Fauna i flora | Un bloc sobre la fauna i la flora del nostre país

El tòtil

Publicat el 26 setembre 2011 per fturmo

Nom científic: Alytes obstetricans.
Família: Alytidae.

El tòtil és un petit gripau que fa al voltant d’uns 5 cm com a màxim. Té la pell berrugosa amb tonalitats de color verdós, grisós i marronós.

Viu en zones de mitja muntanya, prats, boscos, marges de rius i camps agrícoles.

De dia s’amaga sota les pedres o sota terra; surt al capvespre i durant la nit.

S’alimenta d’insectes (escarabats, mosques, polilles), aranyes, cucs de terra, llimacs i altres petits invertebrats.

A finals d’hivern i començaments de primavera el mascle canta per atreure la femella.

Quan aquesta pon els ous ho fa sobre les potes del darrera del mascle, i aquest els porta a sobre del seu cos durant un mes. Finalment els deixa a l’aigua on neixen les larves (capgrossos). Al cap d’un 3 mesos esdevenen adults.

Més informació:

Publicat dins de amfibis, gripaus, tòtil | Envia un comentari

El tritó pirinenc

Publicat el 4 octubre 2010 per fturmo

Nom científic: Calotriton asper.

Família: Salamàndrids.

El tritó pirinenc és un amfibi que fa entre 10 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.

La pell és molt rugosa, de color marró, grisa o verdosa, amb punts grocs i negres i una ratlla groga al dors (no sempre la té). Per sota és ataronjat.
El cap és allargat amb el musell arrodonit; els ulls són petits.
Les potes són fortes i gruixudes amb dits curts.
La cua és llarga i no té crestes.

Menja petits mol·luscos, crustacis i larves d’insectes.
La femella pon els ous sota pedres en llocs amb poc corrent d’aigua.
Al cap d’un mes neixen les larves que triguen entre un i dos anys a completar la metamorfosi fins esdevenir adults.

Viu a les basses i als torrents amb poca aigua ben neta i molt oxigenada, principalment al Pirineu, al Pre-pirineu, si bé també se n’han trobat exemplars a les Guilleries i al Montseny.

Es mou durant la nit. Acostuma a passar les hores diürnes quiet.

Un dels seus principals enemics és la truita.

Publicat dins de amfibis, tritons | 6s comentaris

El tritó jaspiat o tritó verd

Publicat el 2 juliol 2010 per fturmo

Nom científic: Triturus marmoratus.

Família: Salamàndrids.

El tritó jaspiat fa entre 12 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.

La pell és granulada i de color verd amb taques negres al dors. Per sota és fosca amb taques blanques i negres.
El cap és tan llarg com ample, amb el musell arrodonit.

Les potes són fortes i gruixudes amb els dits ben lliures.
El mascle té una cresta dorsal que s’evidencia molt en l’època reproductiva; en canvi la femella té una línia de color taronja.

Menja petits invertebrats com larves d’insectes i crustacis aquàtics.

S’aparella entre el març i el maig.
La femella pon els ous (200-300) enganxats a les plantes aquàtiques.
La femella pon un ou a cada fulla, després doblega la fulla i segrega una mucositat amb la que tanca l’ou en una mena d’embolcall protector.
Al cap d’unes setmanes neixen les larves que creixen i fan la metamorfosi per esdevenir adults.

Viu en basses i en en zones calmades dels rius de la terra baixa i la muntanya mitjana de les comarques costaneres.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Les Argiopes

Publicat el 16 abril 2010 per fturmo

Les Argiopes són aranyes de la família dels aranèids (Araneidae), de tamany força gran.

Al nostre país hi viuen tres espècies: Argiope bruennichi, Argiope trifasciata i Argiope lobata.

Argiope bruennichi

L’argiope bruennichi es caracteritza per tenir un abdomen amb franges grogues, blanques i negres.

La femella és molt més gran que el mascle.

Femella

Mascle

Revers de la femella

Té 8 ulls i 8 potes llargues.

Fa teranyines orbiculars força resistents, lleugerament inclinades.

S’alimenta d’insectes com llagostos i papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Embolicant un llagost

Niu

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

* * *

Argiope trifasciata

L’argiope trifasciata s’assembla una mica a les altres dues argiopes.

L’argiope trifasciata es caracteritza per tenir un cos platejat amb línies negres que separen franges grogues i blanques. Les potes tenen franges clares i fosques.

La femella és molt més gran que el mascle.

S’alimenta d’insectes com que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Revers de la femella

Anvers de la femella

* * *

Argiope lobata

L’argiope lobata es caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als costats.

El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i groguenc.
Té 8 ulls i 8 potes llargues.

Primer pla on s’aprecien els ulls

La femella és molt més gran que el mascle.

Mascle i femella

Començant a embolicar una presa

Acabant d’embolicar la presa

Libèl·lula embolicada per una Argiope lobata

La femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3 postes cada estiu. Les cries neixen abans de l’hivern i es queden protegides a l’interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als pocs dies fan la primera muda i es dispersen.

Niu d’Argiope

Viu en llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.

Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades.

Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.

Posició típica en X

Mascle

Femella

Detall dels palps

Més informació sobre les Argiopes:

http://www.sea-entomologia.org/gia/orbweb/araneidae/generos/arg.html

Publicat dins de aràcnids, aranyes | 2s comentaris

Himenòpters productors de cecidis

Publicat el 19 març 2010 per fturmo

Ordre: Himenòpters.

Família: Cinípids.

Els cinípids (Cynipidae) són un grup d’himenòpters coneguts com a vespes de gal·les; són molt especials en la seva forma de reproduir-se.

Alguns cinípids alternen generacions sexuals i asexuals en les que el mascle no fa cap falta.

Les gal·les o cecidis són produïts per les postes de les femelles, les quals tenen un ovopositor amb el que foraden l’escorça o la fulla quan ponen els ous. No es coneix massa el mecanisme que produeix el cecidi.

Cada espècie va lligada a una planta concreta amb un cecidi diferent dels altres.

Andricus kollari sobre roure

Biorhiza pallida sobre roure

Diplolepis mayri sobre roser

Diplolepis eglanteriae sobre roser

Plagiotrochus quercusilicis sobre coscoll

Neuroterus quercusbaccarum sobre roure

Un bon exemple de l’alternança de generacions és Neuroterus quercusbaccarum. A l’interior de cada rodoneta hi ha una larva molt petita alimentant-se dels teixits de la fulla. A la tardor els cecidis cauen al terra, on les larves segueixen creixent fins que pupen. A finals d’hivern surten els adults que són tots femelles.

Aquestes femelles es reprodueixen asexualment i ponen ous no fecundats pels mascles sobre els brots dels roures; les noves larves indueixen uns cecidis esfèrics dels que sortiran a finals de primavera mascles i femelles que tornaran a reproduir-se sexualment.

Publicat dins de cecidis, gal·les, himenòpters, insectes | Envia un comentari

Himenòpters endoparàsits: Icneumonoïdeus

Publicat el 15 març 2010 per fturmo

Ordre: Himenòpters.

Superfamília: Icneumonoïdeus.

Els icneumonoïdeus (Ichneumonoidea) són un grup molt gran d’himenòpters de llargues antenes que tenen un gran paper en el control d’algunes plagues.

Alguns parasiten aranyes, però la majoria parasiten erugues de papallona. Uns quants posen el seus ous a la fusta.

Les femelles dels icneumonoïdeus tenen un llarg fibló al final de l’abdomen que utilitzen per pondre els ous a l’interior dels animals que parasiten. N’hi ha que ponen un sol i altres en ponen molts.

Un cop la larva surt de l’ou s’alimenta dels teixits no vitals de l’hospedant (aranya, eruga); així va creixent fins que li provoca la mort. Després la larva pupa dins d’un capoll sedós. Finalment l’adult surt el capoll, s’aparella i torna a començar el cicle.

Eruga de papallona parasitada. A sota es pot observar els capolls dels paràsits.

Capolls.

Adult.

Publicat dins de himenòpters, insectes | 2s comentaris

Himenòpters depredadors: Esfècids

Publicat el 11 març 2010 per fturmo

Ordre: Himenòpters.

Família: Esfècids.

Els esfècids (Sphecidae) són una família d’himenòpters caçadors d’altres insectes i d’aranyes.

La majoria són de coloració fosca, amb una cintura molt prima i un abdomen allargat; alguns tenen també una part de color ataronjat.

Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben fets. Altres fan el niu amb fang o resina.

Com els pompílids, també cacen i paralitzen les preses amb el verí del seu fibló. Sovint la femella captura una eruga i la porta al niu, a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Sphex sp.

Un esfècid molt comú: Ammophila sabulosa.

Publicat dins de himenòpters, insectes, vespes | Envia un comentari

Himenòpters paràsits: els Pompílids

Publicat el 7 març 2010 per fturmo

Ordre: Himenòpters.

Família: Pompílids.

Els pompílids (Pompilidae) són una família d’himenòpters caçadors d’aranyes. Es mouen sovint pel terra cercant les seves preses.

La majoria dels pompílids cacen i paralitzen les aranyes amb el verí del seu fibló. La femella excava un forat al terra i hi arrossega l’aranya a l’interior; a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Quan neixen les larves s’alimenten de les aranyes paralitzades fins que pupen i es converteixen en adults.

Són vespes solitàries, de potes llargues. Acostumen a ser de color negre, però alguns tenen colors vermellosos, grocs o blancs.

Els mascles no s’interessen per les aranyes i passen els dies visitant les flors.

Publicat dins de himenòpters, insectes, vespes | Envia un comentari

El pica-soques blau

Publicat el 4 desembre 2009 per fturmo

Nom científic: Sitta europaea.
Família: Sítids.

Petit ocell grassonet d’uns 14 cm de llarg.
El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll.
Les ales són grises. La gola és blanquinosa.
El bec és gris fosc i punxegut.
Les potes són curtes, de color marró groguenc; els dits tenen fortes ungles.
La cua és curta, de color gris blavós amb taques negres als costats i petites taques blanques que només es veuen quan l’obre.

Menja insectes, larves, aranyes i petits mol·luscos. També menja fruits secs com avellanes i glans que trenca colpejant-los amb el seu bec.

Fa el niu en forats de troncs d’arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. De vegades aprofita els nius que han deixat els picots.

Té el costum de tapar el forat amb fang deixant només l’espai suficient per poder passar. A l’interior hi posa trossets d’escorça i fulles seques.
La femella pon 6-9 ous blancs amb punts marronosos i el cova durant 14 dies. Els pollets comencen a volar cap als 24 dies.

Viu en els boscos de la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
En els llocs on no fa molt fred es queda sempre al mateix territori; en canvi dels llocs més gèlids emigra cap a zones més càlides de la terra baixa.

Vola d’arbre en arbre de manera ràpida. També baixa al terra i camina fent salts. Quan arriba al tronc d’un arbre clava les ungles a la fusta i grimpa per l’escorça tant cap amunt com cap per avall. De seguida que nota que és vist, s’amaga a l’altre costat del tronc.
Viu uns 3 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.

Cant i més fotos del pica-soques blau.

Publicat dins de ocells, pica-soques blau | Envia un comentari

La papallona tigre

Publicat el 26 setembre 2009 per fturmo

Nom científic: Danaus chrysippus.

Família: Nimfàlids.

La papallona tigre procedeix del continent africà; per tant és una espècie migradora que en els darrers anys ha arribat a les planes de Lleida.
Sembla ser que aquesta expansió pot estar relacionada amb l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic.

Aquí la podem veure sobre les flors de l’olivarda (Dittrichia viscosa).

Fa uns dies, al Delta del Llobregat, vam trobar un grup d’aquestes papallones que estaven ponent ous sobre una planta anomenada Gomphocarpus fruticosus, una de les seves plantes nutrícies.