ABSÈNCIA
Ara no hi ets, però et sento en el vent
i et veig damunt de les branques florides.
Et sento amb mi pels carrers plens de gent
i en la foscor de les places himudes.
Jo penso en tu mentre vaig pels camins
del nostre bosc. O quan m’assec al pont
del rierol que reflecteix els pins
i el teu record, amagat aigua endins.
Núria Albó
Poesia