li va salvar la vida. Sense que Megacles ho sàpiga, Lycidas està enamorat de Aristaea, estant la mà d’aquesta última promesa al guanyador dels jocs pel seu pare, el Rei Cleisthenes. Lycidas, que un cop va estar promès a la Princesa Argene de Creta, no sap que Megacles i Aristaea estan enamorats l’un de l’altre i li explica al seu amic quin és el premi dels jocs. Aristaea i Megacles s’alegren que si aquest guanya podran casar-se, però Megacles se sent forçat per haver donat la seva paraula que competiria com Lycidas. Mentrestant, Argene arriba a Olímpia disfressat com una pastora per recuperar Lycidas.
Acte II
Megacles guanya els jocs, confessa la veritat a Aristaea i se’n va amb el cor trencat. Quan Lycidas s’acosta a reclamar el seu trofeu, Aristaea el rebutja així com també fa amb Argene. Amyntas, tutor de Lycidas, diu que Megacles s’ha ofegat i el Rei Cleisthenes, portat per la decepció, expulsa Lycidas.
Acte III
Argene evita que la desesperada Aristaea se suïcidi, Megacles és rescatat per un pescador i Lycidas planeja l’assassinat del Rei. Quan Cleisthenes s’assabenta de les maquinacions de Lycidas, Aristaea demana pietat per a ell mentre que Argene s’ofereix per rebre el càstig en el seu lloc; per convèncer el Rei de que ella és una princesa, li mostra a Cleisthenes una cadena que Lycidas li havia regalat . El Rei reconeix la cadena com a pertanyent al seu fill, a qui ell havia abandonat durant la seva infància per prevenir la profecia que deia que el petit mataria al seu pare. Lycidas és reinserit a la família reial, accepta a Argene i deixa a la seva germana Aristaea per Megacles.
Ara us poso l’enllaç d’un fragment de l’obra de Vivaldi.
